Dossier 17/11/2012

Amb eina però sense feina

Els autors del blog 'El pati descobert' analitzen avui els electors més formats

Marc Guinjoan, Toni Rodon I Marc Sanjaume
2 min
Amb eina però sense feina

L'èxode un altre cop. Els catalans al llarg de la història no hem dubtat a deixar enrere la nostra terra a la recerca de noves oportunitats. Aquesta tendència, però, es va capgirar del tot durant el segle XX, fins al punt que, lluny de ser una terra d'emigrants, les oportunitats existents al nostre país van convertir-lo en una terra d'acollida. Amb l'arribada de la crisi econòmica, però, sembla que l'ordre de les coses es torna a revertir. Moltes de les persones que han arribat al nostre país durant l'última dècada tornen a fer les maletes per enfilar de nou cap al seu país. Però no només són els nouvinguts els que se'n van; l'èxode també es dóna entre els nascuts al país i, molt especialment, entre les persones amb nivells més elevats de formació.

Les dades són esfereïdores. Segons el Gesop, el 66% de les persones amb estudis universitaris acceptarien marxar a treballar a l'estranger, un percentatge que entre els estudiants actuals augmenta fins al 85%. Durant l'any 2011 un total de 6.200 persones nascudes al país en van marxar, i es preveu que durant el 2012 l'èxode arribi a les 24.000 persones. La precarietat laboral, les poques oportunitats de trobar una feina adequada al nivell d'estudis o els salaris baixos són alguns dels motius que porten al que ja es coneix com a "fuga de cervells". Entre els investigadors més joves l'èxode és encara més gran, motivat en gran mesura per la retallada del 30% en el pressupost per investigació que han patit els pressupostos de l'Estat des del 2009.

L'èxode de la població amb estudis superiors suposa, principalment, una pèrdua en la capacitat d'innovació i modernització del país. Però no només això. Segons les dades del baròmetre del CEO del mes de novembre, amb la seva marxa també estem perdent aquelles persones que tenen un interès més gran per la política i les que tenen més habilitats per entendre-la. La qualitat del sistema democràtic necessita perfils formats i amb capacitat crítica per entendre els complexos fenòmens actuals.

Les dades també ens revelen que els perfils amb més estudis tenen una opinió més formada sobre la independència: el percentatge d'abstencionistes i dels que no saben respondre a la pregunta és inusualment baix (un 15%), i el suport a la secessió se situa fins a 8 punts per sobre de la mitjana catalana. Electoralment, aquest col·lectiu es mostra considerablement més partidari d'ICV i, en menor mesura, també d'ERC, SI i la CUP. Per contra, els tres principals partits de l'arc parlamentari català, CiU, PSC i PP, reben un suport electoral de la gent amb estudis superiors lleugerament per sota de la mitjana del país. Un col·lectiu, el de les persones amb estudis superiors, que té eina, no té feina, però té una papereta a les mans. I de ganes de votar, no els en falten.

stats