Els primers fills del grafè davant la indústria del mòbil

BarcelonaLa promesa revolució del grafè és una mica més a prop. Aquest material, germà petit del grafit, es va fer famós després que donessin el Nobel de física l’any 2010 a Konstantín Novosiólov i, des d’aleshores, ha agafat un aire de llegenda. És el millor conductor d’electricitat i escalfor, el més flexible, el més resistent i el més petit conegut fins ara. Per tot això, aquest material fa sis anys que promet revolucionar la indústria tecnològica i tots els seus sectors satèl·lit, però, com qualsevol descoberta científica, les notícies van més ràpid que la recerca i no és fins ara que se’n poden començar a veure les primeres aplicacions. Inevitablement el sector del mòbil és un dels més interessats en els avenços d’un material que ho pot fer tot millor, més de pressa i en menys espai. Per això aquest Mobile World Congress ha reservat un pavelló dedicat exclusivament al grafè.

Es tracta del primer material de dues dimensions. El grafè no és un element de la taula periòdica sinó que se sintetitza en un laboratori, un dels principals reptes per al seu desenvolupament perquè el procés encara és car. Però les diverses tècniques de producció es van perfeccionant i ja hi ha empreses que s’hi dediquen plenament. Iñigo Charola és el director de negoci de Graphenea, una de les companyies que acudirà al pavelló del grafè del MWC i que es dedica des de fa sis anys a produir grafè a través de dues de les 12 tècniques existents. Graphenea ven a clients principalment de dos tipus: centres de recerca i d’investigació, com ara el Masachussetts Institute of Technology (MIT), Harvard o Cambridge, i a empreses com Nokia, Phillips o el fabricant alemany de xips Infimeon.

“La diferència entre ara i fa deu anys és que avui ja es pot produir a una escala gairebé industrial”, explica Frank Koppens, professor de l’Institut de Ciències Fotòniques de Catalunya (ICFO) i un dels principals experts en grafè a tot el món. De fet, Koppens és el responsable que el grafè tingui aquest any el seu propi espai al MWC perquè forma part del comitè directiu del Graphene Flagship, una associació amb 142 membres, tant investigadors com empreses relacionades amb el grafè. Compten amb la dotació europea de fons públics més important per a investigació científica: 100 milions d’euros en 10 anys, des del 2012.

El pavelló del grafè de l’onzena edició del congrés mundial de telefonia mòbil encara és petit. Hi seran presents 14 companyies que, de moment, presentaran prototips però no productes per llançar al mercat. Tot i això, Koppens està convençut que en menys de dos anys començarem a veure productes a les botigues. “La indústria hi està molt interessada i ja es podran comprar alguns dispositius l’any que ve”, afirma l’investigador.

Barcelona, capdavantera

Koppens va començar les seves investigacions sobre el grafè a Harvard, però va triar Barcelona i l’ICFO per desenvolupar el gruix de la seva recerca. “No acostuma a passar, però en el camp del grafè podem dir que Barcelona és pionera en recerca i que no ha deixat escapar el tren”, afirma Albert Cabellos, vicedegà de la facultat d’informàtica de la UPC i responsable d’un grup d’investigació que treballa per desenvolupar nanoantenes de grafè per connectar dispositius de l’internet dels objectes o microprocessadors. A més de l’ICFO i la UPC, una altra de les institucions catalanes capdavanteres en la recerca de les aplicacions del grafè és l’Institut Català de Nanotecnologia. “Som líders en recerca i és molt realista esperar que no triguem gaire a començar a veure start-ups i s pin-offs catalanes que posin al mercat productes de grafè”, diu contundent Koppens.

Aquests dos investigadors expliquen que les aplicacions principals d’aquest material bidimensional són infinites i que encara queda molt camp per investigar. Però ja hi ha sortides evidents, com ara sensors invisibles per detectar presència, pantalles flexibles, antenes gairebé imperceptibles, bateries flexibles per als wearables que es poden recarregar en un temps rècord o sensors que detecten la contaminació de l’aire.

Objectiu: ‘Graphene Valley’

El bressol de les empreses més valuoses del món s’anomena Silicon Valley perquè és precisament el silici és el material que fa possible la producció dels processadors informàtics. Doncs el grafè s’ha demostrat com l’únic capaç de destronar el silici. “Si volem deixar de veure com els nord-americans ens passen al davant, Europa ha d’apostar pel grafè”, diu Cabellos.

Una oportunitat per al mòbil i per a Catalunya

Koppens explica que hi ha grans empreses que ja inverteixen amb força en grafè i que s’han involucrat amb el Graphene Flagship com Nokia, Bosch, Ericsson o Airbus, però la Xina i Corea els van al darrere amb inversions d’empreses com Samsung. Per a Koppens, la presència al MWC demostra que la indústria hi aposta amb força, l’últim pas necessari per posar el primer maó de la “Vall del Grafè”. L’oportunitat ha estat identificada i la recerca tira endavant, “només falten paciència i diners”, diu Cabellos. I això, sens dubte, ja és cosa de la indústria.