Foto:

INICI DE CURS

Els reptes del nou curs: innovació i inclusió

L’inici del curs escolar es veurà sacsejat pels atemptats a Barcelona i Cambrils i, en aquest sentit, els docents hauran de vetllar més que mai per l’atenció a la diversitat. L’escola se centrarà a evitar les bretxes socials i a afavorir que tot l’alumnat se senti acollit i identificat. La innovació és una de les oportunitats per aconseguir millorar la cohesió social

Foto: / CRISTINA CALDERER

Amb normalitat, però indubtablement sacsejat per l’impacte dels atemptats del 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils. El nou curs escolar -que començarà el 12 de setembre- s’obrirà marcat per les preguntes i les inquietuds dels alumnes sobre els atacs. Un dels reptes dels docents -que rebran material d’ajuda del departament d’Ensenyament- serà vetllar perquè no es generin bretxes entre alumnes i perquè es mantingui la inclusió característica de l’escola catalana. “L’escola fa una tasca ingent d’integració social”, va defensar la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, en la roda de premsa d’inici de curs de divendres, en què es va reivindicar la necessitat de treballar la diversitat cultural a les aules. Precisament, per al professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB) Enric Prats, un dels principals reptes del nou curs és que “tothom se senti acollit, identificat i reconegut des de la seva identitat”. “L’escola ha de recollir totes les sensibilitats des del primer dia de curs, fins i tot des de l’entrevista amb els pares abans de començar les classes”, insisteix.

En un altre ordre d’importància, el curs que comença també es veurà marcat per la innovació. I, precisament, una de les reivindicacions dels experts és que l’escola innovadora ha de ser referent en inclusió. En els últims anys, l’escola innovadora s’ha convertit en la més desitjada del ball i sovint s’ha vist aclaparada per la demanda. Una mostra d’això és que totes les escoles públiques de nova creació de Barcelona aquest curs -un fet impensable fa 10 anys- seran innovadores. “L’escola innovadora és una oportunitat magnífica per a la diversitat: es tracta d’una escola per a tothom”, insisteix Prats.

Però, exactament, què és una escola innovadora? A través d’aquest dossier i amb l’opinió dels experts farem una guia sobre les qüestions principals que els pares es pregunten durant les jornades de portes obertes de les escoles. Què és treballar per projectes? Totes les escoles innovadores treballen sense deures ni exàmens? Els nens deixaran d’utilitzar la memòria? Quin paper hi tenen les emocions? Què són les competències?

La realitat és que no hi ha una fórmula màgica que segueixin tots els centres, sinó que cada escola marca el seu propi camí. No obstant això, tota escola que s’anomeni innovadora segueix els set principis de l’aprenentatge que marca l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Entre d’altres, es reivindica que l’alumnat és el centre de l’aprenentatge, que les emocions formen part integral de l’aprenentatge i que s’han de tenir en compte les diferències individuals.

DEURES

Tot i que no hi ha una recepta que totes segueixin per igual, és cert que la majoria d’escoles innovadores han eliminat o modificat els deures tradicionals. “La jornada escolar ha de tenir inici i final dins el centre. Les activitats que es facin fora poden tenir finalitats educatives, però no han de servir per acabar les tasques que no s’han pogut fer a classe per falta de temps”, considera la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, que es posiciona en contra dels deures. Un exemple dels deures que posen les escoles innovadores podria ser escoltar música, preguntar als avis per l’arbre genealògic familiar i llegir un llibre. Al seu torn, el pedagog Gregorio Luri creu que fer “bons deures és important” perquè cal viure amb “un estímul intel·lectual permanent”. “Estic a favor dels bons deures, dels que no són molt mecànics”, apunta.

