Sense el malson d'ETA però amb un país per cosir

BILBAOUn 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat, era sempre de màxima alerta a Euskadi. Fa uns anys -i més en època electoral- els cossos de seguretat de l'Estat, encara molt presents, haurien activat totes les alertes davant possibles accions d'ETA. En la campanya que divendres va acabar ja no. Això ja és història. Una història, la dels atemptats, els segrestos i les extorsions, que dirigents i militants bascos esperen no reviure.

El 12-O al migdia, davant l'aranya del Guggenheim de Bilbao, el PP feia campanya. Antonio Basagoiti feia la típica foto ad hoc per als diaris: jugava a la sokatira amb companys de partit. Els uns tibaven cap a un cantó. L'equip de Basagoiti cap a l'altre. Òbviament, va guanyar el candidat. Tot a l'aire lliure, sense tensió. Només uns catalans que visitaven el gegant de titani, símbol i motor del canvi a millor de Bilbao van colar-se a l'escena amb un "Visca Catalunya lliure!" Al candidat del PP li va semblar simpàtic i tot.

Explica que ha pogut "fer campanya com un nacionalista" i que el PP s'ha atipat de fer actes a l'aire lliure -fins i tot amb Mariano Rajoy- i al casc antic de les ciutats, on abans només entrava amb cordó policial. "Fins i tot vam fer-ne un on van matar Gregorio Ordóñez el 1995 i això il·lusiona", diu emocionat. Res a veure amb velles campanyes, com la de Jaime Mayor Oreja el 2001. Cada hotel, teatre o pavelló contractat pel PP era un autèntic búnquer.

Allò indignava els amenaçats. La situació actual també és "una vacuna" contra el "victimisme" del PP i el PSOE que ETA alimentava, segons Josune Ariztondo, que el 2001 era la número dos del PNB i ara és diputada foral de Cultura a Biscaia, el feu dels nacionalistes. Celebra la fi del "favor mediàtic" al constitucionalisme. Les coses "estan tranquil·les" i, per això, segons ella, la gent es bolcarà amb els penabistes.

Uns metres enllà d'on el PP jugava a la sokatira, al passeig d'Uribitarte, hi passa el tramvia. Està recobert amb publicitat estàtica (de pagament) d'EH Bildu, la coalició abertzale. I això també és nou.

Txiki Benegas, exlíder del PSE, exsecretari d'organització del PSOE i encara diputat al Congrés, se'n felicita i evoca el 1984, quan era candidat i ETA havia matat el senador socialista Enrique Casas. A ell no el podien anunciar als mítings i era cap de cartell. Ara hi ha "tranquil·litat i respecte als carrers". El mateix opina la seva companya Paula Urquiza, que només fa dos anys que té el carnet i que apunta que el fet que l'esquerra abertzale tingui presència normalitzada ha calmat les coses, "perquè tornen a tenir la paraula i les coses els van bé".

Són sensacions d'una campanya normal. Amb escenes que a Catalunya o en un altre racó de la UE serien rutinàries. A Euskadi ho són fa un any. Ahir es complia el primer aniversari d'ençà que ETA va anunciar que ho deixava córrer per sempre, i ha estat la primera cita electoral sense ells. Els nacionalistes feia temps que ho preveien, els unionistes s'hi han adaptat de pressa i tothom és conscient de la profunditat del canvi. Fins i tot l'encara lehendakari, Patxi López, que fa un any, quan se sabia la imminència de l'anunci, es va negar a suspendre un viatge oficial als Estats Units i va valorar la decisió des d'un tren, com si l'adéu a 50 anys de violència fos una notícia més.

