EL FUTUR DELS DINERS

Els bancs empenyen una tendència que els estalvia costos

La complexa gestió de l’efectiu i les normes antiblanqueig sumen les entitats a la causa

La hipòtesi d’un món on el diner en efectiu desaparegui del tot o pràcticament no és vista per les entitats financeres com una revolució temible que hagi de trastocar el món on operen. Més aviat és a la inversa: per a la banca seria una benedicció que bitllets i monedes passessin a ser un record del passat.

“Creiem que per a nosaltres i per als clients és més convenient el diner electrònic”, explica Anna Puigoriol, directora de serveis financers del Banc Sabadell. Aquesta executiva, experta en mitjans de pagament, explica per què els bancs prefereixen els sistemes digitals: “Per seguretat, per traçabilitat, per què passa si et roben una targeta i què passa si et roben efectiu”. Puigoriol insisteix que els pagaments electrònics “són millors”, i que això també s’aplica a comerços i negocis: “És més segur, no has de portar efectiu pel carrer”.

Els pagaments en metàl·lic sobreviuen a l’era tecnològica

Aquesta experta admet que també per als bancs és preferible aquest món sense efectiu. Ho és, explica, per dues raons: d’una banda, perquè la gestió d’efectiu (emmagatzemar-lo, comptar-lo, transportar-lo) té costos. “El diner electrònic requereix una tecnologia que una vegada està establerta no necessita cap més gestió”, recorda.

Però la segona raó per la qual els bancs voldrien evitar el cash és igualment important. La regulació de prevenció del blanqueig de diners és cada cop més exigent i això implica els bancs, que han d’identificar els clients i els orígens dels diners en ingressos superiors a certes quantitats. “No fa gaire eren els 3.000 euros, després va baixar a 1.000”, exposa.

Aquesta executiva bancària, però, matisa que aquests beneficis no fan que els bancs hagin deixat de pensar en el metàl·lic. “Diria que empenyem pel diner electrònic, però gestionem i optimitzem la gestió del diner físic”, afirma.

Caixers i tecnologia

El mateix es pot dir de CaixaBank. La primera entitat catalana va ser pionera, l’any 2010, en aplicar tecnologia contactless als seus terminals de punt de venda (TPV). “Això va comportar en primer lloc que els competidors ens seguissin i en segon lloc ha fet possible que anys després arribin a Espanya abans que a altres països europeus Apple Pay o Samsung Pay”, explica un portaveu de l’entitat.

A més de l’adaptació tecnològica, hi ha un altre exemple de com CaixaBank veu el cash, i és que també va ser pionera l’any 2015 en cobrar comissions als no clients que retiressin efectiu des de la seva xarxa de caixers, una política que va ser després imitada per gairebé tot el sector enmig d’una forta polèmica.

Malgrat aquesta tendència i el lideratge europeu en matèria de contactless, Espanya està a la cua d’Europa en transaccions comercials que es fan per via electrònica: el 87% es fan amb cash, segons un informe del BCE del 2017. Només tenen un percentatge més alt Malta, Grècia o Xipre. Les dades més actuals del Banc d’Espanya (vegeu gràfic) mostren com els temps van canviant, però tot i així els experts no veuen possible que bitllets i monedes desapareguin.

“Crec que la desaparició total està lluny”, diu Puigoriol. Segons explica, “abans desapareixeran les targetes com a tals que el diner físic”. En la seva explicació, sosté que “en determinades coses el diner físic segueix tenint molt de sentit”, tot i que, segons sosté, el seu declivi serà una qüestió vegetativa perquè l’ús està més lligat a la gent gran.

La confidencialitat no pesa

Un altre debat que aborda la directiva és el de la confidencialitat de les dades dels clients, un aspecte que es perd amb el cada cop més habitual estudi i tractament de la informació bancària que en fan les entitats. “Creiem que això no està afectant l’ús de diner electrònic o físic, perquè els usuaris no deixen de fer coses per aquesta qüestió”.

Més continguts de