UN PARTIT SOTA SOSPITA

La fiscalia com a dic de contenció

La gestió de José Manuel Maza al ministeri públic i de Manuel Moix a Anticorrupció està rodejada de polèmiques tot i els pocs mesos que porten al càrrec. Les converses de l’operació Lezo demostren l’interès per controlar l’òrgan que ha fet més per destapar les irregularitats del PP

Els responsables

Rafael Catalá

El ministre va gestar l’operació per desactivar la Fiscalia Anticorrupció. Per fer-ho, va comptar amb Manuel Marchena, magistrat del Tribunal Suprem, i va defenestrar la fins aleshores fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, que es resistia a la renovació. Al novembre, Catalá va situar-hi José Manuel Maza, amb l’encàrrec de controlar Anticorrupció. L’oposició li critica la seva ingerència amb el poder judicial i l’SMS a González en plena investigació.

José Manuel Maza

Proper a Catalá, la seva missió era ser més còmode per al govern que els seus antecessors. Va complir amb l’encàrrec de fer net a la fiscalia, situant Manuel Moix a Anticorrupció i Javier Zaragoza a l’Audiència Nacional. També va canviar el fiscal de Múrcia en plena investigació sobre el ja expresident de la comunitat Pedro Antonio Sánchez. Fiscals i oposició van considerar els canvis al ministeri públic com “polítics i ideològics”.

Manuel Moix

Moix va ser nomenat al febrer fiscal en cap d’Anticorrupció, i en tan sols 50 dies ha obert diferents fronts que han posat en qüestió la labor de la institució. Dels set fiscals que aspiraven al lloc, era l’únic que no era a Anticorrupció. Moix, amb l’encàrrec de donar un gir a l’ens que ha portat de corcoll el PP, havia estat amb Jesús Cardenal a la Fiscalia General de l’Estat durant el govern de José María Aznar i va ser nomenat més tard fiscal en cap de Madrid.

Les polèmiques

La investigació a Múrcia

José Manuel Maza va imposar el seu criteri sobre el de les fiscals encarregades del cas per intentar que no s’actués contra l’aleshores president de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, tot i que elles consideraven que va “elaborar” un “pla criminal” per desviar fons públics. El ministre, Rafael Catalá, va treure-hi importància i va criticar les fiscals. Poc després, Maza va rellevar el fiscal superior de Múrcia, que va denunciar “intimidacions i desprotecció” dels seus superiors. “No se’ns ha fet la vida especialment agradable als que investiguem la corrupció”, va lamentar.

El gest de Moix a l'operació Lezo

Més enllà de l’SMS de Rafael Catalá a Ignacio González i les converses, l’actuació de Moix en l’operació Lezo també ha portat polèmica. Moix ha intentat aturar els escorcolls que afectaven González assegurant que les proves no ho justificaven. Finalment, va haver de fer marxa enrere després que la junta de fiscals d’Anticorrupció s’hi posicionés en contra. En l’embolic s’hi suma que el número 2 del ministre de l’Interior es va reunir amb el germà de González, també investigat, abans de l’operació judicial. L’oposició demana el cessament de Moix i Maza i explicacions al govern espanyol.

Els fiscals del 3%

Moix va decidir apartar els fiscals que investiguen el cas 3% en el que en un principi va ser interpretat com un intent del fiscal en cap d’Anticorrupció i de Maza de controlar la investigació que afecta CDC. Un dels motius que motiva la decisió és la col·laboració en el cas dels germans Cierco, expresonsables de BPA. Amb les dades aportades, Anticorrupció vol donar un gir al cas. A tot això, s’hi afegeix que els fiscals han rebut una denúncia per coaccions d’un empresari, però ells es defensen assegurant que els va fer xantatge. Han demanat empara a Maza, i el Consell Fiscal decidirà si la maniobra de Moix és correcta.

Més continguts de

El + vist

El + comentat