Dossier 03/12/2017

Un mes de calvari

Avui fa un mes que els consellers són a la presó de forma cautelar mentre els investiguen per delictes de rebel·lió i sedició

Núria Orriols
6 min
Un  mes de calvari

ORIOL JUNQUERAS, VICEPRESIDENT

, Un viatge durant uns dies per buscar un futur millor

“Lluc, per molts anys. Ahir el teu pare no va poder estar amb tu, està de viatge durant uns dies. Quan torni et portarà un regal. Te’n pots sentir orgullós, perquè està buscant un futur millor per a tu i la Joana”. Aquest va ser el missatge que Oriol Junqueras i la seva dona van fer arribar al seu fill, a través de RAC1, l’endemà de l’empresonament. El dia 2 de novembre, el Lluc feia cinc anys. Des de llavors, Junqueras ha compartit cel·la a la presó d’Estremera amb Carles Mundó. Ha sigut present a Catalunya a través de nombroses cartes i missatges, entre els quals, un que va condicionar l’estratègia d’ERC de cara al 21-D: va fer una crida a “no defallir” i va demanar que es deixessin de banda els debats sobre com presentar-se a les eleccions. ERC, aquest cop, es presenta en solitari. Algunes informacions expliquen que s’ha convertit en el millor jugador d’escacs d’Estremera.

JOAQUIM FORN, INTERIOR

Quan el temps s’atura i les coses essencials agafen força

La seva filla Elisabet el va anar a visitar el primer cap de setmana després que el tanquessin a la presó d’Estremera. “L’he vist bé, però espero veure’l més tranquil el següent cap de setmana”, va explicar a Catalunya Ràdio. Forn comparteix cel·la amb Raül Romeva i, igual que altres consellers, dedica part de les hores a fer esport. L’11-N explicava, per carta, com se sentia: “A la presó el temps s’atura [...] cada detall trenca la monotonia i les urgències del món de la pressa s’esvaeixen. Les coses essencials de la vida agafen una força tan brutal que no hi ha tòpic que valgui per descriure-ho.

RAÜL ROMEVA, EXTERIORS

El pilar dels Gausacs per la llibertat: “Et volem a casa”

El dia de la manifestació de l’11 de novembre, l’enxaneta dels castellers de Sant Cugat, els Gausacs, va desplegar una tela amb un missatge des del cim del pilar i la va deixar anar: “Raül, et volem a casa”. Una vegada darrere l’altra, l’escena es va repetir enmig dels centenars de milers de persones que es van aplegar per reclamar la llibertat dels presos polítics. Pocs dies abans, Raül Romeva els havia enviat una carta des de la presó a través dels seus familiars: “Encoratgem els castellers de totes les colles a fer pinya, en el sentit més ampli de la paraula. A sortir al carrer i reivindicar la dignitat del poble de Catalunya”. Romeva va ser un dels primers a rebre la citació de l’Audiència per declarar per un delicte de rebel·lió: eren tres quarts d’onze del matí de l’1 de novembre, menys de 24 hores abans de declarar. Dos dies després, a la mateixa hora, ja era a la presó d’Estremera.

DOLORS BASSA, TREBALL

La vida en una trucada de menys de cinc minuts

Dolors Bassa és, juntament amb Meritxell Borràs, a Alcalá-Meco, un centre penitenciari més vell que el d’Estremera on comparteix cel·la amb qui havia treballat colze a colze en el consell executiu. Recentment, en una concentració per la llibertat a Torroella de Montgrí, la seva germana s’emocionava en descriure una de les poques trucades que poden mantenir al llarg de la setmana: més de cinc persones al voltant del telèfon, menys d’un minut per a cadascuna, talls de comunicació i llàgrimes a l’altra banda de l’auricular. “No ens deixeu sols”, va demanar Montserrat Bassa. El dia que la van enviar a Alcalá-Meco, la consellera va deixar aquest missatge: “Si ho llegiu és que soc a presó. Seguiu, amb dignitat, persistència i serenor. No ens tancaran les ànsies de llibertat”.

JORDI TURULL, PRESIDÈNCIA

“Estic bé. Ni és cap delicte ni he fet mal a ningú”

“Si us plau, dediqueu totes les energies a defensar pacíficament la democràcia i la dignitat de Catalunya. No patiu per mi. Estic bé perquè estic convençut del que he fet, que ni és delicte ni he fet mal a ningú”. Aquestes van ser les paraules que va deixar escrites Jordi Turull per si el tancaven a la presó i que el dia 2 de novembre es van fer públiques mentre era transportat -amb la resta de consellers- en furgons policials i emmanillat fins a la presó d’Estremera. Una setmana després enviava una carta a la ciutadania insistint en el mateix: “Ens han empresonat injustament. El nostre cos és a la presó però el nostre cor i el nostre compromís són amb vosaltres”. També va demanar unitat als independentistes, que finalment es presenten per separat a les eleccions. Ja fa un mes de la seva entrada a la presó, un temps que ha compartit amb Josep Rull a la mateixa cel·la.