INCLUSIÓ

Si en alguna cosa coincideixen tots els experts és que l’escola innovadora ha de ser inclusiva. Tot i que hi ha veus que denuncien que algunes escoles prioritzen la qualitat respecte de l’equitat, els experts recorden que “un bon centre sempre ha de ser inclusiu amb tots els alumnes”. “La innovació serveix per millorar el sistema i és evident que una de les necessitats de l’escola és arribar a tothom”, expressa la directora de l’institut de Sils, Iolanda Arboleas, que afegeix que un dels dèficits del sistema és que “molts alumnes no aconsegueixen prosperar”. “Un dels eixos principals de l’escola innovadora és la didàctica del grup heterogeni i de respecte a la diversitat”, defensa Arboleas, que assegura que al seu institut sempre treballen “per tractar les diferències individuals sense perdre l’equitat”.

LLIBRES DE TEXT

L’escola innovadora s’ha replantejat l’ús del llibre de text. Si bé tradicionalment a l’escola s’ha utilitzat el llibre de text pràcticament en totes les assignatures, l’escola innovadora n’ha reduït molt l’ús i, fins i tot, en molts casos ha deixat d’utilitzar-lo. “L’objecte d’estudi de l’escola ha de ser la realitat, i el llibre de text és un mal substitut de la realitat”, considera el director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory. En aquest sentit, creu que el llibre no és “dolent” en si mateix, però opina que està dissenyat per a un tipus d’aprenentatge que ha quedat “obsolet”. El pedagog Gregorio Luri considera que no s’ha de tenir “fòbia” al llibre de text i creu que és un recurs “important”, però no “exclusiu”. “Es tracta d’una unitat formal que ordena el contingut, però que sovint cal complementar amb més materials”, afegeix Luri.

EXÀMENS

Un dels canvis que als pares més els costa d’acceptar és que les escoles innovadores eliminin, redueixin o modifiquin els exàmens tradicionals. “Els exàmens no són una cosa negativa, són una eina més, fins i tot poden ser positius. El problema és quan la finalitat de l’aprenentatge consisteix a superar un examen i no al revés”, apunta el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, que considera que el problema és “substituir l’avaluació per l’examen”. En aquest sentit, critica que sovint hi ha exàmens “reduccionistes que no valoren el global de l’aprenentatge”. Per al director de la Fundació Jaume Bofill no és rellevant si a l’escola es fan exàmens o no, sinó que, si se’n fan, siguin “de forma contínua amb finalitat formativa”. “Es tracta que sigui una eina de feedback per a l’alumne, que li permeti millorar i que no serveixi per classificar-lo”. Palacín recorda que les escoles innovadores introdueixen l’autoavaluació, l’avaluació entre alumnes, i que utilitzen diferents eines per avaluar.

PROJECTES

“L’objectiu directe dels projectes és que els alumnes elaborin alguna cosa -un text, una simulació, una anàlisi de cas, etc.- i que, a partir de l’elaboració, aprenguin a llegir, calcular i entendre”, explica el director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació (IRIF), Antoni Zabala. Per exemple, cursos tan diferenciats com P4 i 4t d’ESO podrien fer un projecte sobre el bosc, però en traurien competències i coneixements molt diferenciats. En aquest sentit, Zabala explica que l’objecte d’estudi de la realitat que interessa a l’alumne el portarà a donar resposta a altres problemes que l’inquieten. Per a la directora de l’Escola dels Encants, Agnès Barba, els projectes fan que cada alumne “sigui protagonista” i, alhora, que “es potencïi el treball en equip”.

MEMORITZACIÓ

La memorització perd protagonisme en l’escola innovadora. “La memòria és una competència molt útil, però no és la base de l’aprenentatge”, expressa la directora de l’Escola Virolai, Coral Regí, que afegeix que es tracta d’una competència més “que ajuda a aprendre”. En aquest sentit, Regí apunta que abans l’aprenentatge es basava en la memòria perquè es tractava de “repetir el que deia el professor”. “Fins fa poc, semblava que els alumnes amb bona memòria fossin els més ben preparats: ara ja no”, insisteix. Per al pedagog Gregorio Luri, en canvi, la memòria és “essencial”. “La memòria és molt activa i s’ha de treballar al màxim”, apunta Luri. Per exemple, diu que saber-se tots els rius d’Europa “no és tan important”, però sí que ho és saber “contextualitzar un mapa”. “És una gimnàstica mental de primer ordre”, apunta.

