Els rescatats, els rics i la por

S'acosta una triple negociació. I dura. 1. Amb els altres països rescatats. Portugal i Irlanda ja han reclamat que les condicions de l'assistència financera (en el cas d'Espanya, només per a la banca) siguin iguals per a tots, i no que siguin "molt favorables" per a l'últim a arribar al club dels fotuts. A la UE, hi tenen veu i vot. 2. Amb els estats que posen més diners, i tradicionals falcons de l'austeritat. Alemanya i Finlàndia ja han demanat que els diners prestats per al fons de rescat europeu tinguin prioritat, a l'hora de pagar els creditors, per davant el deute sobirà espanyol. No és precisament fer-li un favor al Tresor quan vulgui finançar-se. 3. És la pitjor. La incertesa que projecta Grècia, el dòmino, els inversors que venen, la gent que retira diners. És la por, el pànic. No hi ha ningú per poder-hi negociar.