THE NEW YORK TIMES / VENÈCIA.L'escenari d'un contagi d'Espanya a Itàlia va disparar ahir totes les alarmes a Roma. Va ser la ministra austríaca d'Economia, Maria Fekter, qui va obrir la caixa dels trons quan va dir dilluns a la nit que, "tenint en compte els alts interessos que paga per finançar-se al mercat, potser Itàlia també necessitarà un rescat europeu". Ahir el primer ministre italià, Mario Monti, gairebé perd els papers quan li va replicar: "Com que considero del tot inadequat que un ministre d'Economia europeu comenti així la situació d'un altre estat europeu, m'abstinc de respondre-li".
La preocupació creix pel fet que Itàlia pot ser la pròxima víctima de la infecció financera a Europa, cosa que ha portat el nerviosisme entre els inversors que han venut accions i bons italians els últims dies i han amortit així l'eufòria sobre l'acord aconseguit dissabte per rescatar els bancs espanyols. Alguns polítics italians expressen preocupació en privat pel fet que els 100.000 milions d'euros del rescat d'Espanya pot ser que no aturin l'expansió dels problemes en altres països.
La borsa italiana va tornar a tancar ahir amb pèrdues per segona jornada consecutiva, amb un dels pitjors comportaments a Europa en dos dies, i Mario Monti -el tecnòcrata que va rellevar Silvio Berlusconi- ha començat a veure els perills que corre l'economia del seu país, que es tradueixen en 1.560.000 milions d'euros.
La principal preocupació és que Itàlia no sàpiga trobar la sortida a la recessió prou ràpid per pagar l'enorme deute públic que acumula. Altres focus de preocupació són que Itàlia, la tercera economia de la zona euro després d'Alemanya i França, haurà d'assumir el cost d'una gran part del rescat espanyol mentre afronta la seva pròpia crisi.
"Hi ha un risc permanent de contagi -va dir Monti per telèfon en una conferència a Venècia el cap de setmana- és per això que l'enfortiment de la zona euro és un interès de tots". "No hi ha cap dubte que el contagi arribarà a Itàlia -va afirmar a la mateixa conferència Daniele Sottile, de la consultora Vitale & Associati de Milà-, és evident que els mecanismes europeus dissenyats per contenir la crisi no funcionen". Sergio Marchionne, el director executiu de Fiat i Chrysler, va ser més contundent: "Que algú faci alguna cosa abans que sigui massa tard".
Monti, el reformador
Pocs qüestionen les competències de Mario Monti, un excomissari europeu en el qual confien plenament els organismes internacionals. En les primeres sis primeres setmanes al poder, Monti va aconseguir aprovar més reformes a Itàlia que en una dècada, inclòs l'augment de l'edat de jubilació, l'increment dels impostos sobre la propietat, la simplificació administrativa i la persecució dels evasors fiscals. Encara queden pendents canvis per esperonar més el creixement, com la reforma de l'inflexible mercat laboral italià.
Però Monti no ho té tot de cara, està lligat per una falta de voluntat política endèmica al seu país per tirar endavant canvis traumàtics. Com a resultat, "l'atenció dels mercats es gira cap a Itàlia", va escriure dilluns un analista del Commerzbank. A més d'un creixement dèbil de l'economia italiana, diu aquest analista, les dificultats que afronta Monti per obtenir el suport dels grups polítics per fer més reformes podria voler dir que "és només qüestió de temps que Itàlia també necessiti ajuda".
"Monti té una bona agenda, i una intenció clara al cap del que cal a Itàlia", diu Cinzia Alcidi, una investigadora del Centre per a l'Estudi de la Política Europea a Brussel·les. Però la seva estratègia és la d'un tecnòcrata "i quan topa amb la realitat política i social això fa les coses més difícils", diu Alcidi.
Els partits polítics italians donen més aviat poc suport a Monti. Però molts analistes coincideixen que qualsevol convocatòria d'eleccions anticipades tindria uns efectes desastrosos, perquè bloquejaria tots els esforços de reforma que està fent el primer ministre i retornaria Itàlia als violents escenaris de confrontació política del passat. Sobretot quan és poc probable que cap partit o coalició rebés prou suport a les urnes per governar amb majoria.
El problema d'Itàlia
"Les bones notícies", diu Sergio Fabbrini, de la Universitat Luiss Guido Carli de Roma, és que Itàlia ha virat a temps abans de convertir-se en un "estat fallit a Europa" gràcies a la gestió de Monti. La mala notícia, diu, és que la classe política italiana encara no ha entès les raons dels problemes del seu país. "I quan la qualitat de l'elit política és tan baixa com ho és a Itàlia, o a Grècia, és difícil crear les condicions estructurals necessàries per al creixement".