L’ALUMNE AL CENTRE

La base de l’educació innovadora és que l’alumne se situa al centre de l’aprenentatge. Si bé sobre altres temes hi ha varietat d’opinions -deures o exàmens, per exemple-, tota escola innovadora ha de situar l’alumne al centre de l’aprenentatge. En un sistema innovador, en lloc d’haver-hi la figura central del mestre que imparteix la classe, la classe hauria de girar al voltant de les inquietuds dels alumnes. Això vol dir que l’organització dels espais, el temps i l’agrupació de les classes es fa depenent de com l’alumne aprèn, i no al revés. “Que l’alumne estigui al centre de l’aprenentage no té a veure amb la voluntat, ni es tracta d’un judici moral, sinó que té a veure amb la manera com planifiques els horaris i els espais”, apunta el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín.

EMOCIONS

Segons l’OCDE, les emocions “són la porta d’entrada principal de l’aprenentatge”. “Hem d’aconseguir que l’alumne tingui una actitud favorable a l’aprenentatge i això només s’aconsegueix amb un entorn afectiu”, expressa el director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació (IRIF), Antoni Zabala, que considera que a l’escola “s’ha de poder encoratjar i animar”. Per a Zabala, “les repressions i els càstigs creen una relació negativa”. A més, la directora de l’Escola dels Encants, Agnès Barba, creu que “en un moment com l’actual, treballar les emocions és una necessitat total del grup”. “Les emocions les podem educar i podem aprendre que siguin positives”, explica Barba, que afegeix que quan una persona “és feliç i està bé amb l’entorn, té la ment oberta a aprendre”. “A un nen que pateix li costa molt aprendre”, insisteix.

DISPOSICIÓ DE LES AULES

Una de les característiques de l’escola innovadora és que la distribució de les aules canvia totalment. L’aula ja no està formada per 25 pupitres mirant la pissarra, sinó que hi ha diversitat de mobles i d’espais. “S’ha de notar que el centre de l’aprenentatge és l’alumne i no el professor”, apunta la directora de l’Escola Virolai, Coral Regí, que considera que “no té cap sentit” que els alumnes sempre estiguin asseguts al pupitre mirant el professor. Per a Regí, el mobiliari de les aules ha de ser “intercanviable” i ha de permetre que l’alumne “estigui actiu i pugui experimentar”. “Les aules han de ser espais oberts amb capacitat de transformar-se”, insisteix la directora de l’Escola Virolai.

IDIOMES

Una de les mancances del sistema educatiu és l’aprenentatge de llengües estrangeres. “Cal prendre-se’l seriosament i de manera professional”, expressa el pedagog Gregorio Luri, que afegeix que “no pot ser que els alumnes entrin a l’escola amb tres anys i acabin sense tenir domini de l’anglès”. Per a la directora de l’Escola Virolai, Coral Regí, la llengua estrangera “ha de tenir molts moments d’aprenentatge”. “Potser no és necessari fer més classes d’anglès, sinó impartir classes d’altres matèries en anglès”, insisteix Regí, que creu que els alumnes “han de tenir molts moments de contacte amb les llengües”. No obstant això, Regí reivindica que per implantar aquest model “es necessita professorat molt preparat”.

TREBALL PER COMPETÈNCIES

Una de les màximes de l’educació innovadora és l’aprenentatge competencial, en el qual s’aposta perquè l’alumne adquireixi habilitats i aprengui a resoldre reptes. “L’important no és el coneixement en si, sinó què en sé fer”, expressa el director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació (IRIF), Antoni Zabala, que afegeix que el que necessita la societat “no són saberuts, sinó persones que sàpiguen aplicar el coneixement”. En aquest sentit, assegura que “no es necessiten enciclopedistes, sinó persones que sàpiguen aplicar l’enciclopèdia”. Per a Zabala, la competència és “la capacitat d’allò que disposem que ens permet donar respostes a problemes de la vida”. Actualment, el currículum està integrat per competències i, per primera vegada, a primària s’ha avaluat seguint aquest sistema. El curs que ve també s’avaluarà per competències a secundària.

