Un gran cos d'ambaixadors informals

Els emigrants favorables a l'estat propi són claus per fer visible el procés sobiranista arreu del món

La multitudinària manifestació de la Diada de l'any passat i la Via Catalana d'enguany van situar el procés sobiranista català a l'ull de l'huracà mediàtic arreu del món. La transcendència del moment polític que sacseja el país ha esdevingut un autèntic revulsiu per a les entitats a l'exterior i s'ha dinamitzat una interrelació que els ha permès reconeixe's com un actor social i polític important. Se senten ambaixadores d'una Catalunya que empeny per decidir el seu futur i responsables de fer-ne pedagogia als seus països d'acollida. Són com un cos de diplomàcia informal. L'ANC ha capitalitzat la mobilització compartint sinergies amb els casals catalans i ha obtingut uns resultats sense precedents: abans de la Diada es van fer fins a 120 cadenes humanes arreu del món en les quals van participar 10.300 persones.

"Ens diuen que els nacionalismes es curen viatjant, i jo m'he tornat independentista marxant del país", assegura Jaume Soler, president del Catalan Institute of America de Nova York. I és que catalans que fins ara es mantenien al marge dels casals i les entitats a l'exterior arran del procés català han trobat una motivació per sumar i fer xarxa. "S'estan movent molt d'ençà que Catalunya va engegar el full de ruta pel dret a decidir", explica Olga Palahi, que ha viscut un any a Califòrnia i que forma part del consell d'assemblees exteriors catalanes.

Tot i això, Jaume Bardolet, president de l'ANC de Brussel·les -on el cas català ja no passa desapercebut-, recorda que "la comunitat catalana a l'exterior és tan plural com la societat catalana". I és que -subratlla la presidenta del Casal Català a Brussel·les, Elvira Ballesta- els casals defensen la cultura i la llengua catalanes però s'han de mantenir com a lloc "neutral" en què tothom es pugui sentir còmode, sigui quina sigui la seva tendència política. Bardolet ho defineix així: "El casal dóna a conèixer el país que tenim, sense posicionaments polítics; l'ANC, l'estat que volem ser".

Independentistes per reacció

Xavier Rodríguez, que presideix el casal d'Islàndia i és membre del Consell de les Comunitats Catalanes de l'Exterior (CCE), explica que la inquietud dels catalans emigrats es concentra en la "negativa radical al referèndum" i les "premisses agressives" tant del govern espanyol com del PP i Ciutadans davant la defensa del dret a decidir. Segons ell, aquestes actituds estan generant més aviat una reacció inversa. "Ens trobem que molts catalans a l'exterior que no havien mostrat mai interès per la independència ara contribueixen al procés principalment com a reacció a l'actitud del govern espanyol", explica Rodríguez. "Gent que fins ara no ho veien possible, ara que ho veuen factible són els més convençuts", afegeix Josep Font, un dels impulsors de l'ANC de Buenos Aires.

Però, més enllà d'això, i molt condicionat pel país d'acollida i el seu tarannà democràtic, el CCE ha detectat també un interès creixent dels autòctons pels esdeveniments polítics al país. El Catalan Institute of America, per exemple, cada cop té més públic nord-americà a les conferències que organitza en anglès per fer pedagogia del procés. També el Casal Català de Beijing es troba cada cop amb més xinesos interessats en Catalunya. "Un cop els expliques què passa i poses dades històriques i números sobre la taula, entenen per què Catalunya ha engegat aquest procés", diu Ballesta sobre la situació a Brussel·les.

I és que, especialment en països de llarga tradició democràtica, catalans i autòctons -fins i tot des de posicions contràries a l'emancipació- no entenen el rebuig frontal d'Espanya a convocar un referèndum. "M'he trobat molts contraris a la independència, però no m'he trobat ningú que cregui que no ho hem de poder votar", rebla Josep Font. A Brussel·les, la percepció, segons Bardolet, és la mateixa: "Que es negui la possibilitat de votar no ho entén ningú. Es posen les mans al cap". A més, a la capital europea majoritàriament "s'entén que és un problema polític, no jurídic".

¿Això pot ser vàlid en el debat sobre si la UE acolliria un nou estat català? "Catalunya té molt recorregut a la UE. La UE sempre ha trobat solució als problemes més complexos i sense precedents", diu Bardolet, que afegeix que treballant a les institucions europees manté contacte amb lobis i grups de pressió, que no exhibeixen "ni l'agressivitat ni la gravetat" que sí que detecta en el govern i en determinats cercles funcionarials espanyols.

El neguit per poder votar en una consulta

En les últimes eleccions catalanes, els catalans a l'exterior van tenir tantes dificultats per poder votar que a hores d'ara temen no poder-ho fer en una eventual consulta d'autodeterminació. Ho veuen tan difícil que molts dels catalans que viuen a Europa es plantegen demanar vacances per venir a votar en persona a Catalunya. El novembre del 2012 només el 6% dels inscrits al Cens Electoral de Residents Absents van poder votar. "El 2001, sense demanar-ho, m'arribaven les paperetes a casa. Amb el canvi de la llei tot és molt més complex i anacrònic", afirma Jaume Soler des de Nova York. Sergi Marzabal, impulsor del web Catalans al Món i de la iniciativa Vull Votar, assegura que dels resultats electorals dels catalans a l'exterior se'n desprèn que el percentatge d'independentistes és "entre un 5% i un 10% superior" a la mitjana de Catalunya.

Més continguts de