ORGANITZEU-VOS LA FORÇA DE LA CIUTADANIA
Especials 10/03/2013

Una nova manera de fer política de base

L'estructura d'eixam, sense líders, i l'ús cada cop més elaborat d'eines digitals en són els trets distintius

Sònia Sánchez
3 min
SÍMBOLS INCLUSIUS AMB PANCARTES INDIVIDUALS
 Els nous moviments socials han agafat símbols com les samarretes de colors per identificar-se col·lectivament de manera inclusiva, però els lemes i les pancartes són individuals, al contrari que en els moviments tradicionals. La falta d'una organització convencional els permet unir gent sense una coherència ideològica ni trajectòria compartida.

BarcelonaEl moviment del 15-M ha generat a tot l'Estat un milió de superactivistes -els més implicats tot i que en graus diversos- i entre un i tres milions més de persones "que només s'activen per a les grans mobilitzacions", explica un dels impulsors del moviment i també investigador de X.net i DatAnalysis15m, Javier Toret. De fet, l'any 2011, en plena eclosió, es va arribar, segons Toret, a "1,5 milions de persones molt implicades i uns 6 milions que hi van participar d'alguna manera". Unes xifres gens menyspreables tenint en compte que en tan poc temps s'assimilen i fins i tot se superen les dades d'afiliació als principals sindicats, els actors tradicionals de la mobilització social, que han baixat fins als 1,2 milions tant per a CCOO com per a UGT en l'àmbit estatal. Esperonats per les eines digitals, els nous moviments socials han canviat la cara i l'estructura de la cultura política de base.

De col·lectiu a connectiu

Rebutgen les estructures dels moviments tradicionals

"El dia abans del 15-M hi va haver una manifestació amb quatre vegades més gent, però ningú la recorda, perquè era del segle XX, la típica mobilització de societat industrial convocada per sindicats", explica el catedràtic en ciència política i especialista en innovació democràtica Joan Subirats. Les mobilitzacions tradicionals, explica, "estan perfectament enquadrades amb pancartes que identifiquen cada col·lectiu, lemes de cada grup i serveis d'ordre per organitzar-les". Res a veure amb els nous moviments socials, "nascuts de la societat digital" i convocats a través de la xarxa, diu Subirats, que conclou: "El 14-M era una expressió col·lectiva i el 15-M era una acció connectiva". En lloc de les formes d'organització tradicional, els nous moviments tenen una estructura "d'eixam, que es reuneix i es dispersa i es torna a reunir en accions concretes", explica Subirats.

Sense lideratges

Assemblearisme i rebuig als personalismes

Un tret característic dels nous moviments és la seva horitzontalitat, el rebuig als personalismes i, per tant, als portaveus i líders. "El pes de l'assemblea és molt important, perquè aquests moviments es basen en l'autogestió i el treball conjunt", diu Vivas. Però les assemblees són l'estructura del moviment quan surt al carrer, ja sigui en grans mobilitzacions o a escala de barri. El moviment també té vida a la xarxa, "que és molt més meritocràtica", apunta Toret, ja que dóna més pes als que demostren les seves capacitats, "i és més operativa que l'assemblearisme", assegura.

El paper clau de la xarxa

Les xarxes socials han estat fonamentals per a la mobilització

El que més ha facilitat l'èxit de mobilització d'aquests moviments han estat, sens dubte, les xarxes socials, que els han ofert "un canal de comunicació alternatiu als mitjans convencionals que permet als activistes explicar la seva pròpia versió dels fets", subratlla Vivas. "S'han reduït els costos de l'acció col·lectiva, la dificultat de convocar una manifestació en poc temps i sense diners ha desaparegut amb les xarxes i amb la intel·ligència de la gent per apropiar-se-les i fer-ne un ús polític", afegeix Toret. Una eina fonamental, però no l'única, ja que el malestar de la ciutadania per la crisi hi ha jugat també un paper important. Segons Toret, els tres elements principals que expliquen l'èxit de la mobilització del 15-M són "el malestar social per la crisi; la utilització estratègica de les xarxes per trencar la solitud i l'estat d'ànim generat per la crisi, i la història de la Primavera Àrab, que va inspirar molta gent".

Moviment transversal

Identitats col·lectives o nodes com a nuclis de l'acció digital

El rebuig als personalismes dels nous moviments té una translació perfecta a les xarxes, en què el nucli bàsic d'acció són els nodes, que poden ser persones o grups creats espontàniament i que permeten l'anonimat. "Les identitats més rellevants de la xarxa són totes col·lectives; això fomenta un lideratge més compartit", relata Toret. Arran del 15-M s'ha generat "un ecosistema ja muntat" d'identitats col·lectives, perfils de Facebook, blogs... que permet una acció cada cop més ràpida i que pot donar suport a les diverses lluites sectorials que van sorgint, i creen un moviment molt transversal.

No és 'clictivisme'

La 'tecnopolítica' té darrere una feina cada cop més sofisticada

De fet, segons Toret, el moviment social a internet a l'Estat és un dels més potents del món. Parteix de les lluites contra la llei Sinde i V de Vivienda, però amb el 15-M ha generat "una massa crítica" enorme i amb una gran capacitat de mobilització. Però Toret crida tenir clar que aquesta tecnopolítica no és només clictivisme , sinó una xarxa molt més sofisticada i que comporta més feina i implicació. "No és només clicar «m'agrada». Això suma gent i dóna força, però per generar un impacte real cal una campanya ben ideada, amb un lema potent i una idea sofisticada, i això és una feina que porta temps", explica l'activista. Els moviments compten amb gent molt preparada en les eines digitals i d'altra no tant. "Però estem aprenent constantment", diu.

stats