BARCELONA EL COMERÇ TRADICIONAL

Les botigues amb més anys d'història, a la corda fluixa

La llei d'arrendaments urbans, que a partir del 2015 farà disparar molts lloguers antics, amenaça la continuïtat dels establiments emblemàtics de Barcelona

"Com és que tanqueu?", preguntaven encara aquesta setmana alguns dels clients de Joguines Monforte, a la plaça Sant Josep Oriol de Barcelona. Picaven a la porta -ja tancada-, examinaven amb ressentiment uns mostradors que ja han quedat buits i demanaven explicacions a l'encarregada, Mercè Morral, que, després de 40 anys de dedicació al negoci, encara no ha paït el cop d'haver d'abaixar la persiana de manera definitiva. Aquests dies mirava amb nostàlgia com alguns operaris acabaven de desmuntar vidres i carregar caixes. La botiga, després de 173 anys d'història al centre de Barcelona, ja ha dit adéu. Aquesta campanya de Nadal ha estat l'última en què s'ha atès una clientela que hi anava, sobretot, a trobar els jocs més tradicionals. El 5 de gener, com recorda Morral, a "la botiga no s'hi cabia". Fet l'anunci del tancament d'aquest històric establiment de joguines, que inicialment es dedicava als billars, molta gent hi va voler anar a comprar-hi alguna cosa. Quasi a tall de record. "Hem venut fins i tot dòminos sense alguna fitxa, i els col·leccionistes s'han endut fins a l'últim moble, no ens ha quedat res", explicava l'encarregada, que és la jove de la quarta generació de la família Monforte que s'ha dedicat a la venda de joguines. Ara l'actualització del lloguer, arran de la fi de la pròrroga -de 20 anys- de la llei d'arrendaments urbans (LAU) de l'any 1994, deixa a la corda fluixa moltes botigues històriques de la ciutat, algunes de centenàries.

En el cas de Monforte, la fi de la protecció del lloguer -que, òbviament, ha donat ales a molts propietaris que estan cobrant un lloguer molt per sota del preu de mercat- suposa, tenint en compte la cèntrica ubicació de la botiga i la seva mida, que es multipliqui pràcticament per deu la renda que pagaven, que se situaria ara en 6.000 euros. Un preu que deixa sense opcions els actuals llogaters. "Què hem de renegociar? Que ens ho rebaixin fins als 3.000? Però si ja tenen qui els pagarà el doble!", explica amb resignació Morral, que lamenta que la regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, no hagi passat aquests dies tristos a interessar-se per la botiga. A ella li toca afrontar aquesta nova situació quan és a només un any de jubilar-se.

El dia 15 deixen el local. Es reconvertirà en una xocolateria, que promet una intensa competència amb les moltes que ja hi ha a la zona. En aquest cas, però, la història ha acabat de manera diferent que en la majoria de casos de botigues històriques que s'han vist condemnades a tancar. Normalment, aquests adéus han donat pas a botigues de grans cadenes comercials. És el cas de la llibreria Canuda, que es reconvertirà en un Mango. O del Palacio del Juguete, que cedirà la seva cèntrica ubicació a una botiga de sabates de la firma Geox.

La llista de les botigues de tota la vida -i més- que ja han tirat la tovallola és llarga. I, segons un estudi de l'escola de negocis Esade, el 35,3% dels comerços de Barcelona estan afectats per la reforma de la llei d'arrendament urbà, cosa que pot comportar que el gener del 2015 perdin el contracte de lloguer si no el renegocien abans. Els districtes més afectats són Sant Andreu, Sant Martí i Nou Barris.

"Som memòria de la ciutat"

"Al final totes les ciutats seran iguals, amb les mateixes botigues. Nosaltres som part de la memòria del paisatge de la ciutat, som espais que la gent recorda i valora", explica Josep Maria Roig, de la pastisseria La Colmena, que també viu pendent del compte enrere fins a finals d'any per trobar una solució que li garanteixi la continuïtat a la plaça de l'Àngel. Ara el seu fill és qui s'encarrega de fer els caramels, totalment artesanals, que són un dels trets identitaris més clars d'aquest establiment, que té una història que arrenca al segle XIX i que llueix a l'entrada una de les plaques amb què, l'any 1993, l'Ajuntament de Barcelona va reconèixer algunes botigues centenàries.

