Les autonomies lideren l'oposició

BARCELONA.El 25 de març l'executiu de Mariano Rajoy va haver de guardar les ampolles de cava que tenia preparades per celebrar que la marea blava del PP assolia la fita històrica de conquerir el govern d'Andalusia i convertir així en pràcticament complet el seu domini territorial. Setmanes més tard, UPyD li privava de la presidència d'Astúries, que atorgava també al PSOE. El PP havia usat les comunitats per desgastar José Luis Rodríguez Zapatero en l'últim tram de l'anterior legislatura i volia desactivar la possibilitat que això se li girés en contra davant l'objectiu que tenia de recentralitzar l'Estat. No va aconseguir-ho del tot, i Andalusia i Astúries, juntament amb Catalunya -en mans de CiU-, el País Basc -PSE-, Navarra -UPN, collada pel PSN- i les Illes Canàries -Coalició Canària-, porten el timó de l'oposició a Rajoy, sobretot arran del procés de resituació del PSOE. I fins i tot alguns executius del PP es presten a donar suport moderat i puntual a aquest front.

En el fons, reclamen blindar un marc autonòmic que Rajoy vol minar amb l'excusa de la crisi i al qual la majoria dels territoris ja s'han acomodat. "El govern espanyol vol doblegar de manera autoritària les comunitats i alterar el model constitucional mitjançant decrets llei i asfíxia financera, impedint l'accés al crèdit, no aportant liquiditat i marcant un objectiu de dèficit injust i inassolible,", va denunciar el president andalús, José Antonio Griñán.

1. Sanitat a immigrantsQuasi totes les comunitats que no són del PP mantindran l'atenció

La retirada de l'atenció sanitària gratuïta als immigrants en situació irregular ha provocat una crítica unànime fora del PP. Tot i el seu cost, Catalunya, Andalusia, Astúries, el País Basc i les Canàries mantindran el servei. Des del Govern fins i tot s'acusa Rajoy de voler usar la mesura com a tret de sortida d'un procés per desmantellar la sanitat gratuïta. Igualment, Galícia, Castella i Lleó i Navarra volen conèixer la lletra petita abans de decidir-se.

2. CopagamentEl País Basc intenta esquivar la mesura però el TC l'hi impedeix

El govern basc ha fet un cavall de batalla del copagament farmacèutic imposat per l'Estat. Per no haver-lo d'aplicar, el 25 de juny va aprovar un decret que garantia la gratuïtat de tots els medicaments per als residents a Euskadi. El Tribunal Constitucional, però, va tombar en un mes el regat i va obligar-lo a complir. L'executiu basc ho acatarà, tot i que ja ha avisat que buscarà altres fórmules per esquivar la norma.

3. Educació i sanitatPluja de recursos per invasió de competències autonòmiques

A més del copagament i la salut per als sensepapers, el decret de sanitat del govern estatal conté, segons les comunitats, aspectes que vulneren el marc competencial i els drets recollits a la Constitució, igual que el decret d'ajustos en educació. Per això, totes les no governades pel PP han presentat recursos al TC a les dues normes. Només les Canàries estan estudiant dur el de sanitat al TC i el Govern espera en els dos casos intentar esmenar abans els apartats conflictius en la negociació amb Rajoy.

4. Límit de dèficitOposició amb plantades incloses al repartiment fet per l'Estat

El repartiment que ha fet l'executiu espanyol dels límits de dèficit i deute ha sulfurat les comunitats, que veuen com se'ls exigeixen ajustos més grans que a l'administració central tot i haver de gestionar les polítiques socials. Per frenar una rebel·lió interna, Rajoy va haver de convèncer primer els seus barons -que en el penúltim Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) li havien plantat cara parcialment-, però no va poder evitar que, fora del partit, la crítica fos unànime. Fins i tot el conseller català d'economia, Andreu Mas-Colell, va evitar assistir a l'últim CPFF i la seva homòloga andalusa va marxar disgustada enmig de la reunió -el seu govern, a més, ha dut el repartiment al TC-. Astúries i les Canàries van votar en contra dels límits fixats i Euskadi, tot i no tenir vot al CPFF, també ha manifestat que s'hi oposa. Malgrat el descontentament, però, totes les comunitats afirmen que compliran uns objectius que no comparteixen.

5. Ajuda de 400 eurosLes comunitats -també algunes del PP- fan rectificar Rajoy

Bona part de la pressió per aconseguir que el govern espanyol prorrogués sis mesos més l'ajuda de 400 euros als aturats sense subsidi venia de les comunitats autònomes, fins i tot d'algunes del PP, com Galícia. El Govern, a més, havia avançat que, si Madrid l'eliminava, intentaria buscar alguna altra fórmula per donar suport econòmic als més necessitats.

6. Amnistia fiscalEl País Basc i Navarra rebutgen aplicar la "inacceptable" mesura

L'amnistia fiscal anunciada per l'Estat per fer aflorar diner negre ha topat amb un escull inesperat: les tres diputacions basques i Navarra tenen plenes competències fiscals i van rebutjar aplicar-la, amb durs arguments en contra com que és "èticament inacceptable". Tot i que el PP governa a Àlaba, ho fa en minoria, i l'oposició de PNB, PSE i Bildu va impedir que la imposés.

7. Pujada de l'IVALes arques autonòmiques volen beneficiar-se de l'increment

El finançament vigent fixa que les comunitats participen en un 50% de l'IVA, però l'Estat ha decretat que els nous recursos de la pujada que entrarà en vigor al setembre vagin directes a les seves arques. Catalunya, Andalusia i les Canàries han reclamat que els beneficis es reparteixin, i fins i tot la Comunitat de Madrid aposta per un equilibri més gran.

8. Nou finançamentQuatre comunitats, a més del Govern, reclamen més recursos

A més del pacte fiscal d'Artur Mas, altres comunitats com Andalusia, les Canàries, el País Valencià i Múrcia reclamen un nou finançament amb més recursos i estudien fer un front comú per reivindicar-lo. Tot i això, no es plantegen sortir del règim comú, com sí que fa Catalunya.