CRISI ESPANYA EN EL PUNT DE MIRA
Dossier 03/06/2012

El mètode Rajoy no convenç gens Europa

Laia Forès
4 min
EN SEGON PLA Mariano Rajoy ha passat sense pena ni glòria pels consells europeus, ara pendents del pols entre Angela Merkel i François Hollande.

BRUSSEL·LESNo fa ni sis mesos que és al capdavant del govern espanyol i ja ha hagut d'encaixar uns quants cops a l'estómac procedents d'Europa. Cap president espanyol, ni tan sols José Luis Rodríguez Zapatero, ha rebut tantes crítiques des de Brussel·les en tan poc temps com Mariano Rajoy. Ni la Comissió Europea, ni el Banc Central Europeu (BCE) estan satisfets amb la gestió de la crisi de Rajoy, agreujada en els últims dies pel cas Bankia, i així li han fet saber en públic i en privat. Al president espanyol no li ha servit de res que Europa estigui governada per la dreta. Rajoy ha hagut de sentir com Brussel·les li criticava des de la reforma laboral fins a la pujada de l'IRPF, i fins i tot la llei d'estabilitat pressupostària, pel fet de ser massa tova. També ha vist com el BCE ignorava reiteradament les seves peticions d'auxili.

Sis mesos de govern i Rajoy no se n'acaba de sortir a Europa encara que tothom el rebi amb un somriure quan viatja a la capital comunitària. "La crisi no està posant les coses fàcils al govern espanyol", admeten fonts comunitàries. És cert que la crisi no dóna gaire marge de maniobra als estats membres amb problemes, però Rajoy tampoc ha actuat amb gaire diligència. Està cometent els mateixos pecats que criticava al govern socialista: va a remolc del que li exigeixen des de Brussel·les, improvisant setmana rere setmana. I sembla que els seus esforços són estèrils perquè els mercats continuen desconfiant d'Espanya, l'atur no para de pujar i l'economia espanyola està en recessió.

Enfrontament pel dèficit

El president de l'executiu espanyol no va començar amb bon peu a Europa. A Brussel·les no va agradar gens que Rajoy canviés l'objectiu de dèficit públic per al 2012 unilateralment, sense consultar-ho amb la Comissió Europea. I encara menys que la Moncloa vengués la idea -equivocada- que no hi havia cap acord amb Brussel·les i que el govern espanyol era prou sobirà per fer el que li vingués de gust. La sobirania li va durar poc a Rajoy perquè poc després va claudicar i va negociar amb l'executiu comunitari una flexibilització de l'objectiu. Després d'aquella batalla, el dèficit ha tornat a ser un dels punts més habituals de fricció entre Madrid i Brussel·les. El govern espanyol ha canviat fins a quatre vegades la xifra del dèficit registrat el 2011, un fet que ha creat tanta desconfiança que la Comissió Europea va decidir enviar tècnics a Madrid a comprovar els números.

Mariano Rajoy també ha tingut topades amb el BCE. Amb el cas de Bankia ha vist com el president de la institució europea, Mario Draghi, el feia posar vermell assegurant que amb la crisi de l'entitat financera espanyola "les coses no es podrien haver fet pitjor". Draghi pronunciava aquestes paraules pocs dies després que el president del govern espanyol demanés la intervenció urgent del BCE per rebaixar la pressió dels mercats sobre el deute. La resposta de Draghi va ser contundent: la feina del BCE no és treure les castanyes del foc als estats membres ni suplir la seva falta d'acció.

Mario Draghi feia aquestes declaracions l'endemà que la Comissió Europea fes públic un informe demolidor sobre Espanya. En la seva avaluació de les finances espanyoles, Brussel·les ho criticava pràcticament tot i acusava el govern espanyol de no haver seguit moltes de les seves recomanacions. El document assegurava que la reforma laboral podia generar a curt termini més atur, criticava la pujada de l'IRPF, demanava un augment de l'IVA i una reducció de les cotitzacions a la seguretat social. La Comissió Europea, a més, demanava a Rajoy més reformes i més mesures d'estalvi per al 2013 i el 2014 a canvi de donar un any més a Espanya per rebaixar el dèficit fins al 3%.

Rajoy no està sol del tot

Seria injust, però, dir que Rajoy està sol a Europa o que tothom està en contra seu. Encara que Alemanya és contrària als eurobons que Espanya necessita tant o veta que els bancs puguin demanar diners prestats al fons de rescat per sanejar els seus comptes, la cancellera Angela Merkel sempre ha defensat la gestió de Rajoy. En diferents ocasions, Merkel no ha dubtat a assegurar que el govern espanyol està fent tot el que cal per sortir de la crisi i que confia que ho aconseguirà. El cap de l'executiu espanyol ha buscat el suport del poderós Berlín, però això l'ha col·locat en un terreny pantanós perquè, en realitat, a Espanya li interessen més les tesis que defensa el nou president socialista de França, François Hollande: menys austeritat i més creixement. Situar-se al costat de Merkel però ser amable amb Hollande sense que es noti gaire no és fàcil.

Els mercats juguen claríssimament en contra de Rajoy. En els últims dies han posat tan contra les cordes l'economia espanyola que el rescat és una opció cada dia més real. Des de la Comissió Europea es considera que seria "una bona opció per a Espanya" demanar un rescat, almenys per recapitalitzar la banca. Però Rajoy s'hi resisteix. També ho van fer Grècia, Portugal i Irlanda. Fins que no els va quedar més remei que demanar diners a la UE.

stats