Set objectius per lluitar contra l’exclusió dels infants catalans

BarcelonaEls infants són el grup poblacional més vulnerable i castigat per la pobresa a Catalunya. L’Unicef alerta que el 2016 un de cada quatre menors d’edat vivia en risc d’exclusió social, unes xifres que han anat augmentant des de l’esclat de la crisi econòmica. Al voltant d’un 12% dels catalans que tenen una feina treballen en condicions laborals precàries, amb contractes temporals i remuneracions baixes. Les condicions socioeconòmiques familiars incideixen molt directament en la integració dels infants. De fet, on hi ha nens i nenes la probabilitat de viure en pobresa és més gran: el 20% de les llars més empobrides corresponen a famílies amb fills a càrrec. Quan les famílies són monoparentals, les dades són encara més preocupants: la taxa de pobresa pot arribar fins al 40%.

L’Unicef considera que la intervenció dels poders públics és essencial per mitigar les desigualtats entre infants. Ara bé, la inversió de la Generalitat en protecció social a famílies vulnerables és molt minsa. Mentre que els països de la Unió Europea hi destinen un 2,4%, a Catalunya la inversió no arriba a l’1%; això significa que la dotació catalana correspon a un terç de la mitjana europea. Sense les prestacions estatals, gairebé el 40% dels infants europeus viurien en situació de pobresa i risc d’exclusió.

La pobresa té cara d’infant a Catalunya

Obesitat i sobrepès, problemes a combatre

L’obesitat i el sobrepès són un problema de primer ordre entre els infants a Catalunya: un de cada cinc presenta sobrepès i aproximadament un 12% tenen problemes d’obesitat. L’Unicef lamenta que més del 30% dels nens i nenes catalans de 3 a 14 anys consumeixin freqüentment productes d’alt contingut calòric, com ara brioixeria industrial i begudes ensucrades.

Només el 5% dels infants i adolescents mengen les cinc racions de fruita i verdura recomanades al dia. La manca d’una dieta equilibrada i rica en nutrients influeix negativament en el creixement i el desenvolupament intel·lectual dels infants. Ara bé, l’entitat assegura que el consum d’aliments està molt marcat per les condicions econòmiques familiars. D’aquí que l’any 2016 un 4% dels joves catalans no es van poder permetre menjar carn o peix com a mínim tres vegades a la setmana, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La vida sedentària també repercuteix en un empitjorament de la salut dels infants: la manca d’activitat esportiva s’inicia als 11 anys i és anterior en nenes que en nens. L’Unicef avisa que la salut mental també es veu compromesa per la pobresa, ja que el risc de patir un trastorn mental és més gran entre nens i nenes de famílies amb un nivell socioeconòmic més baix.

La taxa d’abandonament escolar a Catalunya se situa en el 17%. Encara que en els últims anys s’ha reduït la xifra, continua molt per sobre de la mitjana europea (10,6%). Gairebé un de cada sis joves abandonen prematurament els estudis i el 27% només han acabat la secundària obligatòria. L’Unicef assenyala que els nois abandonen més sovint els estudis que les noies i les probabilitats de fer-ho augmenten si els progenitors tenen un nivell d’estudis inferior a l’obligatori. La situació econòmica, altra vegada, condiciona les oportunitats educatives dels alumnes. La pobresa també condiciona l’accés a l’escola. Tres de cada cinc infants de 0 a 2 anys no estan escolaritzats a Catalunya, i els números es disparen quan es tracta d’infants estrangers: del 18% de menors provinents d’arreu del món, només el 5% van a l’escola.

El risc d’exclusió social també es reflecteix en les activitats de lleure, ja que el 20% dels menors de 16 anys no poden gaudir d’experiències educatives fora d’horari lectiu. L’Unicef insta els poders públics a invertir més en educació per assolir un sistema just que atengui les necessitats de cada infant. Entre els anys 2009 i 2015, però, la inversió pública per alumne a Catalunya s’havia anat reduint.

Massa nois i noies abandonen els estudis

La meitat dels ingressos del 16% de la població que resideix a l’àrea metropolitana de Barcelona es destinaven al cost de l’habitatge el 2016: més del 40% de les famílies barcelonines vivien amb risc de desnonament o sense permís legal d’utilització, i una de cada quatre llars, formades per parelles amb fills, vivia en situacions d’amuntegament. A més, la pobresa energètica afectava el 24% de les llars amb infants menors de 14 anys, segons un estudi fet per Ivàlua el 2015. Aquesta situació, lligada a l’increment del preu dels subministraments bàsics, perjudica el benestar dels infants. Els menors que viuen en aquestes condicions estan més exposats al fred i la calor, i tenen més dificultats per descansar i per estudiar. L’Unicef demana que es prenguin mesures per evitar l’augment de la contaminació de l’aire a Catalunya, que ja és molt elevada i contribueix a l’aparició de malalties cardiorespiratòries.

