CONSUM RESPONSABLE

Es pot evitar llençar aliments?

262.000 tones. Són els aliments que es llencen a Catalunya cada any. Una conscienciació més gran i una coordinació més bona són claus per combatre el malbaratament

Des del productor fins al consumidor

“La responsabilitat és de tots els actors de la cadena alimentària”. La presidenta de la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA), Montse Argemí, explica que tots els actors de la cadena malbaraten, des de productors fins a consumidors. Tot i que un estudi de la Generalitat del 2011 diu que un 58% del malbaratament d’aliments el generen les famílies, “la culpa no és només seva”, assegura Raquel Díaz, investigadora del CREDA (Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Alimentari). Per això defensa que cal una “coordinació més gran” entre tots els actors de l’engranatge alimentari. Com? L’administració segurament hi pot tenir un paper “important”, assegura Díaz, facilitant “espais de discussió i debat sobre aquesta qüestió”. Precisament, la Generalitat està preparant una llei contra el malbaratament alimentari. Encara és en una fase preliminar, però és un primer pas per posar en ordre l’actuació de tota la cadena alimentària. Des de la PAA defensen aquesta llei com una manera de gestionar l’aprofitament dels aliments des de “totes les seves múltiples dimensions”.

Més formació i conscienciació

Que tothom prengui consciència del problema mediambiental que suposa el malbaratament alimentari. Aquest és un dels punts que tots els experts en aprofitament d’aliments coincideixen a definir com a fonamental. La investigadora del CREDA Raquel Díaz assegura que “falta consciència del volum de residus que generem” i diu que cal una visibilització de les quantitats que es llencen perquè la població en sigui conscient. Les mesures que la Generalitat ha elaborat perquè tots els actors de la cadena en tinguin coneixement inclouen informar els supermercats de com gestionar els excedents del producte, fer que els clients puguin triar la ració que vulguin als restaurants o també que els ciutadans canviïn els hàbits de compra i consum. Precisament, els experts coincideixen que és bàsica una bona planificació de la llista de la compra, una bona conservació dels aliments i fer ús de receptes d’aprofitament.

Llençar o reaprofitar?

Econòmicament, sembla que és molt més barat llençar els aliments que no pas reaprofitar-los, tot i que, segons dades de la Generalitat, llençar aliments suposa perdre 112 euros per persona cada any. Però si pensem a escala mediambiental, encara és més car. Per exemple, el 2010 es van emetre 520.700 tones de CO 2, una xifra que equival a les emissions de 20.300 vehicles al llarg de tota la seva vida útil. Per això els experts asseguren que tots els actors han de tenir els canals adequats per saber com reaprofitar els aliments.

Dosificar l’oferta dels aliments

La presidenta de la Plataforma Aprofitem els Aliments també considera que cal adaptar els productes a les diferents necessitats dels consumidors. Per exemple, dosificar els aliments en diferents quantitats perquè els consumidors puguin triar la que necessitin i així no n’hagin d’agafar més del que els cal. Però, precisament per això, el consumidor també ha de tenir clara la quantitat que li cal.

Donar més valor als aliments

Si la ciutadania, però també tots els actors de la cadena alimentària, valoressin més els aliments, segurament no se’n llençarien tants. La investigadora del CREDA Raquel Díaz creu que s’ha de tornar a “donar valor als aliments, perquè llavors ens faria més mal llençar-los”. Què vol dir valorar-los més? Entendre que un tomàquet no només té el valor econòmic pel qual paguem, sinó que també en té un de nutricional i ambiental. “Cal desconnectar del valor estrictament econòmic dels aliments”, explica Díaz. A aquest valor afegit també s’hi ha de sumar un canvi en la gestió dels aliments. Així, alguns experts apunten que cal oferir incentius a les empreses que facin un aprofitament responsable dels aliments. Ho consideren una manera d’estimular, per exemple, els sectors comercialitzadors i de serveis.