BARREJA D’EDATS

Barrejar els alumnes d’edats diferents és una imatge que tradicionalment s’ha associat a les escoles rurals. No obstant això, des de fa uns anys moltes escoles urbanes innovadores han recuperat la manera de funcionar de les escoles de poble i l’han adaptat al seu projecte de centre. Si bé no totes barregen els alumnes en totes les hores, la majoria ho fan en alguna franja horària de la setmana. “Barrejar les edats permet respectar els ritmes dels infants”, expressa la directora de l’Escola dels Encants, Agnès Barba, que assegura que d’aquesta manera “cap alumne té la percepció que és el més lent o el més ràpid de la classe de forma permanent”. “Hi haurà moments que ho seran, però d’altres, no”, apunta. A més, assegura que d’aquesta manera “podran experimentar què implica tenir el rol de ser el gran, el mitjà o el petit”.

MENJAR

“Una seqüència pedagògica integral ha de preveure tots els moments d’activitat, esbarjo, descans i necessitats bàsiques, incloent-hi la nutrició”, explica el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona Enric Prats. En aquest sentit, assegura que “cal donar coherència pedagògica al temps de nutrició, amb les rutines i el tipus de menjar més adequat al projecte pedagògic”. Les escoles -tant les innovadores com les tradicionals- estan vetllant perquè el menjar sigui cada vegada més ecològic.

IMPLICACIÓ DELS PARES

L’educació innovadora requereix més implicació de les famílies. “La implicació de l’AMPA és imprescindible, perquè la innovació és un procés global i obert que afecta tothom”, apunta el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona Enric Prats. A més, considera que “com a procés obert i imprevisible, és important la complicitat de tots els agents perquè hi pot haver moments difícils que cal saber resoldre conjuntament”. Així, com explica el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, els pares no participen només en les jornades de portes obertes, sinó que hi ha una comunicació més “freqüent i fluida” amb el professor. A més, fins i tot en alguns centres els pares participen en algunes classes com a voluntaris.

AMBIENTS

Una de les frases que més deuen haver sentit els pares durant les jornades de portes obertes és “treballar per ambients”. Segons el director de l’IRIF, Antoni Zabala, es tracta de trobar un espai al voltant d’una temàtica determinada que ofereixi estímuls que l’alumne pugui manipular, així com “elaborar de manera col·lectiva i lliure”. Les escoles trien els ambients segons el que s’adapti més al seu projecte. Per a la directora de l’Escola dels Encants, Agnès Barba, es tracta “d’oferir als nens la possibilitat de construir la seva manera d’aprendre a partir de diferents espais, amb un clima ambiental i físic que propicia el treball cap a uns determinats aprenentatges”. “Els ambients tenen una mica de laboratori, de sala d’exposició, de museu, però sobretot d’espais vius”, conclou Barba.

PISSARRA

L’escola innovadora canvia la disposició de les aules i sovint, també, l’ús de la pissarra. “Ja no és un espai propietat del professor, sinó que la pissarra és un espai per compartir idees”, apunta la directora de l’Escola Virolai, Coral Regí, que creu que és “una eina molt útil per treballar en grup”. Més enllà de l’ús de la pissarra electrònica -que la majoria d’experts consideren que no és necessari-, Regí creu que l’ideal serien els espais “pluripissarres”. Això vol dir espais en què es pogués escriure als vidres i a les parets”. Per al pedagog Gregorio Luri, la pissarra “és un instrument més que resol problemes de comunicació immediata”. “Hem de ser intel·ligents per utilitzar-los tots, sense sacralitzar-ne ni demonitzar-ne cap”, apunta Luri, que creu que cal utilitzar “el que funcioni millor per a cada projecte”. “Sigui Vileda o del format que sigui”, insisteix.

