LABORATORIS D’IDEES
Internacional 17/03/2019

Qui pensa Europa?

A la Unió Europea hi ha desenes de think tanks que influeixen en les polítiques nacionals dels estats membres, però també en les polítiques europees que afecten tots els països comunitaris

Julia Manresa / Quim Aranda / Andreu Jerez
6 min
Qui pensa Europa?

Un think tank és una organització que es dedica a la investigació i la publicació d’idees que puguin ajudar els governs i les administracions a prendre decisions sobre polítiques públiques en temes tan diversos com economia, comerç, defensa o conflictes socials. Aquests centres d’estudi poden ser independents o estar vinculats a partits polítics, universitats, empreses o fins i tot governs, i els seus pressupostos anuals poden arribar a sumar uns quants milions d’euros. A la Unió Europea hi ha desenes de think tanks que influeixen en les polítiques nacionals dels estats membres, però també en les polítiques europees que afecten tots els països comunitaris. A banda dels think tanks, també existeixen milers de lobis. De fet, Brussel·les és la segona capital del món amb més lobis per metre quadrat. Se n’hi comptabilitzen fins a 12.000. Qui està darrere d’aquests grups de pressió i estudi acostuma a ser una autèntica incògnita per al gran públic, i encara més qui els finança, malgrat que són entitats que influeixen en la nostra vida diària més del que la majoria de gent pensa. Entre el 70% i el 90% de la legislació que han d’aplicar els estats membres de la Unió Europea es decideix a la capital comunitària, on les polítiques que s’aproven sempre estan influïdes d’una manera o una altra per aquests grups de pressió. Som a les seves mans.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

BÈLGICA

Bruegel, el ‘think-tank’ de l’eix econòmic franco-alemany amb seu a Brussel·les

El seu nom prové de les sigles en anglès de Laboratori Econòmic Europeu i Global de Brussel·les. És un dels think tanks considerats més influents del món. Va néixer el 2005 a iniciativa de dos economistes francesos, però després el mateix president francès Jacques Chirac i el canceller alemany Gerhard Schröder van abraçar la iniciativa i el van constituir a través d’una declaració conjunta. El seu primer president va ser Mario Monti, ex primer ministre italià. Actualment el dirigeix l’expresident del Banc Central Europeu Jean-Claude Trichet. Està finançat per la majoria d’estats europeus, que hi aporten diferents quotes. Els que paguen més són Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i Espanya, amb prop de 200.000 euros anuals. Pel que fa a les corporacions, hi ha des d’Amazon fins al BBVA, Google o Uber. També rep part dels ingressos de les institucions europees.

www.bruegel.org

BÈLGICA

El Centre d’Estudis de Polítiques Europees,

amb membres com la Generalitat de Catalunya

Va ser fundat el 1983 com una associació sense ànim de lucre. Té diferents tipus de socis, tant empresarials com institucionals. El seu president és Joaquín Almunia, excomissari espanyol i exministre del PSOE. El conseller delegat és Karel Lannoo des del 2000, expert en política monetària europea que ha treballat per a grups espanyols i també per a institucions com l’OCDE. Té més de 200 membres, segons l’últim informe publicat, del 2017. Entre els seus càrrecs de responsabilitat hi ha ex primers ministres i un ex secretari general de l’OTAN. El 40% dels ingressos provenen dels contractes europeus. El 21% de les quotes són d’institucions i corporacions, el 10% d’organitzacions privades, el 5% de contractes nacionals i el 4% de fundacions. Té membres com Google, el Santander, Toyota, Vodafone o Nestlé. Però també representacions a la UE de països asiàtics i de la Generalitat de Catalunya.

www.ceps.eu

REGNE UNIT

El Consell Europeu de Relacions Exteriors, amb membres com Toni Roldán i Narcís Serra

Assegura que promou “coalicions per al canvi a escala europea”. Es va crear el 2007 com una institució paneuropea i té oficines arreu d’Europa, també a Espanya. Entre els seus membres hi ha caps d’estat i de govern, comissaris, ministres i exministres, ambaixadors, acadèmics, parlamentaris, empresaris... Segons l’últim informe, el seu finançament (no del tot detallat) prové en un 49% de fundacions, un 32% de governs, un 14% de corporacions i un 5% d’individus. Hi contribueixen els governs de Dinamarca, Països Baixos, França, el Japó o Espanya. Entre les fundacions destaca l’Open Society del magnat George Soros. Entre els seus membres hi ha comissaris en actiu com Moscovici, i a Espanya destaquen el nom de la responsable d’España Global Irene Lozano, el periodista d’ El País Lluís Bassets, el diputat de Ciutadans Toni Roldán o l’exvicepresident del govern espanyol Narcís Serra.

