INDIGNACIÓ RESPOSTES CIUTADANES

15-M + 11-S: la proposta de Forcades i Oliveres

La plataforma nascuda del malestar ciutadà busca suports dels moviments socials i l'esquerra nacional

L'actual model econòmic, institucional i d'ordenament polític ha fracassat". La frase, inclosa en el manifest del Procés Constituent a Catalunya, sintetitza el punt de partida de la candidatura gestada per la monja benedictina Teresa Forcades i l'activista Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau. El missatge verbalitzat per Forcades i Oliveres, que busca complicitats en l'esquerra social i política, persegueix encetar un nou camí en un escenari de convulsió, motivat per una crisi econòmica que ha empobrit i irritat la ciutadania. És un projecte de ruptura que aspira a sumar majories, les que defensen el dret a decidir del poble català, però també les que s'articulen en la defensa dels drets socials. Definit com a candidatura a les pròximes eleccions al Parlament però no com a partit polític, el moviment beu del pòsit del 15-M i de l'11-S, i té com a denominador comú la indignació.

En un moment en què els moviments socials han posat en guàrdia la classe política i han denunciat els abusos del sistema financer -la lluita per evitar els desnonaments n'és l'exemple més paradigmàtic-, la proposta de Forcades i Oliveres es llegeix com l'intent per traduir aquest malestar creixent en un nou model polític i social, alliberat de fórmules passades. La complexitat del projecte radica, però, a sumar a la causa una galàxia tan atomitzada com la de l'esquerra social i política, fins ara sempre disgregada. L'objectiu no és senzill. El manifest aposta per iniciar "un procés des de baix" per crear una candidatura que defensi "la convocatòria d'una assemblea constituent" per definir un "nou model d'estat i d'ordenació socioeconòmica". I el trajecte per arribar a aquest horitzó passa, segons els promotors, per "la mobilització social continuada".

La monja benedictina i el president de Justícia i Pau posen cara a una iniciativa que ha madurat en els últims mesos, uns mesos en què s'han fet visibles emergències socials arran de la crisi econòmica, en què el debat sobiranista s'ha col·locat en l'epicentre de la discussió política i en què propostes fins ara alternatives, com les de les CUP, han trobat encaix en l'arc parlamentari.

Objectiu: avançar des de la base

"El manifest és una crida als moviments socials i l'esquerra política per redefinir la Catalunya que volem", raona Esther Vivas, activista i una de les persones que han manifestat el seu suport explícit a la iniciativa en els vídeos promoguts a YouTube. "Hi ha una majoria social que no se sent representada. El projecte vol engegar un procés constituent des de la base, que ara analitzarà quin suport té", afegeix Vivas.

Presentada la proposta -que tot just dimecres va fer bullir les xarxes socials-, comença el procés per recollir firmes i encetar vies de diàleg. Forcades i Oliveres, que capitanegen un grup promotor d'una desena de persones, de moment han rebut el suport de persones a títol individual, com el jutge Santiago Vidal, el catedràtic de polítiques econòmiques de la UPF Vicenç Navarro, els editors de la revista Cafè amb Llet , Marta Sibina i Albano Dante, i la cantautora Lídia Pujol. El moviment només ha mantingut contactes embrionaris -mai formals- amb entitats vinculades a l'eix nacional, com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i altres associacions vinculades a la defensa dels drets socials, com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Les trobades també s'han mantingut amb representants de la CUP, així com d'ICV-EUiA, i es vol obrir a partir d'ara a altres formacions, com ERC.

La posada en escena de la proposta, tot just dimecres a la nit al programa Singulars del 33, però, va agafar per sorpresa bona part dels moviments que el projecte vol aglutinar. La sorpresa s'explica perquè no hi ha hagut cap trobada formal amb la PAH, ni amb el moviment 15-M, ni amb l'ANC, que tot just dimarts en rebia un manifest que el mateix Oliveres reconeix que es va acabar d'esbossar hores abans de l'aparició televisiva. Potser, admet, amb "certa precipitació" i sense temps per haver fet encara contactes extensos amb els que, amb el guió del projecte a la mà, hauran de ser els seus companys de viatge. Tot i que la portaveu de la PAH, Ada Colau, ha sonat com un dels noms propis que donen suport a la iniciativa, ella mateixa deixava clar ahir que com que es tracta d'una proposta amb voluntat política se'n manté al marge. De fet, Colau, que elogia la voluntat de regeneració democràtica sorgida de diferents col·lectius, qüestionava ahir que la manera d'engegar aquest procés sigui a través de la pujada a l'estrada de "dues persones que generen confiança" i demanava un "autèntic procés d'implicació ciutadana, que vagi de baix cap a dalt". En canvi, els editors de la revista Cafè amb Llet , que han denunciat la corrupció a la sanitat catalana, en destaquen el potencial aglutinador. "No desmereix la feina enorme que han fet els moviments socials els últims anys", apunta Albano Dante.

Sorpresa entre els 'indignats'

La proposta va agafar amb el peu canviat el col·lectiu 15-M. Fonts del moviment la valoraven ahir amb sensacions "contradictòries". Si d'una banda n'elogiaven la potència, de l'altra recelaven del fet que no s'hagi mogut de manera més "transparent". El 15-M fa una demanda de concreció que, segons Oliveres, el moviment assumeix com el següent repte. L'activista assegura que el primer que s'ha fet és obrir una pàgina web per sumar forces i acabar de definir cap on han d'encaminar els passos. L'objectiu, diu, és que de cara a les pròximes eleccions ja s'hagi aconseguit l'adhesió de dos o tres partits polítics, de plataformes com les que defensen el dret a la sanitat pública i a l'habitatge i d'un nombre important de gent. Si no, resumeix, la idea haurà fracassat.

Més continguts de

El + vist

El + comentat