CRISI EL FUTUR DELS JOVES

L'atur galopant ha frustrat les expectatives dels universitaris que esperaven progressar

Una generació perduda

Tota una generació de joves ha topat amb una paret, la que els impedeix accedir al món laboral, punt de partida per poder progressar. És l'anomenada generació perduda , la que formen els joves àmpliament preparats -en alguns casos amb notes brillants- que han passat per la universitat i miren al futur amb escepticisme. Són els joves instal·lats en la incertesa, perquè són conscients que els costarà trobar feina i que, si en troben, potser cobraran sous misèrrims per tasques que no s'ajustaran a la professió a la qual es volien dedicar. La prolongació de la crisi fa que vegin utòpica l'estabilitat que havien construït els seus pares. Es preparen per viure en pitjors condicions que els seus progenitors.

La sensació de perspectives frustrades és més accentuada pel fet que es tracta de joves que han nascut en un context de seguretat material que ara s'ha truncat. L'atur juvenil -de 16 a 24 anys- està disparat fins al 49% i, com que hi ha poques sortides laborals, molts continuen formant-se a l'espera d'un context econòmic més favorable o busquen un futur més pròsper a l'estranger. Des del 2008, les matriculacions a màsters oficials de les universitats públiques han pujat un 68,6%. Alhora, s'ha accentuat el saldo migratori negatiu, una pèrdua de capital humà pel desequilibri entre joves que emigren i ciutadans que arriben. En els nou primers mesos del 2012 el saldo migratori negatiu a Espanya es va elevar fins a les 140.000 persones, el triple del registrat en tot el 2011. És significativa la marxa de ciutadans autòctons: la taxa d'emigració catalana del 2012 creixerà un 150% respecte a l'exercici anterior.

Davant la cursa d'obstacles que ha d'afrontar la generació perduda , s'imposa un missatge positiu per superar la frustració. El verbalitza Alba Colomer, autora d'una carta publicada a l'ARA i reproduïda en aquestes pàgines, que és la gènesi d'aquest reportatge. "Tot i que la crisi pot comportar pors, frustracions i desànim generalitzat, si som capaços de canviar de mentalitat i veure en tot això l'oportunitat de superar un repte, potser aconseguirem sortir-ne amb noves eines i valors, i molt més forts del que érem abans de la crisi", raona Colomer.

ALBA COLOMER

"Els pares havien posat expectatives en nosaltres"

Va estudiar comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, i després va fer una estada de sis mesos a Londres per completar la formació. Va aprofitar-ho per fer diversos cursos i unes pràctiques a la BBC World Service. Entén que va tenir sort de trobar una feina quan va tornar a Catalunya: fa més d'un any que exerceix com a redactora en una empresa d' e-commerce , que li permet pagar un lloguer. Compagina la feina amb una de les seves inquietuds, l'escriptura (publica articles en un blog de viatges). I la passió per escriure també li serveix per ordenar els pensaments sobre la generació de la qual forma part. Fa la següent reflexió sobre el desengany de molts joves, que observen que una carrera universitària no és sinònim de feina: "Els nostres pares havien posat moltes expectatives en nosaltres, i nosaltres també érem ambiciosos, però no sé si aconseguirem arribar on volíem". Colomer creu que les oportunitats són a l'estranger, per això no descarta anar-se'n en un futur: "La qüestió és si, després de formar-se, serà possible tornar. Seria una pena no poder tornar al país el nostre capital, però el panorama fa que hi hagi moltes possibilitats que la fuga de cervells no tingui retorn".

JAUME URÓS

"Tens la sensació que aquí no hi ha oportunitats"

Es planteja construir el seu futur a l'estranger, potser a Àustria, on ha detectat ofertes de feina. Per això el badaloní Jaume Urós estudia alemany i anglès. "Tens la sensació que aquí no hi ha oportunitats. Només l'expectativa de millorar idiomes ja és suficient per plantejar-se anar a l'estranger", explica aquest politòleg, que ara està a l'atur. Es va graduar el 2009 en ciències polítiques i de l'administració a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i durant un any i mig va preparar oposicions per a secretari interventor de l'administració local. Però quan havia estudiat tot el temari, les oposicions es van desconvocar. Durant uns mesos va fer de becari a la UPF i també va treballar breument a Madrid en una consultora-auditora. Fa temps, però, que no troba cap feina que s'ajusti als seus coneixements. "T'acabes plantejant si el problema és que no hi ha feina o és que tu no en saps trobar, i això et crea molta inseguretat, fins al punt d'afectar la teva vida personal", reflexiona Urós, que també percep el neguit dels pares davant els temps d'incertesa que viuen els fills. "Ells també se senten frustrats de veure que no progressem com ho van fer ells", constata aquest jove.

