Les dones també pateixen atacs de la família i els amics dels agressors

BarcelonaLes agressions a les dones no venen només de les seves parelles o exparelles. També pateixen els atacs de l’entorn dels agressors, com la seva família i les seves amistats. És la tendència que ha detectat la Creu Roja, que aquest any ha atès 2.728 dones a Catalunya -113 més que fa un any- des del servei d’atenció i protecció a les víctimes de la violència de gènere (Atenpro). L’entitat ha alertat que, enguany, entre les dones ateses s’han produït 65 agressions, el doble que l’any passat. El 2016 ja s’havien duplicat les agressions en comparació de l’any anterior. “Les dones estan patint més agressions”, adverteix la responsable del projecte Atenpro de la Creu Roja a Catalunya, Gemma Roces.

El programa de l’entitat atén les dones que han denunciat les situacions de violència o les que els serveis socials han considerat necessari que tinguessin el servei perquè pateixen la violència de gènere. Les dones amb el servei Atenpro reben un terminal mòbil connectat -les 24 hores del dia dels 365 dies de l’any- amb un suport psicosocial de professionals. A través d’aquest projecte la Creu Roja ha comptabilitzat els 65 atacs d’aquest any, exercits també des de l’entorn de l’agressor. “Ells saben que tenen una ordre d’allunyament o que els la poden imposar. No es poden arriscar”, afirma Roces, que afegeix que per aquest motiu la família directa o les amistats dels agressors actuen en els atacs.

Acostumen a ser agressions físiques o assetjaments. Per això, Roces considera que aquesta mena de situacions són una mostra que la societat “és còmplice” de la violència masclista. També adverteix que l’entitat ha notat un augment de la violència contra la gent jove, fins i tot entre els adolescents, malgrat que la franja majoritària de les dones ateses se situa entre els 35 i els 45 anys.

Dues denúncies de set casos

Coincidint que avui és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, els Mossos d’Esquadra han explicat que de les vuit dones que han mort aquest any a Catalunya a causa de la violència masclista -set majors d’edat i una filla menor-, dues havien denunciat la situació. En cinc dels casos, la policia ha detingut els autors i en la resta els homes responsables s’han suïcidat. En tot l’any passat van morir vuit dones per la violència masclista, el 2015 van ser sis i el 2014 van ser assassinades 14 dones.

La cap del grup central d’atenció a la víctima dels Mossos, la caporal Andrea García, detalla que de les set víctimes mortals adultes d’aquest any, cinc convivien amb l’agressor, tres li havien dit que volien trencar la relació i sis havien expressat com a mínim a algú del seu entorn que patia situacions de violència. “L’entorn és clau en la detecció del maltractament. És una veu important a l’hora d’ajudar la víctima quan ella se sent sola i incapaç”, valora García. Tot i això, davant el fet que moltes dones encara no denuncien els agressors, la caporal dels Mossos considera que “falta que expliquin a algun professional -sigui la policia, els serveis socials o els jutjats- les situacions perquè se les pugui ajudar”, amb una denúncia o amb suport psicològic.

De fet, tal com es constata en les dones ateses per la Creu Roja, García admet que denunciar les situacions de violència no és la solució definitiva, malgrat que subratlla que és el mecanisme legal “per dir prou” a l’agressor. Tot i això, explica que aquest any han augmentat un 12% els trencaments de condemna (homes que no han complert l’ordre d’allunyament). “Quan ella denuncia que l’home ha trencat l’ordre de protecció, en fem molt seguiment”, diu García. També ressalta que en cas que l’agressor reincideixi, es pot exposar a la possibilitat que un jutge estableixi com a mesura la presó provisional perquè no compleix l’ordre de seguretat.

Segons les dades dels Mossos, aquest any en l’àmbit de la violència de gènere han continuat predominant la violència psicològica i física. La violència psicològica (amenaces, coaccions, vexacions, assetjament i tracte degradant) ha representat un 42,2%, la violència física (lesions lleus o greus i intents d’homicidi) un 40,1% i la violència sexual un 2,7%. Pel que fa a altres violències, cal destacar-ne l’econòmica, que fins a mitjans de novembre ha suposat un 15% dels casos. La violència econòmica es produeix quan les dones han de justificar als homes en què es gasten els diners. També pot consistir en la privació intencionada de recursos per al benestar físic o psicològic d’una dona; fins i tot, els dels seus fills. També és violència econòmica quan es limita la disposició dels recursos compartits en l’àmbit familiar.

Vulnerabilitat per la feina

De fet, la violència econòmica s’acostuma a donar quan hi ha una situació de dependència econòmica o quan es comparteixen els comptes. En aquest àmbit, una altra de les atencions de la Creu Roja a les dones víctimes de violència de gènere són els programes d’ocupació per reforçar les seves competències personals i professionals, amb la finalitat que s’incorporin al mercat laboral (en el cas que no tinguin feina). Roces concreta que una tercera part de les dones ateses per l’entitat per casos de violència de gènere no tenen feina i que això allarga el seu alt risc de vulnerabilitat, perquè no poden ser independents econòmicament; per tant, no poden fer el primer pas d’allunyar-se de l’agressor. La Creu Roja ha atès aquest any 230 dones en projectes d’ocupació laboral, amb un índex d’inserció del 30%. Als programes predominen les dones que tenen entre 25 i 54 anys, que han estat desocupades durant més d’un any, que disposen d’un nivell d’estudis de secundària i que se les ha contractat de manera temporal (d’un a sis mesos), majoritàriament en el sector de serveis.

Per acabar, un altre àmbit de la violència de gènere són els delictes relacionats amb internet i les xarxes socials, que han augmentat. De moment, fins a mitjans de novembre s’han posat 107 denúncies per revelació i descobriment de secrets, un 23% més que l’any passat. Es tracta de conductes que es concreten sobretot en la difusió sense consentiment d’imatges íntimes amb l’objectiu de venjança, vexació i humiliació.