BARCELONASi Roma va ser el 1957 l'escenari de la signatura del tractat constitutiu de la Comunitat Europea, la capital italiana va ser testimoni ahir d'un nou esdeveniment simbòlic en la història europea: va acollir un clam de les quatre principals economies de l'euro -Alemanya, França, Itàlia i Espanya- en favor de "més Europa".
Els quatre genets de la zona euro van acordar dedicar 130.000 milions d'euros, és a dir, l'1% del producte interior brut (PIB) de la Unió Europea (UE), al creixement econòmic, i acompanyar aquesta iniciativa amb un augment de la integració política i bancària. La cancellera alemanya, Angela Merkel; el president de França, François Hollande; el primer ministre italià, Mario Monti, i el cap de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, van arribar a un acord sobre els passos que, segons ells, han de fer els pròxims mesos per salvar la moneda única.
Els quatre líders -convidats per Monti a aquesta reunió a Roma el maig passat durant les cimeres del G-8 i de l'OTAN als EUA- acudiran al Consell Europeu del 28 i el 29 de juny amb una posició comuna, en favor del creixement econòmic i, per tant, de la creació d'ocupació, el particular llast d'Espanya (amb una taxa d'atur del 24,4%).
"En el pròxim Consell Europeu proposarem mesures per rellançar l'economia, amb inversions, una aposta pel foment de l'ocupació i l'increment de la competència a Europa, així com fer més en el mercat únic europeu", va dir Monti. Alemanya, França, Itàlia i Espanya treballen per definir els termes del programa inversor, del qual els seus impulsors ahir no van oferir cap detall. Ni del destí de les inversions ni del seu origen, tot i que podrien procedir de la taxa de transaccions financeres. En qualsevol cas, els líders europeus sí que van remarcar que les inversions han d'anar acompanyades de rigor fiscal, un criteri indispensable en la nova agenda europea.
Mes enllà de la xifra
La xifra anunciada ahir no és astronòmica. Es pot prendre com a referència el rescat del sistema financer espanyol, valorat en 100.000 milions d'euros. Fa unes dies el Banc d'Anglaterra va injectar 100.000 milions de lliures (124.000 milions d'euros) als bancs del Regne Unit per facilitar el crèdit barat a famílies i empreses per estimular l'economia. O, per exemple, les mesures d'estímul impulsades a Europa durant el 2008 -a Espanya el màxim exponent va ser el plan E- van equivaler al 2% del PIB europeu.
Però la importància de la cimera d'ahir no recau tant en la xifra anunciada sinó en el seu simbolisme, en el fet que esdevé un punt d'inflexió en la política econòmica europea dels últims anys, pilotada amb mà de ferro per la cancellera Merkel, responsable de les mesures d'austeritat. El nou president francès ha estat part activa però també passiva en el nou escenari, ja que Europa havia arribat a la conclusió que l'austeritat per si sola no condueix a la sortida de la crisi. "Qui hauria pogut dir fa unes setmanes que el creixement seria a l'agenda d'una cimera europea?", va comentar Hollande des de Roma.
Unes hores abans de l'inici de la cimera el Fons Monetari Internacional (FMI) havia aplicat un dur correctiu al que ha estat l'austeritat germànica, que ha impregnat la política econòmica europea els últims anys. L'organisme dirigit per l'exministra francesa Christine Lagarde insta el Banc Central Europeu (BCE) a posar en marxa una política monetària "creativa" davant la fase aguda de la crisi europea, tant en el sistema financer com en una economia malmesa que camina cap la recessió. El BCE ha d'activar, segons l'FMI, "el programa de compra de bons o solucions polítiques més tradicionals".
Eurobons
Hollande es va referir als eurobons, i va dir que s'haurien d'ubicar a l'horitzó i no ser "a deu anys", ja que serien "instruments útils". En la trobada d'ahir no es va arribar a un acord sobre la possibilitat que s'injectin directament les ajudes als bancs amb necessitats a través dels fons de rescat, sense passar pels estats, cosa que ha demanat tant la Comissió Europea com l'FMI davant el préstec al sector financer espanyol.
En preguntar-li sobre això en roda de premsa, Merkel va rebutjar aquesta possibilitat al·legant que no existeix una autoritat comunitària que controli l'acció de la banca de cada país i, per tant, ha de ser cada estat qui respongui d'aquests préstecs, perquè és cada govern nacional qui pot fer exigències als seus bancs.
Monti, que va recordar que Alemanya i França van ser els primers, el 2003, a saltar-se els compromisos europeus sobre el dèficit -el pacte d'estabilitat-, va insistir en la possibilitat que s'utilitzin el Fons Europeu d'Estabilitat Financera (EFSF) i el Mecanisme d'Estabilitat (Mede) per comprar deute i relaxar la prima de risc de països com Espanya i Itàlia, però sobre aquest assumpte no es va arribar a un acord, encara que Hollande ha donat suport a aquesta proposta.
La prima de risc espanyola, que mesura el diferencial entre el bo espanyol i l'alemany a deu anys, va tancar ahir en 480 punts bàsics, 28 punts menys que el tancament de la sessió anterior i ben lluny del màxim històric registrat dilluns (588 punts). El tipus d'interès del bo espanyol a deu anys es va relaxar del 6,61% al 6,38%. La borsa va pujar un 1,52%, fins als 6.876 punts, impulsada pels bancs. Ahir el BCE va flexibilitzar les condicions per prestar diners als bancs, una mesura que beneficiarà especialment les entitats espanyoles.
