La renúncia de Sánchez intensifica la guerra per liderar el PSOE

L’exsecretari general renuncia al Congrés per “recuperar” el partit, ara controlat per Susana Díaz

Pedro Sánchez va resoldre ahir la incògnita. Pocs minuts abans de les 12.30 h va entregar la seva acta de diputat al registre del Congrés, i va evitar així trencar la disciplina de vot del grup parlamentari del PSOE per mantenir-se fidel al seu “no és no” a Mariano Rajoy. El gest, per “recuperar el PSOE”, intensifica la guerra al partit i obre la cursa per liderar una formació que ara controla la presidenta andalusa, Susana Díaz.

La renúncia de Sánchez és tota una declaració de guerra a la gestora: “No és un adéu a la política, és un nou començament com a militant de base que té com a objectiu canviar en el pròxim congrés l’equivocat rumb, que, segons el parer de molts socialistes, ha iniciat el PSOE”. ¿Això significa que l’exlíder socialista ho tornarà a intentar? Fonts socialistes el veuen capaç de fer-ho, però circumscriuen la decisió final a l’evolució del partit en els pròxims mesos. Sánchez pot optar per ser ell qui lideri l’alternativa, encara que haurà de fer-ho sense l’altaveu de l’escó al Congrés i amb una gestora hostil. També pot deixar que un dels seus afins faci el pas, una altra porta que va deixar oberta: “Qui vulgui lluitar per recuperar un PSOE autònom i diferenciat del PP, unit i fraternal, un PSOE on la militància decideixi, em tindrà al seu costat”.

La disciplina de vot

Sánchez va ser molt crític amb la gestora comandada per l’afí a Díaz Javier Fernández. Va lamentar que l’òrgan defensés l’abstenció, “una ruptura del compromís electoral” i que es fa d’esquena a “la majoria” d’afiliats i votants del PSOE. Amb la renúncia, Sánchez evita trencar la seva paraula però també fer un gest que l’hauria condemnat en cas de tornar-ho a intentar: trencar la disciplina de vot en un partit on la disciplina orgànica és sagrada. El socialista va demanar que els crítics no siguin expulsats i que el PSOE i el PSC mantinguin la relació: “Al partit no sobra ningú. Només amb el lideratge compartit del PSOE i el PSC es pot construir la solució a la crisi a Catalunya”.

El nou ordre del PSOE aconsegueix amb l’adéu de Sánchez el que s’ha demostrat que era el seu principal objectiu. A canvi han trencat el partit i el grup parlamentari. Totes les decisions -com la inflexibilitat a l’hora de definir el tipus d’abstenció- entroncaven amb l’objectiu de fer-li molt difícil a Sánchez recuperar poder dins del partit. A partir d’ara seguiran el mateix guió. Tot i la pressió perquè el congrés del partit sigui aviat, un cop desbloquejada la situació política a Espanya, dins la gestora no tenen cap pressa per engegar la maquinària orgànica. Fora del Congrés hi fa molt fred: Sánchez no tindrà altaveus per continuar fent arribar a la militància el seu discurs, i el sector oficialista vol jugar amb els temps perquè l’aura de màrtir dels ideals socialistes que ells mateixos han creat al voltant de l’exlíder del partit es dissipi.

Els altres candidats

També necessiten temps els dirigents interins del PSOE per crear una candidatura alternativa. La presidenta andalusa, Susana Díaz, no renuncia al somni d’acabar liderant el partit, especialment ara que ha assumit el control dels òrgans executius, i pot dirigir els processos d’elecció dels equips definitius. Tampoc Eduardo Madina, alineat amb el nou ordre socialista. La gestora molt probablement rebaixarà el to ara contra els crítics, i intentarà recuperar la pau amb, per exemple, sancions lleus als diputats que van votar no ahir. Però Díaz ho tindrà molt difícil per desempallegar-se de la imatge de conspiradora que s’ha creat després del cop.

A l’altra banda, entre els possibles candidats del “no és no”, més enllà del mateix Sánchez, el català Josep Borrell ha alimentat en les últimes setmanes els rumors sobre la seva voluntat de tornar a intentar liderar el partit. També es deixa estimar l’exlehendakariPatxi López, que ha mantingut la fidelitat amb els postulats de Sánchez, però s’ha mostrat més conciliador amb els nous poders del partit. L’alternativa que guanya força és la d’un candidat neutral, i aquí el més ben posicionat és el diputat de Terol Ignacio Urquizu.