Les claus del 'vestit a mida' europeu per Londres

La UE obre la via per convertir en reversible (a conveniència) el projecte europeu

És un acord bo o dolent per a Europa?

Segurament és l’ acord més possible de tots. No ha sigut fruit de cap improvisació, tot i l’allargament de la cimera unes hores més enllà del que estava previst. Han sigut mesos de negociació entre Londres, Brussel·les i les capitals europees que han llimat diferències i aplanat el camí per a l’entesa.

Al final, Cameron torna a Londres amb el peix al cove d’haver limitat les prestacions socials per als treballadors europeus instal·lats al seu país. I també podrà lluir que ha blindat el Regne Unit de l’afany sobreregulador de Brussel·les -segons ell- i ha fulminat la clàusula dels tractats que fixa que la UE estarà “cada cop més unida”, la bèstia negra dels euroescèptics anglesos. Ell hi guanya, la construcció europea no tant.

Se’n sortirà ara David Cameron?

Els britànics tenen ara a les seves mans un to be or not to be a Europa. Amb el seu vot avalaran -o no- la nova relació entre Londres i Brussel·les que es va acordar ahir.

Amb un partit tory totalment dividit en dues parts iguals entre partidaris del sí i del no a la UE, la clau la tindrà el vot laborista, molt més proeuropeu però que caldrà mobilitzar sota el nou lideratge de Jeremy Corbyn. És el repte dins del repte.

Què passaria si el Regne Unit optés pel ‘Brexit’?

La UE està immersa en un temporal de crisis: econòmica, de refugiats i de confiança en ella mateixa. Un Brexit seria un cop molt dur per a una UE posada en dubte i obriria un camí que potser molts altres voldrien seguir. Ja no seria l’Europa de les dues velocitats, seria l’ Europa reversible a conveniència.

I portes endins del Regne Unit, el Brexit reobriria el debat sobre la independència d’Escòcia, territori clarament europeista, que voldria quedar-se a la UE.

Més continguts de

El + vist

El + comentat