www.ecfr.eu

ALEMANYA

La Fundació Konrad Adenauer, el baluard dels valors conservadors europeus

Les fundacions polítiques són un important actor de la vida pública alemanya. La tasca principal de les sis que hi ha és el foment del respecte per l’ordre democràtic i els valors d’una societat plural i oberta. Oficialment són independents, però en la pràctica funcionen com a lobis dels partits. Totes es financen amb diners públics. La més antiga d’Alemanya és la Friedrich-Ebert, pròxima al partit socialdemòcrata (SPD). L’altra gran fundació es la Konrad Adenauer (KAS), pròxima a la CDU. Aquesta fundació, que porta el nom del pare polític dels democristians, promou l’anomenada “economia social de mercat”. El seu paper a l’estranger no sempre ha estat lliure de polèmica: “Així és com va arribar al poder un president que no va ser elegit per la ciutadania”, va publicar, per exemple, l’estiu passat, l’oficina de la KAS a Montevideo sobre la moció de censura de Pedro Sánchez.

www.kas.de

FRANÇA

L’Institut Francès de Relacions Internacionals, un centre que s’emmiralla en els Estats Units

Es considera un dels principals think tanks de França. Va ser creat el 1979 per l’intel·lectual Thierry de Montbrial i és sempre present a la llista dels més influents del món. Es va inspirar en el model americà de think tank. Va néixer de la petició de l’exministre francès d’Exteriors Michel Jobert, que va demanar a Montbrial que creés un centre d’anàlisis per estudiar el sistema de relacions internacionals. Actualment té fins a 80 empreses associades i 400 membres tant privats com públics com ONGs, però no hi ha informació pública sobre el seu finançament. Treballa amb organitzacions similars dels EUA, Rússia o el Japó. El seu fundador ha compartit el càrrec amb la presència en consells d’administració o assessorament a empreses com Lafarge, la fundació de Renault o del consell assessor de l’Organització Mundial de Comerç. El País o Le Monde han publicat articles seus.

www.ifri.org

REGNE UNIT

Chatham House, debat i anàlisi de les relacions internacionals en la més estricta confidencialitat

Juntament amb la Brookings Institution de Washington, la Chatham House, fundada el 1920, és el think tank més prestigiós del món pel que fa a relacions internacionals. Pren una posició neutral sobre tot el que és objecte d’anàlisi dels seus departaments. A banda d’un director executiu, té tres presidents honorífics, entre els quals l’ex primer ministre britànic John Major. Es finança amb la venda de publicacions i amb la contribució de 466 donants, 7 dels quals anònims. La Rockefeller Foundation, la petroliera Shell, Microsoft, la BBC, Huawei o Banco Santander hi aporten fons. També moltes ambaixades al Regne Unit, però no pas l’espanyola. El seu nom popular -per l’edifici on està situada- ha donat peu a l’anomenada Chatham house rule, també dita off the record, que permet utilitzar la informació que es debat però sense atribuir-la mai a ningú en concret.

www.chathamhouse.org

HOLANDA

L’Institut Clingendale, presidit per un exministre conservador, defensa el rol de l’Església

Fundat l’any 1983 i considerat un dels deu think tanks més influents d’Europa, l’Institut Clingendale té un rol important com a lobi en temes d’integració europea o seguretat internacional. Aquest centre d’estudis també forma diplomàtics de l’Europa de l’Est. Curiosament, l’any 2017 el ministeri d’Afers Estrangers de Bulgària va ser un dels finançadors del think tank. Va aportar fins a 196.682 euros a les seves arques. El pressupost global del centre, però, supera els 13 milions d’euros anuals, el 75% dels quals són aportats per diversos ministeris del govern holandès. De fet, el president del think tank és Bernard Bot, que va ser ministre d’Exteriors entre el 2003 i el 2007 i és membre del partit conservador holandès Crida Demòcrata Cristiana, que defensa que l’Església ha de treballar conjuntament amb l’estat en temes com benestar social.

www.clingendael.nl

REGNE UNIT

L’Institut Internacional per als Estudis Estratègics, el ‘think tank’ menys transparent del món

Fundat durant la Guerra Freda, l’IISS té com a principal objecte d’anàlisi qüestions de seguretat. Tot i la seva acadèmica aparença de neutralitat, l’ens és un conegut focus d’irradiació i d’influència en una política molt vinculada als interessos del lobi armamentista global, amb connexions prou destacades entre Londres i Washington, i també amb alguns estats del golf Pèrsic. Al Regne Unit, el paper de l’IISS és molt posat en qüestió des que el setembre del 2002 va publicar un estudi titulat Les armes de destrucció massiva de l’Iraq. Una avaluació imparcial, que va ser un element clau en la batalla de l’opinió pública per construir la necessitat de la invasió. Està considerat un dels think tanks menys transparents del món i és el tercer en capacitat de recursos del país. The Guardian va denunciar el 2016 que va rebre 30 milions d’euros de Bahrein que no va declarar.

www.iiss.org

stats