Una economia que té en el consum el motor del creixement

La demografia i la desigualtat poden actuar com a fre de la millora

L’economia catalana continua amb un ritme de creixement important, malgrat certa moderació, segons les dades del departament de la Vicepresidència i Economia. El tercer trimestre el PIB català va créixer un 0,7%, que porta a una millora interanual del 3,3%. Un creixement de l’economia en què el consum intern continua sent el principal motor, segons l’última Nota d’Economia del Govern, malgrat que també hi ha una millora de la demanda exterior.

Les dades ho demostren. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’Idescat, el consum de les llars va augmentar el 2015 un 3,6% de mitjana. I durant el 2016 s’ha mantingut el nivell, amb un increment del 4% en el primer trimestre i del 3,7% en el segon trimestre.

El departament d’Economia i Hisenda ho deixa clar en l’última Nota d’Economia. Aquesta millora del consum de les llars ve avalada pel “bon comportament de l’ocupació”, que porta a una “millora de la renda disponible, tot i la moderació salarial”, i la rebaixa de l’IRPF, que “també juga un paper en aquest sentit”.

Els experts avalen el paper del consum com a motor del creixement econòmic. “Ho és als països desenvolupats i sempre serà així”, explica el professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra José García Montalvo. És molt taxatiu: “Si el consum s’atura, el sistema capitalista es mor”.

Una altra cosa és si s’estan repetint els errors de creixement que es van produir abans de la crisi econòmica. Per al catedràtic de ciències econòmiques i exrector de la Universitat de Barcelona Joan Tugores, “substancialment tornem a caure en els mateixos errors”, malgrat que reconeix que s’han fet coses interessants per corregir-los, com ara que moltes empreses s’han adonat de la necessitat d’exportar. Tugores, però, alerta d’una possible relaxació en l’assalt dels mercats exteriors a causa del repunt del consum intern.

Però en una economia en què el creixement econòmic es basa en el consum, la demografia és clau per seguir millorant. I les piràmides de població indiquen que es va cap a un decreixement demogràfic a Espanya. El màxim es va tocar el 2013, amb 47,27 milions d’habitants, segons l’Institut d’Estadística (INE), mentre que el 2015 ja s’havia baixat a 46,6 milions i es calcula que des de l’any 2012 s’haurà perdut mig milió més d’habitants i, en el fons, de consumidors. Sobre aquest aspecte, García Montalvo destaca com a factor clau perquè l’economia segueixi creixent la millora de la productivitat.

El debat del decreixement

Però el debat del model va més enllà. Ja als anys 70 el Club de Roma va reflexionar sobre la possibilitat del decreixement, i han teoritzat sobre aquesta possibilitat pensadors com l’economista Nicholas Georgescu-Roegen. El professor García Montalvo considera que apostar per decréixer només es podria fer des d’un canvi de paradigma total de l’economia.

Per la seva banda, el catedràtic Joan Tugores alerta que una cosa és el decreixement deliberat, anteposant a la sacralització del PIB altres elements, com per exemple la sostenibilitat, i l’altra és fer una interpretació voluntarista del decreixement per explicar l’afebliment econòmic. Però Tugores alerta, també, d’un element important per a un creixement basat en el consum: l’increment de la desigualtat social. Al seu parer, cal una distribució més equitativa de la riquesa, perquè “si hi ha molta desigualtat el consum pot perdre força com a motor”.