BarcelonaRAFAEL GÜELL
VÍCTIMA DE L'ATEMPTAT D'HIPERCOR
Cada aniversari de l'atemptat d'Hipercor es reprodueix la mateixa imatge a les televisions: personal sanitari traslladant corrents una víctima en llitera. Rafael Güell, per l'estampat de la roba, reconeix que era la seva dona, que va morir en l'explosió. "Et marca per tota la vida. No es pot oblidar ni perdonar", deixa clar aquest veí de Sant Joan Despí, que ara té 70 anys.
El Rafael i la seva dona treballaven en una empresa ubicada en un dels edificis d'Hipercor. Havien d'anar-hi a comprar la setmana següent, però al final van canviar de plans. "Vaig baixar al pàrquing per ajudar-la a carregar la compra al cotxe, però vaig marxar abans amb l'ascensor perquè havia d'atendre un client", explica. Tot just arribar a dalt va sentir l'explosió i, acte seguit, va veure un munt de fum. "No hauria pensat mai que seria una bomba", reconeix.
"Pensava que hauria tingut temps de sortir", confessa el Rafael. Primer va començar a preguntar desesperat als equips de rescat, i ningú li sabia dir res. Va trucar als seus fills, que tenien 12 i 17 anys, i va ser quan va anar a l'Hospital de Sant Pau quan li van confirmar la pitjor de les notícies. "Va ser horrorós per a tots", diu el Rafael, que va decidir fugir de l'enrenou mediàtic d'aleshores i va enterrar la seva dona a Laguna Dalga, a Lleó, el seu poble natal. "Per part de l'administració hem estat molt abandonats", lamenta la víctima.
Després de l'atemptat el Rafael es va aferrar als seus fills: "Si hagués estat sol tot hauria estat molt més dramàtic". Després de l'atemptat es va agafar un any sabàtic. El nen, el petit, va fer una baixada als estudis i la seva filla va acabar rebent suport psicològic de l'associació de víctimes. El retorn a la vida laboral no va ser gens fàcil. "Tot eren records, treballàvem junts", explica. Va muntar un negoci propi i no li va anar bé, i finalment va entrar en una empresa de seguretat fins que es va jubilar.
El Rafael ha estat capaç de parlar de l'atemptat amb els seus fills, però no ha tornat a entrar a l'Hipercor de Meridiana. "Quan baixo a un pàrquing sí que em fa cosa, perquè em vénen records. De fet, no sé si seria capaç d'entrar al de l'Hipercor. No puc deixar de pensar que potser si l'hagués ajudat a carregar la compra hauríem sortit tots dos", confessa. Però ningú podia imaginar-se res semblant al que va succeir.
"Crec que ETA no matarà més", diu convençut el Rafael, que admet que al principi no es creia el cessament definitiu de la violència. No va participar en el judici perquè el seu advocat va lliurar la documentació fora de termini. El Rafael va decidir, juntament amb els seus fills, que no volia cap cara a cara amb un etarra, però respecta que d'altres acceptin.
