El cas Urdangarin: les sospites llasten la investigació

MADRIDLa renúncia de Diego Torres, l'exsoci d'Iñaki Urdangarin, a declarar després d'haver alimentat la idea que planejava revelar molts secrets i tots comprometedors per a la casa reial, consolida avui el temor que el cas que esquitxa la imatge de la Corona espanyola es tanqui en fals. En altres paraules, la por que els dos principals imputats, el duc de Palma i marit de la infanta Cristina i el seu antic amic, estiguin a punt d'arribar a un pacte. Un acord que garantiria al segon un pagament milionari sota mà i, al primer, uns silencis que evitarien danys col·laterals i li oferirien sortir del pas amb una condemna lleu.

Però la Fiscalia Anticorrupció ho nega tot: ni la investigació quedarà avortada ni un pacte com el descrit és, segons ells, factible. Sí que hi ha una dada que introdueix elements de preocupació: els organismes oficials que han d'ajudar el jutge i el fiscal a concloure la seva instrucció sobre el cas Nóos han abaixat la marxa.

Ni Hisenda ha elaborat encara l'informe per quantificar els diners que es van desviar a València, que és el pas previ a la imposició de fiança civil -no menys de 3,5 milions-, ni Exteriors ha traduït la comissió rogatòria per a Suïssa.

Els correus són la clau

La convicció que s'imposarà el pacte avança amb tanta força que el jutge i el fiscal tenen davant seu una missió hercúlia: demostrar que la seva prioritat és la veritat del cas. El que passi en les pròximes setmanes en donarà pistes. El magistrat de Mallorca José Castro va ordenar dimarts esbudellar el servidor informàtic de l'Instituto Nóos a la recerca d'hipotètics correus ocults que, segons la versió de l'entorn de Torres, podrien involucrar el rei en les activitats del seu gendre d'una manera més greu que la ja es va destapar amb els correus que Torres va aportar al jutjat a l'abril.

La recerca d'aquests correus electrònics és crucial després del desafiament de Torres. Així, el jutge ha ordenat rastrejar a fons el servidor de Nóos, la qual cosa no exclou que ja hagi començat a circular una nova teoria de la conspiració: "Si la policia troba alguna cosa, ho destruirà", assegurava divendres el lletrat que defensa un altre dels imputats en el cas.

És a dir, que facin el que facin el jutge i el fiscal sembla difícil eradicar la sospita que el tripijoc ja està servit i només en espera que Urdangarin i Torres pactin entre ells per després llançar a la Fiscalia una oferta de "col·laboració amb la justícia" i matar la instrucció.

La convicció que la monarquia continua sent intocable a Espanya s'ha infiltrat amb tanta profunditat en l'imaginari comú que són molts els que dubten que Anticorrupció estigui disposada a aplicar la seva pròpia premissa: que per cooperar amb la justícia no n'hi ha prou amb un reconeixement de culpa ni una promesa de devolució de fons.

Col·laborar -recalquen les fonts consultades- significaria que tant Urdangarin com Torres expliquessin el que la Fiscalia encara no ha descobert pels seus propis mitjans. Ajudant sí que s'assegurarien un atenuant, "però sense garanties d'eludir la presó", sosté una font.

Si Urdangarin i Torres volen establir ponts han de resoldre tres incògnites, expliquen els investigadors: on són els diners, qui va prendre la decisió d'afavorir Nóos amb diners públics i què els va portar a fer-ho. Aquesta última qüestió està allotjada en la capa més profunda del cas. I va ser Torres qui va amenaçar de donar la resposta. És a dir, de revelar quin va ser el factor últim que va induir les administracions del País Valencià, dirigides per Francisco Camps i Rita Barberá, i el Govern Balear de Jaume Matas a concedir a la pretesa ONG sis milions que van acabar a les butxaques d'Urdangarin i Torres.

La imputació de la infanta

El silenci de l'exsoci del duc complica les coses. I tant el jutge com el fiscal avancen en un camp de mines. Per exemple, la seva negativa a imputar la infanta els ha fet guanyar-se els retrets ni més ni menys que de l'organització ultradretana Manos Limpias. Ara la decisió està en mans de l'Audiència de Palma. Però l'únic indici sòlid que suggereix una intervenció activa de la infanta en els negocis del seu marit és, precisament, un dels correus electrònics lliurats per Torres al jutjat. I sobre això, igual que sobre tota la resta, ara Torres calla. Ho fa amb l'argument que és víctima d'una conspiració. La guerra no ha acabat. Però la investigació, tampoc.