La cuina de les enquestes: gestió científica de la incertesa

La tendència de les últimes allunya CiU de la majoria absoluta

Les enquestes es cuinen. Pot semblar una obvietat, però és important remarcar que, per molt representativa que sigui una mostra de la població catalana a l'hora de fer-la, quan es demana a, diguem-ne, 1.000 persones el sentit del seu vot en els pròxims dies o setmanes, el resultat de la resposta directa de la persona entrevistada està molt lluny de ser directament interpretable en vot. Sense anar més lluny, en l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, menys d'un 5% dels enquestats va dir directament que no aniria a votar diumenge que ve. I sabem perfectament que una abstenció del 5% en el nostre país és molt lluny de ser raonable.

És necessari, doncs, aplicar fórmules i correccions a les respostes directes que es generen en una enquesta. Però això no vol pas dir que les correccions es facin sense criteri, mètode o lògica. Afirmar que les enquestes es cuinen no implica necessàriament afirmar que darrere la cuina hi hagi una voluntat política, una deliberada distorsió, un frau o, simplement, un dau tirat a l'atzar per fer quadrar un parell de números. La cuina es pot fer de manera asèptica, neutral i, el que és més important, tenint en compte la incertesa . El que atribueix valor científic i rigorós a una enquesta, o a la ponderació de diverses, és precisament la gestió de la incertesa.

El que més permet acostar-se a la neutralitat és el mirall del passat. Veure com van anar les coses en el passat permet que en el present en puguem aprendre. Òbviament, res no ens assegura que en el futur (d'aquí set dies) el que va passar en les últimes eleccions es torni a repetir. Però és l'únicaevidència de què disposem. I és precisament l'evidència el fonament de qualsevol mètode científic.

El model matemàtic que hi ha darrere l'agrupació de les enquestes i en què es basen els pronòstics presentats aquí es fonamenta, també, en l'aprenentatge del que va passar el 2010. Així, si el CEO va subestimar el suport a un partit en 3 punts, per exemple, és raonable pensar que enguany ho farà en una magnitud semblant. Per tant, es poden calcular els biaixos sistemàtics que té cadascun dels mitjans (o de les empreses encarregades de fer el sondeig) i fer-los servir per il·lustrar la dinàmica del que passa enguany.

Les cinc enquestes d'aquesta setmana incorporades al model indiquen un suport latent a CiU del 36,5%. La segona plaça segueix disputada per PSC i PP (amb ERC en creixement). La franja d'incertesa assignada a les tres llistes fa difícil arriscar-se a un pronòstic clar.

Quant a les probabilitats d'alguns dels escenaris que susciten més atenció, per exemple, la probabilitat que augmenti el suport electoral als partits de dreta (CiU i PP) és d'un 18%, mentre que la probabilitat que aquest suport es tradueixi en un nombre més alt d'escons és lleugerament inferior (un 15%). La d'una majoria absoluta segueix lluny.

Més continguts de