El color polític dels 'nous catalans'

El col·lectiu d'autors del blog 'El pati descobert' analitzen avui els immigrants com a sector de votants

MARC GUINJOAN, TONI RODON I MARC SANJAUME

Tot i que la globalització i la integració europea han esborrat les fronteres per als capitals, les mercaderies i els serveis, les persones que emigren encara topen amb restriccions importants. Votar, és a dir, formar part de la comunitat política, avui és una activitat reservada gairebé amb exclusivitat als que disposen de nacionalitat. S'argumenta que els nouvinguts necessiten un procés d'adaptació política i "coneixement" dels debats de l'entorn al qual aterren. Això sí, des del primer dia se'ls exigeix complir deures com ara fer la declaració de la renda.

Es posa poc èmfasi, però, en el fet que aquesta restricció també té conseqüències sobre els fills dels nouvinguts. En bona mesura la socialització política es produeix en el si de la família. Si la família no té accés al vot, ¿com acaben actuant políticament els fills del 17,5% de catalans que han nascut a l'estranger? La resposta que s'hi pot donar encara és parcial, ja que bona part d'aquests fills són menors d'edat. No obstant, el seu interès per la política és semblant al del conjunt de la població i el coneixement dels líders catalans o la seva opinió sobre les institucions tampoc varia gaire.

La intenció de vot, en canvi, mostra algunes variacions: un suport ostensiblement menor a CiU i lleugerament més gran cap al PSC, ICV i el PP. És, però, un col·lectiu més indecís, un fet que podria reequilibrar els suports finals. Pel que fa al referèndum d'independència, el sí encara és majoritari (45,81%) en aquest col·lectiu, tot i que els que hi votarien en contra creixen fins al 27%. La intenció d'abstenir-se en una eventual consulta és només tres punts més alta. Són catalans perquè viuen i treballen a Catalunya. I no voten opcions pròpies que trenquen el sistema partidista: simplement voten tan bé o tan malament com la resta dels seus conciutadans.

Percepcions i realitats

Un perill assetja aquesta "normalitat" en el comportament electoral: els nous catalans -o els seus fills- hauran de conviure en una societat en què la immigració es polititza del dret i del revés. El març del 2010 el CEO feia la següent pregunta: "De cada 100 persones que viuen a la seva ciutat o poble, quantes creu que han nascut fora de Catalunya?" En molts pocs casos, la xifra donada és inferior a la real. Per exemple, a Olot els ciutadans perceben que el 38,2% de la població de la seva ciutat és immigrada, més del doble que la xifra real (17,5%). A Manlleu la xifra percebuda d'immigració és tretze vegades més alta que la real. La tendència es percep també en poblacions com Sabadell, l'Hospitalet i Badalona. Preguntin-se ràpidament el perquè. Mirin el consistori o els discursos dels partits i obtindran la resposta.

Més continguts de