Una empanada d'amagat davant la seu del PP

La María és una noia argentina que segueix la marxa contra la corrupció amb una safata d'empanades casolanes. A plaça Catalunya me n'ofereix una per 2 euros però una hora més tard, quan arribem a la seu del PP, me la regala just després de preguntar-li si n'ha venut moltes. "Jo? No, jo no en venc. Jo les porto per a la comissió de cuines de la manifestació". Tranquil·la, María, que no sóc policia.

La María em demana per què li faig aquestes preguntes. Li dic que sóc periodista. "Ah, però fotos, no, sisplau, que després em posen multes". Insisteix que ella no en ven, d'empanades, que les cuina per als nois que han acampat a plaça Catalunya. A mi me'n dóna una de blat de moro, "per a vegetarians". La María no crida contra el govern, és una de les poques, de les prop de 500 persones que hi ha, que no ho fa. La resta dediquen tota mena d'improperis a Rajoy i a la classe política per extensió. L'únic representant d'un partit polític que em trobo és Marc Egea, militant del PSUC Viu.

A la plaça Catalunya, un noi amb una cresta tenyida de groc porta la veu cantant i comunica les instruccions amb un megàfon: "Anem fent el camí. Posem-nos en marxa!" El noi de la cresta demana que la gent xiuli, però pocs el secunden. A l'inici hi ha una descoordinació evident en els càntics de protesta, però després el cor popular afina i ho canten a una sola veu, en castellà excepte quan criden "dimissió", que ho fan en català. Hi ha un home que ha pintat tres cartells subversius. El més contundent diu així: " Contra la burguesía asesina y la patronal terrorista . Ni CiU ni CUP. Viva la lucha de la clase obrera ". Quan em veu prendre notes, crida "periodistes i policia, la mateixa porqueria".

Entre les tendes de l'acampada distingeixo el "punt d'informació", on hi ha menjar emmagatzemat, paper de vàter i un cartell amb el símbol anarquista que demana que "si això no s'arregla, guerra, guerra". La marxa anticorrupció evoluciona sense incidents. A la Gran Via amb Villarroel, un dels nois que avança al capdavant demana que la manifestació s'aturi perquè han de girar per aquell carrer. Villarroel és ple de cotxes que baixen en sentit contrari i jo aviso el noi que no és per allà, que cal seguir cap a on és la policia. Però no em fa cas i només desisteix quan el noi de la cresta li demana que calli.

La gent que es reuneix a la seu del PP és socialment més transversal. Fins i tot veig una senyora que surt de casa seva al carrer Buenos Aires vestida amb molta classe, amb botes Panama Jack; en una mà hi porta una trompeta i a l'altra el seu fill petit, que beu un suc de tetrabric. Tots dos s'endinsen convençuts en la melé de la protesta i de seguida comencen a tocar la trompeta. Hi ha gent que fa picar les olles. Una senyora em pregunta si el soroll molesta, i jo li dic que sí. La seva reacció és picar més fort. La policia és durament increpada. Les persones de més avançada edat no tenen por d'acostar-se a les tanques i a les furgonetes dels Mossos d'Esquadra que protegeixen la seu del PP per increpar els policies. Una àvia porta un sobre amb fotocòpies d'un bitllet de 500 euros i insisteix a lliurar-lo a un dels agents: "Agafa'l! Que et paga la màfia!"

Més continguts de

El + vist

El + comentat