CRISI FUNCIÓ PÚBLICA

Els empleats públics catalans, més retallats

L'ajust salarial als funcionaris catalans triplica la tisorada feta pel govern de l'Estat

ELENA FREIXA / ÀLEX FONT MANTÉ

La retallada de la despesa pública és un dels eixos principals de la política d'austeritat que han desplegat els governs de Catalunya i Espanya els últims tres anys. Tot i que va ser l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero el primer a anunciar reduccions salarials als funcionaris (va ser el fatídic maig del 2010, poc després del rescat de Grècia), la Generalitat s'ha vist obligada a fer més retallades a la funció pública que el govern de l'Estat. L'any passat, la pressió de Brussel·les sobre el govern espanyol va fer que Mariano Rajoy comencés a moure peça per retallar la despesa de l'administració pública -la paga de Nadal, per exemple-. Tot i així, el pes de la tisorada en els treballadors públics catalans és, encara, més elevat.


[ vegeu el gràfic ampliat]

Entre el 2010 i el 2012 la despesa de l'Estat en salaris del sector públic s'ha retallat en un 1,97%, mentre que en el cas de la Generalitat la reducció es triplica fins al 6,2%. La diferència segurament s'ampliarà el 2013, ja que la despesa de l'Estat en salaris creixerà en 144 milions (així consta als pressupostos) mentre que la de la Generalitat molt probablement baixarà. La Generalitat encara no ha presentat els pressupostos d'enguany, però ja ha comunicat la supressió d'una paga extra que, en el cas dels funcionaris de l'Estat, no s'ha vist afectada. "Aquest any l'Estat no ha anunciat cap reducció salarial dels funcionaris, mentre que nosaltres l'hem hagut de repetir", es va queixar divendres el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.

La despesa en salaris de la Generalitat es va duplicar entre el 2005 i el 2010, però, paradoxalment, Catalunya és la comunitat amb menys funcionaris per habitant de tot l'Estat.

La rebaixa en salaris no és només perquè s'hagin retallat les nòmines, sinó perquè també hi ha menys treballadors. La plantilla d'empleats públics que depenen del Govern (departaments, Institut Català de la Salut i organismes públics) s'ha reduït en més de 7.000 persones des del 2010. L'1 de gener passat hi havia 160.561 empleats que cobraven un sou de la Generalitat. Tres de cada quatre d'aquests treballadors són funcionaris que tenen una plaça a l'administració catalana guanyada per oposició, mentre que la resta es reparteixen entre personal laboral (tenen conveni propi) i interins, la baula més feble de la cadena.

Els interins han rebut una part molt dura de l'ajust públic del Govern: més de 6.800 afronten aquest 2013 el segon any seguit amb jornada i sou retallats en un 15%. És una mesura implantada l'abril de l'any passat per evitar els acomiadaments proposats per la Generalitat. Els sindicats han denunciat el càstig que aquesta reducció de sou suposa en un col·lectiu en què abunden els perfils administratius amb els salaris més baixos, amb prou feines per sobre dels 1.000 euros mensuals. Amb la reducció de sou i feina molts han quedat per sota del mileurisme.

Més ajustos el 2013

Les retallades als funcionaris de la Generalitat es reediten aquest 2013 amb un decret aprovat al febrer. El text inclou, a més, la supressió d'una de les dues pagues extres, una tisorada que, a diferència del que va passar el 2012, només tindrà impacte sobre els empleats catalans si el govern espanyol no decideix, com va fer per Nadal, suprimir la paga extra a tots els treballadors públics d'Espanya.

Els empleats que depenen del Govern, doncs, ja saben que els ingressos anuals tornaran a reduir-se entre un 6% i un 7% com a mínim. L'eliminació de la paga es farà en dues fases: retallant la meitat tant de l'extra d'estiu com de la de Nadal perquè l'impacte sigui més progressiu. A més, la lletra petita de les retallades està subjecta al fet que Rajoy flexibilitzi almenys fins a l'1,5% el dèficit a Catalunya, un objectiu pendent.

"La injustícia de la retallada és encara més gran per l'acumulació que ja portem a sobre els treballadors públics", lamenta el coordinador de l'àrea pública de CCOO, Xesús González. Es refereix a la davallada d'ingressos per altres plusos salarials i condicions laborals en l'últim any i mig. El Govern ha actuat en aquells fronts on tenia competència -els complements salarials- per fer retocs temporals o bé permanents.

Entre altres mesures, s'ha congelat l'aportació als fons de pensions i al fons social dels treballadors públics fins que la situació de les arques públiques millori. També s'han canviat les retribucions en cas de baixa de manera que, els tres primers dies, es cobra el 50% del sou i no el 100%. S'han eliminat compensacions com ara les que rebien els treballadors en el primer any de reducció de jornada per tenir cura dels fills i s'ha suprimit el tiquet menjador per als treballadors amb jornada partida.

En el mateix període, el govern de l'Estat també ha tocat la seva plantilla, però amb menys intensitat [vegeu els quadres comparatius]. Tret de la supressió de la paga per a tothom l'any passat -una decisió que va afectar també els treballadors catalans- i alguna mesura com la no aportació al fons de pensions, no ha entrat tan a fons a revisar altres salaris i condicions.

Una quarta part

La retallada d'efectius al cos de funcionariat de l'Estat també s'ha donat, però ha suposat només una quarta part del total d'ajust a la funció pública a Espanya. Segons dades de l'Instituto Nacional de Estadística, l'últim any la plantilla d'assalariats públics va baixar un 4,3% a Catalunya i un 3% a l'administració central. A Catalunya, la xifra d'assalariats públics (totes les administracions i empreses del sector) va caure en 23.000 persones, segons l'Enquesta de la Població Activa del 2012.

Pel que fa a l'escenari que es dibuixa per a aquest any, entre les files dels treballadors catalans no hi ha gaires esperances de millora. "Hem exigit conèixer amb més detalls els números i els comptes que justifiquen cada retallada, però no hem tingut resposta", diu Xesús González. Recorda que Governació, que dirigeix la vicepresidenta Joana Ortega, els deu l'anunciat pla de racionalització de l'ocupació pública ja posposat amb motiu de les eleccions anticipades a la tardor i que encara no s'ha donat a conèixer.

Més continguts de

El + vist

El + comentat