CRISI, XOC INSTITUCIONAL
Dossier 17/07/2012

El risc d'intervenció aboca Mas a fer creu i ratlla a Rajoy

Ferran Casas
4 min
UNA RELACIÓ FALLIDA 
 Artur Mas i Mariano Rajoy  no han coincidit des del 3 de maig, amb motiu de la reunió ordinària del Banc Central Europeu a Barcelona.

BARCELONAAla segona legislatura de Zapatero, CiU i el govern central van viure d'esquena. En el primer tram, entre el 2008 i el 2010, Artur Mas volia fer pagar al president espanyol l'incompliment de l'acord de l'Estatut, que incorporava que el més votat a les eleccions al Parlament del 2006 seria president -el PSC va tirar pel dret i va fer José Montilla president-. En el segon tram, entre el 2010 i el 2011, amb la crisi que avançava sense frens i CiU altre cop al Govern, els desacords institucionals eren diaris. Amb el PP semblava que les coses havien d'anar d'una altra manera. Mariano Rajoy, els seus col·laboradors més qualificats i la seva lloctinent a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, havien promès complir amb Catalunya, entendre-la i girar full de l'Estatut. Mas els va correspondre amb una voluntat d'entesa que no era unànime a CiU. El PP prometia un govern més liberal que conservador i els nacionalistes per força s'hi havien d'entendre. La majoria absoluta va ser una mala notícia, però en aquella primera visita a la Moncloa, l'1 de febrer, el mandatari català va voler donar un vot de confiança i va estendre la mà. A canvi, cap concessió, cap gest i cap pagament promès.

«'Que se jodan!'» també els de CiU

CiU havia votat no a la investidura però, en canvi, va donar suport a les primeres retallades. Ara, sis mesos després, i a la mateixa velocitat que s'evidenciava la incapacitat de Rajoy per embridar la crisi, Mas ha dit prou i ha fet creu i ratlla. El "que se jodan!" de la diputada popular Andrea Fabra, filla del cacic castellonenc, ressonava amb força ahir a Palau. Era contra els parats, i la filla de Fabra va dir que estava dirigit als socialistes. Però si a qualsevol membre del govern de Mas o dirigent de la federació li haguessin dit que estava dirigit a ells, s'ho hauria cregut. Al ple de les retallades, Josep A. Duran i Lleida va ser comprensiu, i fins i tot va mostrar complicitat amb Rajoy, però l'endemà, a la reunió del Consell de Política Fiscal, tot es va tòrcer. Cada pretensió catalana va rebre un no monumental. I en les últimes hores, amb una amenaça real d'intervenció dels comptes -i per tant de l'autonomia- que "no s'entendria", la situació s'ha acabat de degradar.

La sensació de "menyspreu i incomprensió", admetia ahir l'entorn del president, és total. El que no està encara definit és la resposta que cal donar-hi. Mas ha fet creu i ratlla a Rajoy, però creu que no es pot arriscar a posar els ritmes de la seva transició nacional en mans d'ERC i liquidar així el diàleg amb Sánchez-Camacho amb l'autogovern més debilitat i amenaçat que mai: el pagament de les nòmines i les transferències corrents depenen de Madrid i això pesa com una llosa a l'hora de fer qualsevol valoració. Fa anys que el catalanisme polític va assumir l'error de no exigir la clau de la caixa durant la Transició. Ara aquesta és la font de tots els mals i la lògica del pacte fiscal, que Rajoy no dóna cap senyal de voler atendre, és tenir-la.

Que Rajoy s'ho faci tot sol

Mas va ser ahir sever a RAC1 i, en la roda de premsa posterior a l'executiva de la federació, Duran va fer evident l'enuig de CiU. El portaveu a Madrid, sempre moderat, se suma al bàndol dels tips, en el qual dijous ja havia entrat el conseller Andreu Mas-Colell quan va denunciar l'" ordeno y mando " del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, el principal artífex del ràpid esgotament del crèdit de l'executiu espanyol a ulls del Govern. Els pactistes a la federació corren el risc de passar de minoria influent a rara avis .

CiU no té marge i els seus vots no són imprescindibles a Madrid. Però els setze diputats que lidera Duran votaran no a les retallades de Rajoy, les més severes de la democràcia. Tant ell com Mas van coincidir en l'advertència: vist el tracte i el corró parlamentari que fa servir el PP, a partir d'ara que s'ho facin "tots sols". "Espanya necessita col·laboració, una certa sintonia i anar una mica de bracet, però això s'està convertint en impossible. Quan et trepitgen constantment i no et respecten, només pots dir: «Ja s'ho faran vostès sols»", va dir el president.

A Palau la indignació ha anat creixent en constatar que Rajoy dóna un tracte "com a qualsevol altre i gens digne" a Catalunya i que no valora "els esforços" que ha fet la Generalitat per contenir el dèficit, que s'ha reduït menys del que s'esperava: "Però lluny de valorar els sacrificis, ens amenacen d'intervenció i ens desprestigien a l'exterior", afirmen els col·laboradors del president en referència a les sovintejades declaracions del ministre d'Economia, Luis de Guindos, en què assenyala les autonomies, i singularment Catalunya, com a culpables del forat espanyol. País endins, ahir mateix Mas va intentar davant el Gremi dels Constructors de Barcelona i comarques capgirar-ho afirmant que "hi ha molta gent fora que confia en les possibilitats de recuperació de Catalunya".

Al matí, a la ràdio, Mas havia admès el risc d'intervenció i havia plantejat com a sortides un avançament electoral o una consulta sobiranista. Però el cert és que el més calent és a l'aigüera. El debat és només incipient en el si de la federació. El pla B del president passa per la Hisenda pròpia unilateral si no s'atén el pacte fiscal, però ara el que li fa perdre la son és la possibilitat d'una quarta retallada, que ja va a donar a entendre Oriol Pujol divendres.

Els escenaris ja són molt inconnexos. Bronca a Madrid i recerca de consensos a Barcelona, on mana el ple del pacte fiscal del dia 25. Cal no dinamitar res amb Camacho (la federació no preveu secundar la iniciativa de l'esquerra demà al Parlament per dur al TC els decrets de sanitat i educació) o animar la comissió de les caixes. Per tot plegat, el PSC parlava ahir de " paripé ". A la tardor, si Madrid fa realitat el temor i canta les absoltes al pacte fiscal, Mas haurà de moure peça.

stats