Les crisis sistèmiques són una oportunitat per abordar reformes sempre ajornades però considerades necessàries, com les de l'entramat institucional local. I no només per raons d'estalvi, sinó d'eficiència, de reforçament de l'autonomia local i de regeneració democràtica. El Govern resta expectant a les directrius de Madrid en relació als governs locals, incapaç d'aprofitar el sotrac institucional global en benefici dels propis objectius de país. Si cal simplificar l'administració, per què no replantegem l'objectiu d'una província única? Si volen passar funcions dels ajuntaments a les diputacions, per què no construïm uns ens receptors idonis com les vegueries? Si cal estalviar en l'estructura municipal, per què no abordem amb valentia la reforma del mapa d'ajuntaments com preveu la nostra llei municipal (art. 20 i 22)? Un mapa que respon a realitats de l'Edat Mitjana no sempre és el millor marc possible per al govern local del s. XXI.
