La 'movida socialista' a La Bastida

El pavelló La Bastida de Santa Coloma de Gramenet està incrustat en un solc de terra gran i lleig, descobert de tal manera que sembla que abans hi hagués una pedrera. 1.700 socialistes d'arreu del Barcelonès arriben organitzats i alegres per escoltar Pere Navarro i l'estrella de la jornada, el president andalús, Pepe Griñán. Si Navarro desperta cordialitat entre les bases, Griñán desferma passions i converteix els avis en adolescents.

L'espera és llarga i l'organització ens distreu amb la millor selecció musical d'entre tots els partits en campanya. Una selecció rockera dels anys 80 i més en concret de la Movida Madrileña: Alaska, Los Secretos, Radio Futura o Mikel Erentxun. Ballaruga de l'època daurada del socialisme que només agraeixen els periodistes. El públic no està per a romanços: vol tocar els seus ídols polítics i mirar de trobar el lavabo.

Hi havia molta gent gran que va esperar més d'una hora, i fer un pipí era inevitable. El problema és que els lavabos estaven tancats i l'organització va trigar massa a trobar algú que els fes accessibles. Per això, dos nois de l'empresa Germans Homs van portar d'urgència un urinari d'aquests de plàstic que instal·len en concerts o obres públiques. Malgrat que era només un urinari per a 1.700 persones, no es van haver de lamentar accidents.

Mentre prenc nota de l'operatiu del vàter mòbil, sento que un tal Romero del PSC diu que han d'anar a "treure una pancarta a la carretera de San Fausto". Pregunto al seu cap de quina pancarta es tracta i em respon "Res, res". El cap agafa el Romero per banda, s'intercanvien confidències i quan pregunto a Romero per la pancarta misteriosa m'assegura que "hi ha hagut un error".

Tots cometem errors. Com quan Mena va dir que els joves catalans havien d'anar a Londres a servir cafès. Els cafès de Mena són recurrents per part de l'oposició. Ho repeteixen tant que pots predir en quin moment del discurs en parlaran.

Els atacs a CiU són la pedra angular dels discursos, però el PP rep igual o més. Els vídeos d'inici de míting estan dedicats només al PP i la gent escridassa ferotgement les imatges, com si Rajoy, Aznar o Cospedal fossin allà. Al pavelló hi ha penjats cartells que avisen que està prohibit escopir. Per un moment m'imagino el públic escopint a la pantalla, però no: és un avís d'higiene abans d'entrar als vestidors.

Navarro i Griñán criden com en un exorcisme, sobretot Griñán, que sembla no tenir consciència que té un micròfon al davant. Navarro admet que els resultats electorals poden ser dolents, potser per això s'hi deixa la veu i amenaça amb el tabú màxim de la nostra societat: "Si CiU guanya, pactarà amb el PP retallar les pensions". Com que Navarro és un home tranquil que no eleva mai el to, m'acosto a ell per veure si està esgotat. Però no, ni tan sols sua. Està relaxat, com als espots de campanya. Deu pensar que a pitjor ja no hi pot anar.

Més continguts de

El + vist

El + comentat