ANÀLISI

La polisèmia del punt

Amb la creativitat que els caracteritza, els organitzadors de la Diada han sabut trobar una idea força que és al mateix temps un lema i un logotip. Es tracta d’un punt blanc i groc que els manifestants van brandar per tapar-se del sol i per formar l’inevitable mosaic; un batec compartit per centenars de milers de ciutadans.

L’eslògan d’aquesta Diada -“A punt”- intenta transmetre un doble missatge, aprofitant la polisèmia de l’expressió. Estem “a punt” vol dir que estem preparats, i que l’objectiu és a tocar. ¿Són certes aquestes dues premisses?

Si l’independentisme està preparat o no, ho sabrem quan hi hagi un referèndum vinculant. Els sondejos li atorguen majories ajustades. Ara bé, sí que podem dir que té molts factors que l’afavoreixen: la solidesa del seu suport popular, la seva capacitat de mobilització, la seva hegemonia a les institucions polítiques del país, la desesma dels seus adversaris, el bloqueig polític espanyol, i sobretot -sobretot- la força dels fets, la fallida del model autonòmic, que cada dia carrega de raons els partidaris d’una Catalunya independent.

Una arma anomenada convicció

L’independentisme encara no és hegemònic, però en dies com aquesta Diada demostra que té una arma que a Catalunya no pot brandar ningú més: la convicció de centenars de milers de militants, que formen un nucli actiu, dinàmic, encomanadís, i cada cop menys etiquetable des del punt de vista sociocultural. No és “el poble”, però és el que s’hi assembla més. Per això els partits que reivindiquen les classes populars s’han vist obligats a afegir-se a la gran marea, de grat o per força.

Per descomptat, que l’independentisme estigui preparat -i fins i tot impacient, com diu Jordi Sànchez- no vol dir que el conjunt del país ho estigui. La pregunta, però, no és si el conjunt del país se sumarà a l’independentisme, sinó si serà capaç d’oposar-s’hi amb una formulació diferent. I la resposta és que, mentre aquesta formulació alternativa depengui de la voluntat de canvi de l’estat espanyol, els seus partidaris tindran un greu problema de credibilitat.

La segona premissa que conté aquest polisèmic “a punt” és que la república ens espera a la cantonada. I això ofereix més raons a l’escepticisme. La construcció d’un estat, sense negociació prèvia, presenta múltiples dificultats. Encara que el camí fes baixada, seria un camí llarg. I aquest camí comença a les urnes, peti qui peti.

El que està a punt, doncs, no és la república: és el conflicte institucional, un peatge que l’Estat no ens estalviarà. El missatge de l’enorme manifestació d'aquest diumenge és que el sobiranisme no està cansat, que està més carregat de raons que mai, i que està a punt per defensar de manera pacífica, però decidida, el dret al vot, el dret a exigir que el vot esdevingui llei.

Més continguts de