No és el primer cop que el Parlament aprova reclamar a l'Estat un finançament semblant al del concert econòmic. L'any 2000 ja ho va votar en les conclusions d'una ambiciosa comissió d'estudi i el model previst en l'Estatut del Parlament, el 2005, també es fonamentava en el model basc, segons CiU i ERC. Aquest cop, però, la proposta de la cambra catalana va més enllà i deixa més clar que mai que la caixa i la clau pertanyen a la Generalitat. També diuen que a la tercera va la vençuda.
Concert del 2012
Diagnòstic històric
Millores insuficients i deslleialtat per part de l'Estat
El text aprovat pel Parlament constata l'"avenç en termes econòmics i de capacitat normativa" dels models de finançament pactats fins ara, però també un "preocupant" dèficit fiscal, una "sistemàtica falta de lleialtat institucional" per part de l'Estat i una "desproporció" entre la despesa pública de la Generalitat i els objectius de reducció de dèficit imposats per Madrid.
Objectius del model
Plena capacitat de decisió dels impostos però sense pacte social
En el diagnòstic i la definició dels objectius generals, la unanimitat és gairebé plena. El problema ve a l'hora de concretar les fórmules. El document reclama -i el PSC ho va votar- un "canvi de model" que permeti la "plena capacitat de decisió" sobre tots els impostos pagats a Catalunya per "atendre les polítiques socials i de creixement". Ha desaparegut tota referència al pacte social reclamat per PSC i ICV per la impossibilitat de tancar un acord entre CiU i els ecosocialistes. Per contra, tampoc es fa cap apel·lació als objectius de deute i de dèficit.
Hisenda pròpia
Una sola administració tributària amb pocs lligams amb l'estatal
El document fixa l'agència tributària catalana com "l'única administració responsable" de "la gestió [...] de tots els tributs suportats a Catalunya". És el gran escull que ha allunyat el PSC del consens, atès que a la pràctica expulsa la Hisenda estatal i atorga a la Generalitat la caixa -l'agència catalana- i la clau -el ple control-. Només es preveu "col·laborar administrativament amb altres administracions [...] en la lluita contra el frau", endurint el text base del Govern. La Generalitat també tindria "plena capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots els impostos". A la pràctica, per tant, reclama totes les competències en matèria fiscal.
Quota de retorn
Transferència a l'Estat per pagar els serveis i per la solidaritat
Un cop recaptats els impostos, el text preveu que el Govern faci dos ingressos a l'Estat: un "en concepte del cost de les competències o els serveis comuns i prestats que afecten Catalunya" i l'altre en concepte de solidaritat amb les comunitats pobres. Les conclusions de la comissió preveien constituir un grup de treball per "proposar la base del càlcul per establir la quota que s'ha de lliurar", però aquest punt ha saltat. Així, les quantitats es negociarien amb Madrid cada cinc anys, però en tot cas la contribució a la solidaritat s'hauria de "destinar als serveis bàsics de l'estat del benestar tenint en compte l'esforç fiscal" i no podria fer perdre capacitat fiscal a Catalunya respecte de les altres comunitats.
Ens locals
Compromís de garantir també el finançament dels ajuntaments
El document ha incorporat la necessitat d'establir "un sistema de finançament dels ens locals" adaptat al model d'organització català i a les competències dels ajuntaments.
Procés negociador
Implicació dels agents socials sense cap consulta a la ciutadania
El Govern ha de crear un grup de treball amb CiU, ICV i ERC per fer el seguiment de les negociacions, "aconseguir la màxima implicació activa" dels agents socials i explicar a les institucions europees la demanda catalana. Cap referència, però, a la consulta a la ciutadania prevista en la comissió d'estudi.