ALBA ÁLVAREZ

"La nostra vida no és com ens l'havien explicada"

Ha hagut de refugiar-se en les classes particulars per aconseguir uns ingressos mínims i no perdre el contacte amb la seva professió, l'ensenyament. Les classes són un suport fins i tot moral per a Alba Álvarez, badalonina de 24 anys, que no troba la feina que pretenia aconseguir quan estudiava filologia anglesa. Durant la carrera va treballar en una escola d'idiomes, una ocupació que va haver de deixar quan va decidir cursar un màster presencial de formació de professorat de secundària, del qual diu que no n'ha tret tot el profit. També ha passat per feines en les quals no ha cobrat. "La nostra vida no és com ens l'havien explicada", comenta Álvarez. "Estudiar era sinònim de progressar, sobretot en les famílies humils. I quan has estudiat i veus que no trobes feina, et sents descol·locat, no saps per on tirar i tampoc a qui demanar consell, perquè el que t'havien dit no s'ha complert", afegeix. Aquesta badalonina no renega del seu bagatge acadèmic, però certifica que al seu entorn les experiències no són esperançadores. "No sé què dir-li a un alumne que no sap què fer quan acabi l'ESO", admet Álvarez. Ella elabora la seva pròpia definició sobre la generació perduda : "Sabem què volem fer, però estem limitats". "Si no trobes feina, et sents com un ni-ni , encara que vulguis treballar i hagis estudiat", detalla Álvarez, que medita implicar-se en el món del voluntariat per sentir-se més útil.

AINA MARESMA

"Malgrat tot, els límits se'ls posa una mateixa"

"Aquí t'has de buscar les oportunitats sota les pedres". La frase és d'Aina Maresma, que ha cursat magisteri a la Universitat de Girona -especialitat en educació física- i ciències de l'activitat física i l'esport a la Universitat de Barcelona. Té 23 anys i sempre ha compaginat els estudis amb feines puntuals, sigui com a cambrera, dependenta o monitora d'esports i lleure. Ara, malgrat estar inscrita en la borsa de personal docent, no té feina. Mentre espera una oportunitat que persegueix amb desfici, Maresma se sent realitzada a l'agrupament escolta en el qual col·labora des de fa cinc anys, que compagina amb un màster i amb cursos de català i anglès. "Ara mateix, si alguna cosa del que faig té sentit és la tasca a l'agrupament escolta, que és on he agafat més experiència", expressa la jove blanenca, que es planteja el temps de dificultats com una oportunitat per superar reptes: "Malgrat tot, els límits se'ls posa una mateixa. Progressar també depèn de mi".

EDGAR MATA

"En l'actual escenari, es fa difícil pensar en el futur"

"Si ara trobo una oferta en algun lloc d'Europa que estigui relacionada amb el periodisme i que paguin, dic que sí, perquè aquí no hi veig oportunitats". Ho explica Edgar Mata, de 23 anys, que exerceix de cap de premsa del Noia Freixenet d'hoquei patins, tot i que busca una feina a temps complet. Va començar ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i, al segon cicle de la carrera, va optar per fer el salt a periodisme. Després de graduar-se i fer pràctiques en gabinets de premsa i mitjans de comunicació, ha reprès la carrera de polítiques a la Universitat Oberta de Catalunya. "No he trobat cap feina remunerada de periodisme, tot i que sí que m'han trucat per treballar gratis", apunta Mata, també implicat en el teixit associatiu. "Estar a casa només buscant feina et neguiteja molt, i en el món de l'associacionisme et sents partícip d'alguna cosa", admet aquest jove de Sant Sadurní, que es prepara per a una vida inestable. "Sense estabilitat laboral és difícil fer altres passos més endavant, com emancipar-se i formar una família. En l'actual escenari, es fa difícil pensar en el futur", sentencia Mata.

ANNA SERRANO

"Serà complicat trobar l'estabilitat dels pares"

Anna Serrano és una estudiant brillant. Va cursar filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, on li van atorgar el premi extraordinari de la promoció. Un cop graduada, va cursar el màster de formació del professorat a la Universitat de Barcelona, però quan l'havia acabat no es van obrir les llistes d'interins per cobrir les baixes en el sector públic. "Vaig enviar currículums als més de 500 centres concertats que hi ha a Catalunya, fins i tot a Andorra. No vaig rebre ni una convocatòria per a una entrevista de feina", relata Serrano. Tot i que es planteja marxar a l'estranger, va trobar feina en una acadèmia d'anglès a Reus, que li permet tenir uns ingressos, encara insuficients per emancipar-se. "Estic contenta amb aquesta feina, perquè m'està servint per agafar experiència", reflexiona Serrano, que es planteja ampliar la seva formació per disposar de més oportunitats laborals. "La situació de crisi ha fet que molta gent s'espavili més", argumenta. Tanmateix, veu difícil poder progressar com les generacions anteriors. "Serà complicat trobar l'estabilitat dels nostres pares", conclou Serrano.

Més continguts de