PROJECTE DE CENTRE

Tot i que l’educació innovadora té unes línies mestres comunes, cada escola aplica un model propi, basat en el seu projecte de centre. Com defineix la directora de l’institut de Sils, Iolanda Arboleas, el projecte de centre defineix les “grans línies d’actuació”. “El projecte de centre ha de tenir uns eixos que estiguin ben fonamentats i que tot l’equip es cregui de veritat”, apunta Arboleas, que afegeix que els eixos “han de ser pocs i ben treballats perquè tothom hi remi a favor”. En aquest sentit, assegura que un projecte de centre “s’ha de fer d’acord amb la legislació vigent”, però afegeix que “sempre s’ha de contextualitzar en el seu entorn”. “Això fa que es doni èmfasi a uns aspectes o a uns altres”, apunta . No obstant això, per a Arboleas, en qualsevol projecte de centre hauria d’haver-hi un eix comú que tota escola i institut complís: la inclusió.

CONTRACTACIÓ DE DOCENTS

Una de les novetats del nou curs és que s’incrementen un 30% les places perfilades, és a dir, les més estretament vinculades al projecte educatiu del centre. Per omplir aquestes vacants, els equips directius poden prioritzar els perfils professionals que més s’adiguin al seu projecte i, després de fer-les públiques, entrevistar els candidats. El cas és que els centres reivindiquen més estabilitat en les plantilles per poder desenvolupar el projecte amb unitat. “Un projecte no es pot improvisar: el claustre ha de ser estable”, reivindica la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí. El director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, creu que la selecció dels docents hauria de ser “competencial” i que no primés la “veterania”.

TREBALL GLOBALITZAT

“La informació i les experiències vitals no estan compartimentades i, consegüentment, l’escola tampoc ha de compartimentar el coneixement”, expressa la directora de l’institut de Sils, Iolanda Arboleas, que afegeix que “cal fer un ensenyament més interdisciplinari barrejant àmbits de coneixement”. Això vol dir que es pot aprendre anglès a la classe d’història, o que es pot aprendre català a la classe de socials. Per a Arboleas, la clau del treball del docent “no és traslladar a l’alumne els coneixements que sap”, sinó que aconsegueixi que l’alumne “sàpiga convertir la informació en coneixements”. “Avui dia el món està desbordat d’informació”, conclou.

ORDINADOR

Per al professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona Enric Prats, l’ordinador “és una eina didàctica més que complementa altres recursos educatius”. “Una escola innovadora ha de saber integrar l’ús també innovador dels dispositius digitals, incloent-hi els telèfons mòbils”, considera. La directora de l’escola Virolai, Coral Regí, defineix l’ordinador com “una eina per aprendre: un estoig, un llibre per buscar informació o una llibreta”, expressa. Per a Regí, ha de ser una “eina transversal i invisible a l’aula”.

HORARIS

“Els horaris haurien d’estar definits en funció de les necessitats dels alumnes, però a vegades es dissenyen en funció de la disponibilitat del professorat”, apunta la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, que creu que s’haurien de distribuir “de manera globalitzada”. “Les àrees no han d’estar tan separades i ha d’haver-hi temps per al treball en grup, el treball per parelles i el treball individualitzat”, creu Martí. En aquest sentit, es mostra contrària al fet que cada hora soni un timbre per canviar d’assignatura. L’escola innovadora -segons el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín- busca trencar les classes de 60 minuts per poder treballar d’altres maneres que requereixen més temps. “Cal que l’horari s’adapti a l’aprenentatge, i no al revés”, expressa. En aquest sentit, apunta que “hi ha un horari, però és variable”.

PATI

“El pati és un espai educatiu més. La separació pedagògica de moments i espais és un artifici dels adults”, opina el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona Enric Prats, que afegeix que “no es pot caure en l’error de fer pedagogia en qualsevol racó”. No obstant això, considera que “és important deixar moments d’esbarjo lliures entre espais o moments educatius organitzats”. Per a la directora de l’Escola Virolai, Coral Regí, el pati “és un espai d’aprenentatge integrat a l’aprenentatge global”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat