L’Amèrica exhausta

Un multimilionari constructor amb tupè, que viu en un tríplex de marbre a la Cinquena Avinguda, envoltat de blancs caucàsics i senyores d’estètica Barbie, estrella dels reality televisius. El president electe dels EUA, Donald Trump, es dirigia ahir a la matinada als americans amb un missatge d’orgull nacional i un altre de social: “Els oblidats del nostre país ja no seran oblidats”. El mitjà ja no és el missatge.

Donald Trump es convertirà el 20 de gener en el president número 45 dels Estats Units davant la sorpresa de molts. Com hi ha arribat? Obtenint el vot protesta, el de l’antipolítica, i fent-ho contra tot pronòstic. Capitalitzant la indignació.

Guanyadors i perdedors

Trump ha connectat amb els missatges senzills de recuperació de l’orgull perdut que volien escoltar molts americans. Els mateixos ciutadans que han viscut canvis sísmics en una sola generació.

Els Estats Units han travessat una crisi de model econòmic que ha triturat molts treballadors, els seus somnis i les esperances de futur per als seus fills. La globalització i l’economia digital han afegit incertesa a les tensions racials mai resoltes, a les pressions migratòries i a una creixent desigualtat. Els Estats Units del 2016 són un país de guanyadors i perdedors on ja no hi ha contracte social entre els ciutadans i les seves elits.

El vot de protesta s’ha fet contra Hillary Clinton, que no era capaç de sumar-se al missatge del canvi perquè forma part de l’establishment des de fa quaranta anys. També contra Barack Obama, que no ha fet miracles. De fet, perquè no existeixen i la realitat és més complexa del que ens agradaria i infinitament més del que Trump ha explicat amb les seves propostes poc concretes.

El vot a Trump és una traïció als grans valors americans que han construït la millor versió del país, però és també una Amèrica real, la de la convenció de venedors de cotxes de segona mà de Las Vegas del cinema dels Cohen.

S’obren ara moltes incògnites. Trump havia promès desmuntar el llegat Obama i veurem per on comença. Les seves propostes econòmiques freguen la fantasia quan defensa doblar el creixement del país multiplicant la despesa, en infraestructures, per exemple, i alhora reduint impostos. Trump no té en compte que el creixement té a veure amb la jubilació dels baby boomers i és difícil preveure les conseqüències de la seva política migratòria i d’establiment de barreres comercials.

De la diversitat al mur

El país del melting pot té ara un president que considera els immigrants mexicans violadors i delinqüents i parla de prohibir l’entrada dels musulmans al país, sense tenir en compte que la mesura, com a mínim, seria inconstitucional. Un president que tracta les dones sense cap respecte.

Els americans estan afamats de canvi i surten de la crisi sense nord. Després del Crac del 29 van fer-ho amb Franklin Delano Roosevelt i el New Deal, el seu nou contracte social. Ara ho faran amb Donald Trump.