Dossier 28/08/2014

El 25% dels pisos de Ciutat Vella són per fer negoci

És el segon districte més car per viure-hi de lloguer, per darrere de Sarrià-Sant Gervasi

Mario Martín Matas
3 min
pisos a barcelona

BarcelonaEl malestar per la massificació turística ha esclatat a la Barceloneta, però les xifres demostren que fa anys que es coïa la situació. Primer van ser els hotels i, a través de la suma de les xarxes socials i la legítima voluntat d’alguns propietaris de fer diners, ara s’hi han sumat centenars d’apartaments turístics, difícils de controlar i que, en molts casos, no consten en les xifres oficials. Segons les dades que sí que té l’Ajuntament de Barcelona, la propietat del 24,6% dels habitatges que hi ha a Ciutat Vella correspon a una persona jurídica i no física. Un de cada quatre. L’explicació és simple: constituïts sota aquest paraigua, es poden agrupar i pagar menys impostos. Dit d’una altra manera: busquen exclusivament la rendibilitat econòmica.

A Barcelona fa anys que augmenten els habitatges sota aquest règim de tinença, i amb dades de l’any passat a la mà, sumen el 12,7% del total de la ciutat -cinc anys enrere eren l’11,5%-. És la meitat que a Ciutat Vella, però no és suficient per saber quants pisos s’utilitzen amb finalitats turístiques. De fet, és impossible saber-ne el nombre exacte perquè no tots els pisos en lloguer tenen un propietari jurídic, igual que no tots els apartaments turístics consten com a tals. Una simple connexió a internet permet rellogar una vivenda sense que consti en cap registre, però tot i així les xifres sí que són prou eloqüents per fer una fotografia de la situació a Ciutat Vella. Fa anys que els veïns es queixen, com recorda Gala Pin, una activista de la Barceloneta que critica que s’està posant una “catifa vermella perquè l’habitatge tingui un ús com a mercaderia i no com el dret essencial que hauria de ser”. Ella ho té clar, i considera que només la mobilització veïnal dels últims dies ha aconseguit posar sobre la taula el problema i forçar l’Ajuntament a actuar. De moment s’han detectat 35 apartaments il·legals, però Pin avisa que vigilaran que es prenguin les mesures adequades perquè aquesta situació no es torni a reproduir l’estiu que ve. “És un problema de model, no d’incivisme”, rebla.

Comunitats de propietaris

L’advocada del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària, Montserrat Junyent, recorda que Ciutat Vella fa anys que és l’objectiu de les agències immobiliàries per comprar i després rellogar els habitatges. Fer-ho per setmanes, a més, aporta més rendibilitat que fer-ho per mesos. Els pisos són cèntrics, queden a prop de la platja i de zones monumentals, i Barcelona atreu cada cop més turistes, o sigui que de demanda n’hi ha de sobres. Junyent recorda l’època del mòbing i com els pisos han anat canviant de mans, també en un primer moment per acollir molts dels immigrants que han arribat en l’última dècada.

En el cas dels apartaments turístics, a més, recorda que han de tenir una llicència, però que les comunitats de propietaris poden impedir que es relloguin els habitatges. És un tràmit senzill, que passa per reformar els estatuts, i amb una majoria de tres cinquenes parts hauria de ser una realitat en quatre mesos com a màxim.

De xifres per il·lustrar el problema n’hi ha per triar i remenar. A Ciutat Vella el preu del metre quadrat de lloguer l’any 2012 era d’11,7 euros, enfront dels 10,8 de mitjana de la ciutat -el segon districte més car per darrere de Sarrià-Sant Gervasi-. Encara més, entre el 2008 i el 2012 la ciutat ha guanyat un 21,5% més d’habitacions turístiques -en té gairebé 35.000-, però al districte ha sigut superior: un 30,7%. Ciutat Vella, altre cop, concentra el 37,5% del total dels establiments hotelers, però sobretot els que tenen menys estrelles. Saber-ho és el primer pas per poder-hi actuar.

stats