Ara s'enfronten a una amenaça de lloguer de 9.000 euros, cosa que suposa una multiplicació per nou de la renda actual, i saben, a més, que ja hi ha un restaurant interessat a assumir aquest preu. Per això tenen clar que el que faran és "lluitar".

Roig és, a més, secretari de l'associació Establiments Emblemàtics i un ferm defensor de la necessitat d'establir un nivell de protecció per a aquestes botigues que vagi més enllà del que és purament l'estructura. L'associació compta ara amb 50 socis -34 dels quals afectats per la LAU-, que surten, de fet, del primer recull de botigues emblemàtiques que va fer l'Ajuntament, que després va allargar aquesta llista.

L'associació ha presentat al consistori un informe sobre mesures de protecció del comerç històric en què es compara, per exemple, la situació de Barcelona amb la d'altres ciutats, com París i Roma, on, apunten, sí que s'ha trobat una solució per fer viable la continuïtat d'aquest tipus de botigues. A París, remarquen, hi ha uns 125 establiments classificats com a monuments històrics. Demanen que Barcelona implanti un model en aquesta línia i que s'estableixi una protecció que garanteixi que els establiments amb més història no es veuen abocats a tancar un darrere l'altre, però Roig denuncia que es troben amb l'opacitat del regidor de Comerç, que defensa, diuen, que el comerç s'ha d'autoregular.

Des de la Confederació del Comerç de Catalunya, el secretari general de l'entitat, Miquel Àngel Fraile, apunta que el dels canvis de lloguer és un tema anunciat des de fa vint anys, que no ha pogut agafar a ningú per sorpresa, tot i que, apunta, la conjuntura actual ha afavorit les negociacions.

Fraile defensa que en zones amb molta pressió comercial és complicat que els comerços antics puguin assumir un lloguer a preu de mercat, una situació que titlla, en certa manera, d'"injusta", perquè aquestes botigues han fet molt per contribuir a donar valor a la zona, però remarca que, al mateix temps, els propietaris fa anys que no poden cobrar el preu normal. La solució, té clar, és difícil, però passa per fixar criteris clars que permetin establir certa protecció per "no matar la diversitat". L'Ajuntament, al seu torn, entén que no pot intervenir en negociacions entre dos privats, però prepara un pla de protecció per a botigues emblemàtiques. El temps els va en contra.

L'Ajuntament busca com protegir 120 negocis emblemàtics

Amb l'amenaça de la fi dels lloguers de renda antiga sobre moltes botigues emblemàtiques, l'Ajuntament de Barcelona prepara un pla de protecció del comerç històric, que per a molts dels afectats fa tard, però que tenen com a última esperança. Des del consistori remarquen, però, que no poden intercedir en una negociació -pel preu del lloguer- entre dos privats. Al juliol ja es va aprovar amb el vot a favor de tots els grups una proposició d'Unitat per Barcelona - ERC per revisar l'ordenança sobre protecció de patrimoni i evitar que l'eliminació de rendes antigues sacsegi el comerç tradicional i emblemàtic i en aquesta línia es treballa ara. L'Ajuntament ha encarregat un estudi per determinar quins són els comerços emblemàtics de la ciutat, que ha xifrat en 120 després de determinar com a variables que cal tenir en compte la història de la botiga, l'antiguitat, la notorietat, el producte i l'arquitectura de l'establiment. De comerços destacats -tenint en compte algun d'aquests criteris- n'hi hauria uns 300.

Morts anunciades i establiments salvats pels pèls

La més antiga, salvada

Fer el rànquing de les botigues més antigues de Barcelona és un repte difícil, perquè depèn dels criteris que es valorin. En tot cas, la Cereria Subirà, que data del 1761, consta com la més antiga. Tot i haver-se vist amenaçada per la Lau, no tanca perquè el local és de titularitat municipal i ha negociat un lloguer.

Dos adéus

La Xocolateria Fargas i la Filatèlia Monge, a Portaferrissa, en canvi, tanquen el 2014. Està previst que hi obrin unes galeries comercials.

Situació complicada

El Colmado Quílez, a la rambla Catalunya, no té garantit el futur. Els seus responsables afronten una forta pujada del lloguer.

Més continguts de

El + vist

El + comentat