Dossier 17/01/2016

Entre l’alerta del TC i la por de reeditar el bus de l’Estatut

El Govern s’implicarà en la fase ciutadana i la finançarà

Roger Tugas
2 min
L’ANC va entregar al desembre les conclusions de la seva campanya El país que volem.

BarcelonaLa primera fase del procés constituent, basada en un debat ciutadà en què el protagonisme el tingui la societat civil, té dos objectius clars: intentar que tots els defensors del dret a decidir se sumin al procés per tractar el model de país, i continuar avançant cap a la independència sense trencar encara amb la legalitat espanyola. Ara bé, mentre els representants de JxSí i la CUP negociaven com s’havien de desenvolupar aquests primers 18 mesos de procés constituent, també van aparèixer dos temors ben clars. El primer era que si les institucions s’hi implicaven massa, l’amenaça d’una impugnació de l’Estat cresqués. Per contra, si no ho feien gens i es deixava tot en mans de la societat civil, que les possibilitats d’èxit i d’una alta participació decaiguessin. La imatge del bus de l’Estatut, que va recórrer el país recollint opinions sobre el text el 2004 sense gaire sort, planava en el record durant les discussions dels dos grups.

En aquest sentit, la proposta final que van tancar JxSí i la CUP dibuixava un esquema però no arribava al detall del procés, segons explica un negociador. Així, van acordar que l’objectiu del debat ciutadà seria delimitar el debat posterior del Parlament constituent, descartant opcions amb pocs suports o reflectint les postures diverses per no repetir discussions. Al final dels 18 mesos, per tant, s’hauria d’acabar amb un o diversos documents que resumissin les postures, ja que és una fase no decisòria, sinó deliberativa.

Sigui com sigui, durant els dos primers mesos la societat civil sobiranista hauria de realitzar una campanya pedagògica per explicar què és i què no és una Constitució, quins models hi ha i què conté. Mentrestant, s’hauria de constituir la comissió del procés constituent, amb participació de les entitats, del Govern i del Parlament, que ha d’organitzar, marcar el calendari i buscar finançament per als 16 mesos restants. El compromís és que les institucions hi siguin i aportin recursos, però cal concretar com, per evitar impugnacions. La CUP volia que fos un organisme reconegut institucionalment, però JxSí ho veia perillós. “Caldrà que hi hagi solucions imaginatives per conjuminar les dues realitats -cívica i institucional-”, admeten.

En tot cas, a partir del tercer mes ja hi hauria d’haver els debats. La forma exacta s’ha de concretar, però es vol que siguin operatius. Taules rodones sectorials amb representants d’entitats i experts en la matèria, amb participació final del públic, serien un exemple d’això, ja que difícilment seria factible ni útil intentar fer assemblees obertes massives. La participació electrònica és una altra via que es vol explorar. Tot i això, un dels negociadors afirma que si l’Estat no ho frena i els partits i entitats no s’acomoden, l’èxit és relativament senzill, ja que “generarà interès” i, si les experiències van bé, pot produir un efecte bola de neu i implicar entitats i personalitats rellevants no necessàriament independentistes. Cal, però, treballar-hi des d’ara mateix.

stats