Dossier 15/02/2020

Quarantenes i rebuig: l’eco del coronavirus a Catalunya

Ciutadans d’origen familiar xinès relaten com és viure amb els efectes indirectes de l’epidèmia a casa

Gemma Garrido Granger
3 min
Quarantenes i rebuig: l’eco del coronavirus  a Catalunya

BarcelonaNou mil quilòmetres separen Barcelona de la ciutat xinesa de Wuhan, la zona zero del Covid-19. En avió calen dues escales i un dia sencer per arribar-hi. Amb tot, no és prou distància per evitar l’escampall de por, rebuig i rumors. Jia Liang, un català d’origen xinès, ho sap perfectament. El degoteig de contagis, més de 64.000, i les prop de 1.400 morts confirmades han fet que també a Catalunya, on no se n’ha detectat un sol cas i el nivell de risc de transmissió és baix, l’eco del virus de la por hagi provocat que ciutadans xinesos siguin vistos per alguns com una amenaça.

El missatge ha tingut efecte en una part dels residents d’origen asiàtic a Catalunya: n’hi ha centenars que fan quarantenes autoimposades, tanquen temporalment els negocis o limiten la seva presència als carrers i, si surten, opten per cobrir-se el rostre amb una mascareta. Les mateixes mesures que es recomanen a Wuhan i que els experts consideren innecessàries en una zona lliure del virus. Diuen que promouen el pànic. “No portem el virus a la sang, no naixem amb ell”, sentencia Liang. “I en el cas que algú hi hagi estat en contacte, sigui asiàtic o no -afegeix-, és evident que s’assumeix l’enorme responsabilitat i es prenen mesures per protegir la salut pública”, defensa.

Ell ho sap de primera mà. La seva família va aïllar-se durant quinze dies a casa. Els pares havien viatjat a la Xina per celebrar l’Any Nou al seu poble natal, al sud-est del país, i no s’hi volien arriscar. “Eren conscients que per tornar havien de passar per dos aeroports i que el virus podia transmetre’s fàcilment”, relata. Per això els va comprar aliments per a dues setmanes i el matrimoni, tot just arribar a casa, va tancar la porta amb clau. Per iniciativa pròpia. “Per la seguretat de la població”, apunta el jove.

Caiguda de les reserves

Els pares de Kangyun Xiao, una advocada xinesa que va establir-se aquí als 12 anys, són ara a Xangai i tenen molt clar que se sotmetran a quarantena quan tornin. Tenen por de contagiar-se allà i encomanar-lo. Xiao assegura, però, que parlen poc del virus. “No és un tema que monopolitzi la conversa com poden fer creure els telenotícies”, subratlla. “És una preocupació, esclar, però continues fent la teva vida”, hi coincideix Liang. El confinament no va ser un problema per al negoci familiar dels Liang, un basar ubicat al centre de Barcelona que fa anys que lloguen. Ni l’han tancat -assegura el Jia- ni han vist una caiguda de les vendes, com sí que els passa a coneguts que regenten bars i restaurants. “He anat a sopar al bell mig de l’Eixample i hem estat totalment sols!”, lamenta. Xiao també s’hi ha trobat. “¿Es pot atribuir al coronavirus? Jo no ho sé, però la sensació és que llocs plens de gom a gom habitualment estan ara deserts”, diu.

Amics que es dediquen a l’hostaleria -destaca l’advocada- xifren una baixada del 50% de les reserves respecte a altres períodes. Amb tot, les associacions de comerciants on hi ha un gruix elevat de botiguers xinesos, com la de Nou Barris o el Fort Pienc de Barcelona, declinen fer valoracions i justifiquen l’hermetisme amb una saturació després de setmanes en el focus mediàtic.

Protagonisme indesitjat

Un protagonisme indesitjat que -denuncia Xiao- han sabut aprofitar els racistes. “El coronavirus és només l’excusa per fer tants comentaris com volen sense ser esbroncats públicament”, diu l’advocada, que ha rebut desenes de denúncies per discriminació en escoles i llocs de treball. De befes i comentaris xenòfobs se n’han fet molts a les xarxes socials, però també als carrers. Liang ja ha viscut dos episodis discriminatoris: un home va cridar-li “Coronavirus” en veure’l amb unes maletes i una parella amb qui va coincidir dinant van acusar-lo de “deixar-los el regalet” al restaurant. “Són comentaris irracionals i injustificats. És racisme, perquè identifiquen el virus amb la nostra aparença física”, resumeix. I conclou: “Això sempre ha existit, però el coronavirus és la gota que ha fet vessar el got”.

stats