BARCELONATots els versos tenen un acord secret. És feina del músic trobar-lo. Salvador Espriu va estendre un amplíssim tresor d'art menor, versos que guaitaven el lector esperant que algú els enlairés amb un acord. Espriu, com els grans poetes catalans del segle XX, va lliurar les paraules perquè els pioners de la Nova Cançó hi posessin la música. Va ser una relació cordial perquè tothom hi sortia guanyant.
En el primer volum de la Correspondència de Joan Fuster, l'escriptor valencià recull una carta del 20 d'agost del 1963 en què Espriu escrivia: "Sóc un gran admirador de Raimon, aquest xicot de Xàtiva, i em plau extraordinàriament que canti la cançó que em dieu i totes les que vulgui empescar-se en relació amb la meva obra. Que la manipuli com bé li sembli. No cal dir que vós en podeu disposar sempre amb tota llibertat".
Espriu parlava del poema Cançó de capvespre , que Raimon havia musicat aquell estiu i que va marcar l'inici d'una relació entre el poeta i el cantant que va ser tant artística com d'amistat. Ni la diferència generacional ni la imponent figura intel·lectual del poeta van suposar cap obstacle.
Abans, però, els poemes d'Espriu ja eren una de les lectures de Miquel Porter i Lluís Serrahima, que a finals dels anys 50 es reunien al pis de Porter al barri de Sarrià per esbrinar de quina manera podien canviar la música que se sentia aleshores per la ràdio, tal com relata Joan Manuel Escrihuela en el llibre Els Setze Jutges. Crònica tendra i irònica d'un país .
Els Setge Jutges
Més admiració poètica que cançons
El grup fundador dels Setze Jutges admirava Espriu, però no en va fer gaires adaptacions musicals. Josep Maria Espinàs va posar veu a Càntic . I una de les jutges més joves, Guillermina Motta, va cantar Assaig de càntic en el temple , que va incloure en el disc Guillermina show , del 1967.
Ovidi i Marina Rossell
De l'homenatge a Apel·les Fenosa a la 'Barca del temps'
Assaig de càntic en el temple , un dels poemes més populars d'Espriu, també va ressonar en la veu d'Ovidi Montllor en el disc A Alcoi (1974). Montllor, acurat adaptador de poetes, va enregistrar més tard amb Toti Soler el poemari Formes i paraules , que Espriu va publicar el 1975 per acompanyar una exposició dedicada a Apel·les Fenosa. El disc es va incloure en l'Antologia de 13 CD publicada l'any 2000. Marina Rossell va cantar els versos de Barca del temps , el títol del disc que la cantant va editar el 1985. En el funeral d'Espriu, Rossell va entonar el Cant dels ocells en la versió que el poeta havia escrit per a ella.
Les cançons de Raimon
El magisteri musical de les 'Cançons de la roda del temps'
Raimon i Espriu es van conèixer personalment el setembre del 1963. El cantautor de Xàtiva li va fer saber que tenia la intenció de musicar les dotze Cançons de la roda del temps . El projecte es va materialitzar en un disc publicat el 1966 amb portada de Joan Miró. Aquell àlbum ha passat a la història com un dels més rellevants de la Nova Cançó i ha servit com a exemple per a treballs musicals posteriors basats en obres poètiques.
Nani Valls
L'amic compositor
Quan Raimon va començar a adaptar les Cançons de la roda del temps no sabia que el 1953 Manuel Nani Valls ja les havia dut a una partitura per a soprano, flauta, oboè, clarinet, guitarra, violí i violoncel. El 1954 les va estrenar a Barcelona, amb la veu de Conxita Badia. Nani Valls també es va encarregar de la música d'obres teatrals d'Espriu, i plegats van fer la cantata D'una vella i encerclada terra , estrenada el 1979.
