SOBIRANISME, EL DEBAT ECONÒMIC

Les grans corporacions s'aferren al pacte fiscal per frenar un procés sobiranista que, tot i els silencis, no perd suports en les patronals més petites

La desunió empresarial pel dret a decidir es tradueix en prudència

Les veus del món econòmic sobre el dret a decidir s'han apaivagat després de les eleccions, però s'ha alçat la de la patronal Foment del Treball a favor del pacte fiscal. Amb tot, l'empresariat està dividit.

El debat sobiranista i la independència de Catalunya no deixen indiferent a gairebé ningú. L'empresariat català tampoc no resta impassible davant un procés que és polític però que l'afecta, o el pot afectar, directament. No obstant, les veus del món de l'empresa, que es reproduïen abans de les eleccions, ara costen més de sentir. Rere els silencis s'hi amaga un col·lectiu heterogeni, dividit entre els que temen el procés sobiranista i busquen la reconciliació entre Catalunya i Espanya i els que respecten el procés com un fet polític en el qual ha de decidir la ciutadania. Aquest posicionament contrasta amb el dels sindicats, que han mostrat unitat en defensa del dret a decidir.

Últimament, només Joaquim Gay de Montellà, president de la principal patronal catalana, Foment del Treball, s'ha manifestat de manera pública i clara. I el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, s'ha alineat amb ell. Gay de Montellà va destacar que Espanya és el principal mercat de Catalunya. Per això veu prioritari "evitar el xoc de trens" entre el govern espanyol i la Generalitat i va rescatar el pacte fiscal, enterrat per l'executiu d'Artur Mas i mai nat per al de Mariano Rajoy.

"Estarem amb el Govern si defensa el pacte fiscal", va dir Gay de Montellà, que considera "prioritari" el pacte i "millorar les balances fiscals i el finançament de la Generalitat". Si cal, reformant la Constitució. El president de Foment del Treball creu que "el camí no està trencat" i fa una crida a l'entesa: "Tots plegats hem de fer un esforç de diàleg i entesa". Fa una setmana, en la presentació dels resultats del Banc Sabadell, Josep Oliu va citar Gay de Montellà: "Defensem el pacte fiscal [...]. S'ha de seguir de manera molt acurada la defensa de la legalitat vigent en un marc d'estabilitat i de diàleg". Un dels accionistes de referència del Banc Sabadell, i vicepresident de l'entitat, és José Manuel Lara, president de Planeta i l'empresari que s'ha manifestat més clarament en contra de la independència. L'editor va arribar a dir que si Catalunya esdevenia un estat independent s'hauria d'endur la seu del grup, que és a Barcelona.

Des del principal banc català, CaixaBank, no s'han pronunciat oficialment però sí que ha parlat algun membre del seu consell. Concretament, el francès Alain Minc, conseller de l'entitat i president de Sanef, concessionària d'autopistes francesa filial d'Abertis, empresa catalana que té CaixaBank com a soci de referència i que presideix Salvador Alemany, president també del Carec, l'òrgan consultiu sobre economia d'Artur Mas. En un article a La Vanguardia , Minc titlla la independència de Catalunya d'"error fatal" -així es titula l'article-. Considera fals que Europa sigui federal, que aculli amb els braços oberts un estat català, que Catalunya se'n surti millor sense Espanya, que aconsegueixi més finançament i que la voluntat del poble estigui per sobre de la Constitució. Des de La Caixa també ha sortit un informe, L'economia de Catalunya: diagnòstic estratègic , elaborat per la seva àrea d'estudis i anàlisi econòmica. Considera "una amenaça" les desavinences entre l'Estat i la Generalitat i assegura que "diversos agents catalans" -empresaris i agents socials- aposten pel pacte fiscal per resoldre-les. L'entitat no fa seves les consideracions de l'estudi i s'espera que el president de La Caixa, Isidre Fainé, es pronunciï demà sobre el tema en la presentació de resultats del banc.

De les enquestes a la prudència

Dues patronals catalanes, Pimec i Cecot, van publicar abans de les eleccions unes enquestes que van fer entre els seus associats amb resultats similars: la majoria dels consultats estaven d'acord amb el procés sobiranista. Totes dues van ser criticades pel baix nombre de respostes rebudes, un signe inequívoc que els empresaris tenen poques ganes d'opinar de política.

Pimec, la principal patronal de petites i mitjanes empreses, ha adoptat aquesta prudència després de les eleccions. El seu president, Josep González, va dir fa unes setmanes que si els seus associats estaven a favor de la independència ell no s'hi oposaria, però ara defuig consideracions polítiques. En declaracions a TV3, González va dir dies enrere: "Hem de ser respectuosos amb els camins que emprengui l'entorn polític sempre que no hi hagi una clara percepció que poden afectar el món econòmic". Pimec no vol barrejar política i economia, fins al punt que ha exigit que l'acte de reivindicació empresarial convocat per al 14 de febrer sigui "exclusivament" empresarial i obviï qüestions polítiques.

La fundació d'empresaris FemCat també prefereix mantenir-se al marge del procés. El cert, però, és que sempre ha tingut un marcat caràcter nacionalista, i el seu nou president, Miquel Martí, s'ha manifestat a favor d'acabar amb el desequilibri fiscal espanyol: "El drenatge fiscal a què està sotmesa la nostra economia no és sostenible. S'ha de trobar una nova via perquè el nostre país pugui reeixir".

Qui més clar s'ha mostrat en defensa del procés entre l'empresariat català és Antoni Abad, president de la Cecot. "Reconeixem el dret a decidir. És un dret dels pobles", explica. Abad replica a l'argument que la incertesa que crea el procés sobiranista no és bona per a les empreses: "Admetem que la inestabilitat no és bona per a l'empresa, ¿però l'actual situació no genera inestabilitat?", diu en referència als incompliments d'Espanya amb Catalunya, i recorda el dèficit fiscal, la falta d'inversió de l'Estat en infraestructures, etc. "Són dos escenaris carregats d'incerteses", tant la independència com la permanència a Espanya. "Per tant, és necessari que ens preguntem quin país tenim i quin país volem. I el que tenim no és el que volem". Per Abad, considerat pròxim a CiU, l'important per als empresaris és que l'Estat, sigui quin sigui, faci inversions i sigui, en definitiva, business friendly .

Més continguts de

El + vist

El + comentat