CARLES MUNDÓ, JUSTÍCIA

Ferides als canells fins a arribar a la presó d’Estremera

El conseller que ha tancat la presó Model de Barcelona, amb 113 anys d’història i escenari de la repressió franquista, està empresonat des de fa un mes. En sortir de l’Audiència Nacional, la policia li va estrènyer tant les manilles que li van fer ferides als canells. Tot per arribar a Estremera, on comparteix cel·la durant 16 hores al dia amb Oriol Junqueras, dins l’horari estricte de la presó, sense llibertat tampoc per moure’s dins el centre penitenciari. No s’ha cansat de reivindicar una resposta política al conflicte entre Catalunya i Espanya i, en una carta publicada a l’ARA, cridava a expressar el rebuig “als abusos” a les urnes. El 24 de novembre lamentava, a les xarxes socials, no haver pogut “omplir de petons” la seva filla el dia que feia 9 anys. Malgrat tot, l’1 de novembre escrivia aquesta frase a Twitter: “Després de la boira sempre surt el sol”.

JOSEP RULL, TERRITORI I SOSTENIBILITAT

Les manilles i grillons als quals no es pot sotmetre Puigdemont

Josep Rull comparteix cel·la amb Jordi Turull. El seu viatge fins a la presó on passa el seu dia a dia des de fa un mes no va ser senzill. Juntament amb la resta de consellers, Rull va ser transportat al centre penitenciari d’Estremera en furgons policials a tota velocitat, emmanillat per darrere i sense cinturó. Però no només això. Recentment revelava en una carta dirigida a l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau més detalls del tracte: fins i tot li van posar grillons. “Els primers moments després de l’ordre de presó van ser brutals. Ens van traslladar en una mena de gàbies i amb grillons. A més vam haver de patir l’escarni d’alguns funcionaris. La presidència de la Generalitat no es pot sotmetre a aquesta ignomínia”, demanava Rull. La seva dona, Meritxell Lluís, en un missatge recent a les xarxes socials expressava: “Els meus fills tenen un pare digne, molt digne”.

MERITXELL BORRÀS, GOVERNACIÓ

Les cartes que fan el dia a dia més plàcid a la presó

Se la situava a Brussel·les, però el dia 2 de novembre va aparèixer a l’Audiència Nacional per declarar. Tot i això, la jutge Carmen Lamela va considerar que hi havia risc de fuga i la va enviar a Alcalá-Meco. Comparteix cel·la amb la consellera Dolors Bassa, amb qui s’ha ajudat en els moments més crítics, assegurava recentment el seu fill a RAC1. “Tinc una mare molt i molt forta”, repetia. Els horaris a la presó són estrictes i al llarg d’aquests trenta dies la consellera ha intentat organitzar el seu temps amb les diferents activitats. En la manifestació de l’11-N, Borràs va enviar un missatge conjunt amb Dolors Bassa, en el qual expressaven l’agraïment pel suport: “Les cartes ens aporten escalf i força per passar un dia a dia més plàcid en la duresa de la presó”. És l’única consellera que no es presenta a les eleccions del 21-D.

JORDI CUIXART, PRESIDENT D’ÒMNIUM

Endinsar-se en ‘La vida als boscos’, entre altres indrets

Sobre la seva estada a Soto del Real n’ha transcendit poc. Separat de Jordi Sànchez, el president d’Òmnium està en el mòdul 4 de la presó madrilenya, entregat a la lectura de L’últim Walden, de Xavier Vallés, i La vida als boscos, de Henry David Thoreau. Passa hores a la biblioteca, explicava la seva companya Txell Bonet a l’ARA. També esmentava que comparteix cel·la amb un irlandès, amb el qual practica anglès, i que intercanvia cartes amb un home que no coneix. A diferència de Sànchez, va anunciar que no es presentarà el 21-D.

JORDI SÀNCHEZ, EXPRESIDENT DE L’ANC

Caminar, llegir i escriure per passar els dies i les nits

“Són les 10 del matí d’un dia qualsevol, com de fet ho són tots els dies a Soto del Real. Acabo de fer la volta 40 a un pati interior”. És Jordi Sànchez explicant la seva rutina en una de les cartes a l’ARA, una pràctica diària que s’ha sumat a la lectura i sobretot a l’escriptura per ajudar a passar els dies i les nits a la presó. Mentrestant, n’ha viscut de tots colors: l’han expedientat per camuflar cartes entre la roba que enviava a casa i un pres va agredir-ne un altre al coll davant seu. S’han multiplicat els rumors sobre una suposada mala relació amb els presos que va desmentir la seva dona: “Quan té bona relació amb un company de cel·la, l’hi canvien”.

stats