La formació del professorat: l’assignatura pendent
Els docents reclamen continguts d’educació emocional a les facultats
BarcelonaL’alumne s’imagina que és cuiner i que ha d’escollir, entre diversos ingredients, quins posaria a la seva recepta. Els productes són la felicitat, la tristesa, la tranquil·litat, la vergonya, la passió, la il·lusió, la ràbia, el fàstic, l’amor, l’esperança, la por i l’alegria. Aquesta recepta emocional, recollida en el quadern Com educar les emocions?,de l’Observatori Faros de Sant Joan de Déu, és només un dels molts exercicis per treballar els sentiments que es poden fer a l’aula. Però, ¿es fa educació emocional a l’escola?
En els currículums de primària i secundària d’aquest curs elaborats pel departament d’Ensenyament s’inclou el treball d’aquest tipus d’educació. Com a exemple de les accions que es demana al professorat hi ha la creació d’un clima de tranquil·litat, diàleg i confiança que faciliti la comunicació i l’expressió de sentiments. “Haurà de posar en valor les conductes i actituds positives que es produeixen en el marc de l’aula o de l’escola i que serveixen de model i d’exemple”, diu en l’apartat d’orientacions metodològiques. ¿Els docents tenen prou formació per dur-la a terme?
Al final d’aquest curs escolar Ensenyament haurà promogut 110 activitats al voltant de les emocions amb la participació de 2.640 docents.
Tot i així, el mateix professorat admet que hi ha una falta de formació teòrica sòlida. “Si en tinguéssim més, ens ajudaria”, assegura Maria Vinuesa, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Ara bé, Vinuesa defensa que la majoria de professors tenen en compte les qüestions emocionals. “Les persones, tant mestres com nens, som emocions. És impossible que les matemàtiques vagin per una banda i els sentiments per l’altra”, exemplifica.
Aquest dèficit de formació comença a les facultats d’educació. Segons Miquel Martínez, coordinador del Programa de Millora i Innovació en la Formació dels Mestres (MIF), les mateixes universitats són “molt crítiques” amb la falta de contingut d’aquest tipus de formació. “Totes coincideixen a dir que ho treballen, però de manera molt transversal. Alhora reclamen continguts d’educació emocional lligats amb l’educació amb valors”, puntualitza Martínez.
El MIF ho té previst com un dels objectius dins del canvi de model formatiu dels futurs professors amb el qual està treballant. Per al coordinador del programa, la formació en l’educació emocional, però, ha de ser “molt pràctica”. D’una banda, reivindica que s’aprofitin les estades a les escoles per reflexionar com s’està treballant i veure quines són les problemàtiques reals que es repeteixen més entre els nens. I de l’altra, que a les facultats es treballi aquest aprenentatge des d’un plantejament “molt vivencial” i s’imparteixin continguts més profunds en neurociència. Martínez afegeix que la formació no només ha de ser inicial, sinó també contínua. “Per al mestre és més significativa quan ja està treballant a l’aula”, apunta.
Potenciar la cultura de l’esforç
La portaveu de l’Associació Rosa Sensat coincideix a assenyalar que com més estratègies i coneixements dels mecanismes emocionals tingui el professorat més fàcil serà gestionar-los a l’aula, però també recorda que les emocions no s’ensenyen sinó que es tenen. “El que es pot ensenyar és, per exemple, a treure la ràbia momentània d’un nen quan un company li agafa una joguina però el sentiment el tindrà”.
Però al marge del professorat, ¿els plans d’estudi de les escoles tenen en compte l’educació emocional? “No poden girar l’esquena als sentiments perquè hi són; per tant, el que fan és buscar la manera de gestionar-los”, afirma Vinuesa.
A part de treballar l’educació emocional, Martínez defensa que l’escola ha de mantenir la de continguts i potenciar l’educació de voluntat o, el que és el mateix, la cultura de l’esforç. “Són els tres pilars fonamentals de la persona”, manté. En aquest sentit, el coordinador del MIF argumenta que, per modes, durant dècades l’escola ha estat ancorada en el treball de contingut i que en els últims anys ha començat a endinsar-se en el de les emocions i sentiments. “No hi ha, però, tanta consciència amb el treball de la voluntat, amb la capacitat de superació de l’alumne”, conclou.
