Els moviments socials busquen vertebrar-se en un 'Parlament'

Volen una nova política en què els ciutadans prenguin el poder

Completar el Parlament sumant-hi un altre hemicicle: el del Parlament ciutadà. Apoderar la gent. Aquest és un dels objectius que persegueix el col·lectiu ABCD (Acció Base de Ciutadania Desobedient), que busca fer convergir el conjunt de lluites que planten cara al sistema per assolir la governança del poble. Un gran canvi que torni la política a la gent i l'allunyi dels interessos dels partits que, apunten, han "malmès les administracions". I aquest és precisament l'objectiu que ha atrapat Itziar González, que va deixar el seu càrrec de regidora de Ciutat Vella per evidenciar "la incapacitat d'exercir les funcions" que els ciutadans li havien delegat -per rebel·lar-se i "no ser còmplice" del sistema-, en plena tramitació de la llicència de l'hotel del Palau de la Música. Ara assegura que es dedica a la "política de veritat" i es defineix com una "arquitecta per la revolta". Treballa, des de l'ABCD -la correlació de lletres vol evidenciar la suma d'individualitats que permet plantar cara al sistema-, en un pas que permeti "assolir la sobirania popular".

Per això, ja s'estan començant a posar les bases d'un procés d'organització ciutadana que sumi l'experiència dels diversos col·lectius en lluita: des de les reivindicacions de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) -la seva portaveu, Ada Colau, és, de fet, una de les signants de la crida que el col·lectiu ha fet "a favor dels drets ciutadans i contra la dictadura financera"-, de la branca constituent del 15-M o dels moviments contra les retallades en serveis públics com la sanitat o l'ensenyament, entre molts d'altres. De la defensa energètica a l'agrícola: un tot autogestionat.

Objectiu: un canvi de poder

La voluntat, com explica González, és sumar i donar forma a un malestar que, vertebrat, veu "imparable". Està convençuda que aquesta "nova política" desbancarà el poder actual. Una de les grans diferències, remarca, és que el conglomerat sorgit dels moviments socials "diu el mateix que després acaba fent i no viu només d'un eslògan per atreure votants". Aquesta nova organització té d'entrada tres fases. En la primera, es buscarà concretar. És a dir, fer en certa manera de poder legislatiu: detectar problemes i proposar solucions, com s'ha fet amb la iniciativa legislativa popular de l'habitatge que s'ha portat al Congrés. En un segon moment, cada àmbit haurà d'assenyalar les seves mobilitzacions, les seves accions de desobediència per fer visible el problema i presentar l'alternativa. I, finalment, consultar la ciutadania sobre les diferents propostes. Tot plegat per exercir una pressió verdadera sobre el Parlament perquè "escolti la voluntat del poble al qual representa", com puntualitza Itziar González.

De moment, aquesta plataforma, que ha aconseguit més de 1.700 signatures de suport, té en marxa dues campanyes. La primera, amb una voluntat més clarament constituent, busca respondre a la pregunta clau: quin país volem? I plantejar consultes i programes d'autogovern ciutadà.

La segona porta el títol de Penyora fiscal contra la corrupció i la transparència i vol traduir-se en una crida a deixar de pagar part dels impostos mentre no hi hagi una "transparència real".

Segons Ada Colau, que reconeix que la PAH té ara tots els esforços centrats en la campanya de pressió per aconseguir que la ILP de la dació en pagament tiri endavant, aquesta articulació és clau "per desobeir el poder financer que té la política segrestada". Els primers passos en aquesta línia de vertebració ciutadana els van fer els indignats des de les places, que van obrir el debat sobre la manera d'aconseguir que la gent prengués el poder. I ara es busca la suma de diferents sensibilitats.

I en aquesta línia la CUP ja és, segons Itziar González, la mostra que una "nova política és possible". Una manera de fer que, remarca, no té líders i es vertebra com una suma de consciències individuals. "Mentre ells dormen nosaltres seguim lluitant per desbancar-los. I ens hi va la vida", considera.

Més continguts de

El + vist

El + comentat