LA PLAGA DELS PLÀSTICS

El laberint dels residus plàstics a Catalunya

Administracions i entitats mediambientals constaten la falta de transparència del sistema actual

Seguir la pista del tot el plàstic que consumim a Catalunya és gairebé una missió impossible. Representa un 10% dels residus de les llars de l’àrea metropolitana de Barcelona i dues terceres parts d’aquests plàstics són envasos de tot tipus (des d’ampolles fins a bosses de patates o safates de menjar). La recollida selectiva municipal recupera aproximadament un 40% de tots els envasos que entren al mercat, segons l’Agència Catalana de Residus (ACR), la qual cosa fa concloure que un 60% queda fora del contenidor groc. “O va a parar al contenidor gris en el millor dels casos, on es recupera i es pot acabar reciclant si té prou qualitat, o, en el pitjor dels casos, és abocat al medi”, sosté Andoni Uriarte, director tècnic de Recircula, una plataforma que defensa models alternatius de gestió de residus a Espanya. Si parlem del plàstic total, el que es recupera baixa al 35%, segons estimacions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Tant la Generalitat com AMB no tenen respostes quan se’ls pregunta quina part de plàstic recollit es recicla a Catalunya i quina acaba embarcant-se cap a l’estranger. Un cop venut el material a un reciclador se’n perd el rastre. “Hi ha tota una informació sobre l’ús del material de les bales que fan els recicladors que la perdem”, sosté el responsable del programa de Residus de l’AMB, Víctor Mitjans.

La patronal espanyola de les indústries del plàstic Cicloplast dona únicament les dades estatals i del 2016. No mostren, doncs, l’impacte que ha tingut el tancament de la frontera xinesa als residus occidentals. Xifren el reciclatge de tot el plàstic fa dos anys en un 37%, mentre que un 46% va anar a parar a l’abocador i un 17% es va incinerar. Una quarta part d’aquest plàstic per reciclar s’exportava, l’equivalent a prop de 270.000 tones, que s’enviaven sobretot a la Xina, que en va rebre un 43%, seguida de Hong Kong (22%). Malàisia i el Vietnam van rebre un 10% del plàstic cadascun. La resta de tones es van repartir entre 76 països.

Què ha passat durant el 2018? No hi ha dades oficials de l’impacte que està tenint el veto xinès. Cicloplast reconeix que ja el 2017 l’exportació de plàstic va caure un 8% davant la perspectiva del canvi legislatiu xinès. “Caldrà esperar els resultats del 2018 per veure-ho”, insisteixen.

Fonts del sector asseguren que les empreses busquen països per poder exportar el plàstic que la Xina no vol, però també reconeixen que, malgrat la sortida que puguin ser algunes destinacions asiàtiques, no es podrà absorbir el 100% del material que fins ara s’enviava al gegant asiàtic. Les mateixes fonts sostenen que el ministeri de Medi Ambient fa un parell de mesos -encara amb govern del PP- els assegurava que estaven amoïnats per l’acumulació de plàstics que no trobaven sortida ara que se’ls barrava el pas a l’Àsia -els de més baixa qualitat.

Traçabilitat difícil

El portaveu de Recircula denuncia l’“opacitat” del sistema de gestió de residus, que n’impedeix la traçabilitat. Uriarte assegura que les bales de material que surten d’Espanya cap a l’estranger són de “molt baixa qualitat, una vergonya”. I afegeix que fins i tot s’envien contenidors plens d’ampolles de plàstic que es tracten a altres països.

En el cas dels envasos, la gestió a Espanya és responsabilitat d’Ecoembes, l'entitat sense ànim de lucre que aglutina fabricants, distribuïdors i envasadors. Ells paguen el cost de la recollida i classificació del contenidor groc, que hauria de recuperar el material que prèviament han introduït al mercat. Classifiquen el producte en plantes -en tenen 15 a Catalunya- i d’allà en surten bales classificades segons el material (el PET de les ampolles de beguda, el PEAD de les de productes de neteja, el film de les bosses i una infinitat més de materials). Un cop fetes les bales, Ecoembes les ven en subhastes on es presenten empreses que ha homologat prèviament.

Ecoembes defensa que els envasos que recull se subhasten principalment entre empreses espanyoles (en té 70 d’acreditades a tot l’Estat). Però reconeix que també treballa amb alguns operadors estrangers que compten amb totes les homologacions. L’ARA ha pogut comprovar com en una de les últimes subhastes Ecoembes atorga part de la gestió dels envasos lleugers PET a l’empresa BariQ For Techno & Advanced Industries, amb seu a Egipte. El gerent d’Ecoembes a Catalunya, Jordi Pietx, defensa que per norma general el primer tractament de les bales de plàstic es fa a Espanya i subratlla que Ecoembes no ven material a la Xina.

Ecoembes xifra en més de 253.000 tones el plàstic reciclat -és a dir, recollit- a Catalunya durant l’any passat. Cada bala, segons Pietx, pot tenir entre un 2% o un 3% de material mal classificat. Però, segons el portaveu de Recircula, el percentatge que acaba descartant-se és molt més alt: “En una bala d’envasos PET, un reciclador pot arribar a descartar el 40% perquè és material que no es pot aprofitar, arriba en molt mal estat”, assegura.

Segons assegura Ecoembes, la taxa de recollida d’envasos és del 77% a Catalunya, molt per sobre del que diu la Generalitat. En aquesta disparitat de xifres aflora una discrepància amb l’administració. “No hi ha dades oficials, nosaltres controlem el que es recull -les tones- però no podem saber el que es posa al mercat, això ens ho diu Ecoembes”, reconeix el director de l’ACR, Josep Maria Tost, que insta el ministeri de Medi Ambient a crear un Registre Nacional d’Envasos que en faci un control.

Més continguts de

El + vist

El + comentat