Tot i que l’associació entre jovent i noves tecnologies és inevitable, no tots els infants les utilitzen igual ni tenen les mateixes oportunitats. A les llars amb ingressos inferiors als 900 euros mensuals, la xifra de nens i nenes que utilitzen l’ordinador és del 80%, mentre que a les llars amb més de 2.500 euros aquest percentatge és del 100%.

Famílies desnonades

o amuntegades

Poca consciència sobre el canvi climàtic

Els catalans i les catalanes no veuen el canvi climàtic com a repte de cara al futur. Encara que els efectes a Catalunya són superiors als del conjunt de la Unió Europea, l’Unicef assegura que la tònica general és d’indiferència. Diversos estudis assenyalen que les onades de calor provoquen un augment en la mortalitat de nadons, fan que els nascuts prematurament pateixin seqüeles neurològiques o respiratòries o que neixin amb menys pes o amb malformacions. Els nens i nenes que viuen en habitatges precaris, amb índexs de contaminació més elevats i menys zones verdes, són els més vulnerables a les conseqüències dels gasos amb efecte d’hivernacle; un perfil que coincideix amb els infants de famílies amb dificultats econòmiques.

El programa suggereix l’aïllament tèrmic de les llars i la millora de l’eficiència energètica com a mesures que s’han d’aplicar. A més a més, també defensa que en els criteris de planificació urbanística, tant infants com adolescents han de ser prioritaris, per assegurar la seva protecció i confort. L’Unicef insta els poders públics a conscienciar i millorar la informació sobre el medi ambient entre els més joves per sensibilitzar-los sobre els efectes del canvi climàtic. La via que proposa és oferir als infants informació sobre l’impacte que té en la vida de les persones.

Violència sovint

amagada o silenciada

La violència, física i emocional, que pateixen els infants sovint queda amagada i silenciada. L’escassetat de denúncies impossibilita que es tinguin dades clares sobre la xifra de menors que han sigut víctimes d’abusos sexuals. S’estima, però, que al voltant del 20% dels infants i joves n’han patit, amb prevalença de nenes sobre nens. Un 12% dels infants d’entre 11 i 18 anys van declarar que havien sigut maltractats físicament, un 8,6% van manifestar que havien sigut víctimes de violència a través de les tecnologies i el 14% dels estudiants de 15 anys, que havien sigut assetjats a l’escola. La direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) informa que 7.571 nens, nenes i adolescents es troben sota algun tipus de mesura protectora aquest any. La meitat d’aquests viuen en acolliment familiar i l’altra meitat en centres residencials. Dels menors protegits, el 31% són estrangers i l’organització ha atès gairebé 1.500 nous casos de menors no acompanyats.

L’Unicef insisteix que la prioritat de les institucions ha de ser protegir els drets dels infants i, per aquest motiu, considera necessari que les opinions de tots els nens i nenes, com a ciutadans de ple dret, siguin escoltades i tingudes en compte a l’hora de prendre decisions sobre aquelles qüestions que els afecten directament.

Encara molt lluny del 0,7% per a cooperació

Els governs han d’arribar a aliances globals per donar respostes polítiques coordinades contra la pobresa i l’exclusió social. L’Unicef assenyala que la millora de la vida dels infants catalans passa per la cooperació i l’ajuda a altres nens i nenes que també ho necessiten. Per això, proposa que siguin els països amb rendes més altes els encarregats de millorar la vida dels infants més vulnerables. Els menors són gairebé la meitat de la població en situació de pobresa extrema al món.

Tot i que la llei catalana estableix l’obligació de la Generalitat de destinar un 0,7% dels seus ingressos a la cooperació al desenvolupament, aquesta fita no s’ha arribat a complir mai. En realitat, les quotes que s’hi destinen han disminuït des del 2010 i estan molt lluny dels compromisos adoptats per les institucions catalanes. Perquè l’ajuda arribi als més petits, l’Agenda 2030 insta Catalunya a comprometre’s a enfortir la política de cooperació i a augmentar-ne la dotació econòmica, almenys, al 0,4%; la quantitat fixada pel vigent pla director. A més, l’Unicef veu imprescindible que la Generalitat disposi d’informació completa, actualitzada i sistematitzada de l’ajuda oficial que donen les administracions públiques catalanes perquè es pugui fer el seguiment i el rendiment de comptes.