Ha sigut la campanya més catalana i també la d'una crisi que es fa notar a Euskadi malgrat les virtuts d'un concert al qual ningú renuncia. Els uns i els altres s'han esbatussat amb el procés català i les retallades que ha fet el govern de Madrid o que farà el pròxim lehendakari. Però ha estat, sobretot, la primera en pau duradora. La paradoxa (o més aviat la voluntat de girar full d'un conflicte que la Transició no va resoldre) ha fet, però, que els polítics n'hagin parlat poc. Al carrer la violència ja no es percep. Tothom n'estava tip. "És cert que no se'n parla gaire i és bo. Si es resol el tema dels presos ja estarà", espera el militant del PNB Mikel Aguirregomezcorta. Els nacionalistes pensen que el final d'ETA, accelerat d'ençà que va acabar un altre procés, el de reflexió de l'esquerra abertzale, no té marxa enrere. "La societat ha anat tan lluny en el rebuig de la violència que no es pot rebobinar encara que l'Estat no es mogui ni un pèl", diu Ariztondo.

No hi ha ONG abertzale

L'Estat resta immòbil i això preocupa. Aquest estiu fins i tot petits gestos com donar la llibertat condicional a l'etarra Bolinaga, amb càncer terminal, han estat molt qüestionats per l'ala més dretana del PP. Pernando Barrena, un dels líders de Batasuna, està satisfet del clima polític, perquè "hi ha marge per fer política", ells s'han sabut moure "cap a la centralitat" i han arraconat la violència. Però també avisa que hi ha temes per resoldre, que l'esquerra abertzale "no és una ONG de resolució de conflictes" i que l'Estat té una posició "autista" i no desmunta "l'estat d'excepció". De fet, dels 800 presos bascos n'hi ha 200 sense relació directa amb el terrorisme. Estan empresonats per la seva activitat política -és el cas d'Arnaldo Otegi-. Barrena espera avui "un càstig a qui nega les solucions". Però, com la dirigent del PNB, creu que no hi ha marxa enrere. Ho rebla Diana Urrea, militant de Batasuna, que diu que la pau no només és positiva, sinó que "ja no es pot desfer" i ha permès "mostrar totes les sensibilitats".

Els militants i dirigents del PSOE i el PP no ho veuen tot tan clar. Carlo Villareal, del PP, es felicita "de la normalitat" al carrer i de no conviure amb "el menyspreu" nacionalista, però el seu company Galder Hernando afirma que "la ideologia terrorista segueix al carrer amb EH Bildu" i no amaga certa por "d'una marxa enrere en el procés".

Benegas no és tan dur. Confia que la determinació de l'esquerra abertzale de no donar més suport polític a ETA sigui ferma, però no les té totes sobre la unitat d'aquest món: "És irreversible, però el procés, com ha passat en altres casos, pot patir escissions que ens duguin rebrots de la violència", admet.

En campanya, els polítics -llevat dels d'EH Bildu- no n'han parlat, però afermar el procés és damunt la taula. A diferència dels líders del partit (llevat de Jesús Eguiguren, gens reivindicat aquests dies), Celina Nenazar, militant del PSE des del 1974, ho té clar: "Cal fer passos. ETA ha fet gestos, ara ens toca a nosaltres. El país no pot estar en enfrontament continu", defensa.

Sense amics a l'altra riba

Passar de l'enfrontament continu a la convivència plena. Això va lligat, òbviament, al final efectiu d'ETA i a tancar ferides. Basagoiti admet que el país encara és lluny de passar "de la lògica nacionalistes i no nacionalistes a la dreta-esquerra". Roberto Aguirrezábal, del PNB, reconeix que ell "no coneix ningú" que voti el PP o el PSOE. Són relacions que no vol tenir. Ariztondo el matisa i diu que la majoria de bascos estan en una "part difusa" en què hi ha de tot. Barrena en comparteix l'opinió: "Euskadi no és l'Ulster", afirma.

En canvi, un militant de Batasuna i delegat sindical de LAB, Dani López, un català que fa anys que viu a Tolosa, admet distàncies. "Fins i tot a l'esquerra abertzale ha costat canviar el xip i acumular forces a EH Bildu. Costa de pair". A Euskadi, diu ell, tothom s'haurà d'entendre (és el que més atreu els nacionalistes bascos de Catalunya), però primer caldrà fer-ho entre nacionalistes. "L'estratègica compartida és difícil mentre l'esquerra abertzale no entoni el mea culpa ", avisa Ariztondo. La campanya ha sigut convencional i el record d'ETA ha estat poc present, però queda encara un país per cosir.