La diplomàcia d’Obama, en joc a Rússia

WashingtonRonald Reagan no ho hauria permès mai. Aquests dies republicans i analistes conservadors ataquen el president nord-americà Barack Obama per la seva gestió de la crisi ucraïnesa. L’annexió russa de la península de Crimea és, segons ells, una mostra més del seu dèbil lideratge.

Tot i així, cap president dels EUA, demòcrata o republicà, ha tingut èxit en la dissuasió d’una intervenció militar soviètica primer i russa després a l’Europa de l’Est en els últims 70 anys. Michael McFaul, l’exambaixador dels EUA a Rússia entre el gener del 2012 i el febrer del 2014, posa com a exemple, en un article a la revista Time, la incapacitat de Reagan -considerat el president nord-americà més coerciu amb la Unió Soviètica- d’aturar la connivència del líder soviètic Leonid Brezhnev amb el general polonès Wojciech Jaruzelski “per aixafar” el sindicat Solidaritat i implantar una “brutal” llei marcial el desembre del 1981.

Les relacions entre Rússia i els EUA són complexes, lligades al passat convuls de la Guerra Freda i a una política de contenció militar. De fet, el president Obama ha descartat una acció militar a Ucraïna i manté el diàleg amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin. De moment, la Casa Blanca espera que les sancions que ha imposat contra Rússia facin canviar de parer el seu líder.

Sancions i aïllament de Rússia

Però els efectes de les sancions, tal com demostra el cas de l’Iran, necessiten temps per produir algun resultat. D’altra banda, Rússia no és l’Iran. “Les sancions contra l’economia russa poden tenir un impacte global i servir d’excusa a Putin per la seva mala gestió econòmica”, afirma el professor d’història de la Unió Soviètica de la Universitat de Colúmbia, Tarik Cyril Amar. Per això, veu “molt improbable” que les sancions aconsegueixin un canvi en la política de Putin.

Del mateix parer és el professor de ciència política de Boston College Paul Christensen, ja que no creu que els aliats europeus dels Estats Units vulguin imposar fortes sancions a Moscou. Les economies europees tenen importants vincles financers i energètics amb Rússia. “Per exemple, els russos tenen milers de milions de dòlars en el mercat borsari de Londres”, subratlla el politòleg.

Més enllà de les sancions, Obama estudia aïllar Rússia i, segurament, discutirà aquesta opció en la reunió del G-7 que es farà dilluns a Holanda, en el marc de la cimera nuclear.

L’aïllament de Rússia de la política internacional té riscos. “La història ens diu, sobretot amb presidents com l’actual, que aquesta opció no funciona. Empitjorarà la situació, ja que Rússia deixarà de cooperar”, assegura el professor Christensen. I afegeix que Obama ha de continuar el diàleg amb Putin.

Rússia pot prendre represàlies en contra dels EUA i els seus aliats, i obstaculitzar les negociacions sobre el programa nuclear de l’Iran -un dels grans reptes de la política exterior del president Obama-, i retirar-se d’una mediació internacional per posar fi a la guerra de Síria.

Obama, doncs, haurà de mesurar molt bé els passos que vulgui fer a Rússia per evitar un llegat diplomàtic desastrós. El conflicte, segons els experts, encara pot augmentar, ja que la polarització d’Ucraïna no està resolta. “Els grans actors han d’intentar arribar a un consens per reconstituir Ucraïna en un estat més federal”, diu Christensen, que critica com Obama i la Unió Europea van gestionar l’inici de les protestes a Kíev. “Van prendre partit sense pensar en les conseqüències. Un error terrible, ja que vam perdre autoritat per demanar diàleg”.

Amar creu que Occident acceptarà de facto l’annexió russa de Crimea, però no abandonarà Ucraïna. La relació entre Rússia i els EUA està trencada i, de moment, seguirà així. Però Christensen no creu en una reedició de la Guerra Freda.

Forces russes eleven la pressió sobre les bases militars a Crimea

Les bases militars ucraïneses a Crimea van viure ahir un altre dia de tensió. A la base aèria de Belbek un soldat ucraïnès va resultar ferit quan les forces russes van prendre la instal·lació amb carros blindats, segons va dir el comandant de la base a Reuters. A l’oest de Crimea, a la base militar ucraïnesa de Novofedorivka, centenars de manifestants prorussos, sense armes, en van prendre el control mentre forces russes entraven a l’únic submarí que la marina ucraïnesa tenia a Crimea, el Zaporíjia, i en prenien el control. Segons l’agència de notícies ucraïnesa UNN, el submarí va ser rodejat per vaixells russos i atacat amb granades atordidores.

D’altra banda, el portaveu del ministeri d’Exteriors rus, Aleksandr Lukaixèvitx, va dir ahir que Rússia rebutja les noves sancions adoptades per la UE com a represàlia per l’annexió de Crimea. El portaveu d’Exteriors va recordar que el seu país es reserva el dret a respondre amb reciprocitat a Brussel·les i va dir que “és una llàstima que el Consell Europeu hagi pres aquesta decisió allunyada de la realitat”.