La històrica votació d'avui al Parlament: sis preguntes amb resposta

El 'no' socialista i el gir de la CUP allunyen els dos terços

Avui a les onze del matí el Parlament celebra el seu primer ple del 2014. Serà una sessió extraordinària, convocada per aprovar una proposta que sol·licita el traspàs de la competència per organitzar referèndums. És el primer cop que la cambra demana formalment habilitar un marc legal per emparar la consulta del 9-N.

Què diu la proposta que es vota avui al Parlament?

Es tracta d'una proposició de llei orgànica d'un únic article, que preveu que es delegui a la Generalitat "la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu" perquè el poble català es pronunciï sobre el seu futur polític.

Amb quina majoria serà aprovada?

La iniciativa ve signada pel bloc pel dret a decidir: CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. La CUP, però, ha anunciar que se'n despenja i no passarà de l'abstenció. Els altres tres grups sumen 84 diputats i s'hi poden afegir tres crítics del PSC. Els vots a favor superaran de llarg la majoria absoluta (68 escons), però es quedaran a les portes dels simbòlics dos terços de la cambra (90). Només s'hi arribaria si s'hi sumessin els tres diputats de la CUP. Al front del no hi quedarà el PSC al costat del PP i C's.

Com es desenvoluparà la votació?

La proposta s'aprovarà en lectura única, en un sol ple. Cada portaveu disposarà de 15 minuts per posicionar-se i després es votarà. El reglament permet que la votació sigui secreta -això temptaria més d'un diputat socialista a trencar la disciplina de vot-, però per ara cap grup ho ha demanat. Un cop aprovat el text, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el trametrà al Congrés.

Quan es debatrà al Congrés de Diputats?

La iniciativa que surti de la cambra catalana s'afegirà a la cua de les propostes enviades pels Parlaments autonòmics i, si la mesa del Congrés no li dóna prioritat per damunt de la resta, no es debatrà fins al setembre. Per evitar que això passi, les forces del dret a decidir tenen un pla que consisteix a presentar una proposta idèntica a través dels diputats de CiU, ERC i ICV-EUiA a Madrid. La registrarien possiblement demà -la setmana vinent, a molt estirar-, però abans que arribi al ple caldrà esperar 30 dies, a comptar a partir de l'1 de febrer, perquè el govern espanyol pugui valorar -com fa amb totes les proposicions de llei- si s'alteren les despeses i els ingressos de l'Estat. No és el cas. Segons fonts parlamentàries a Madrid, el debat es preveu per al segon ple de març, en la setmana del 17 al 21.

La mesa del Congrés podria frenar la proposta?

El PP té ple control sobre la mesa del Congrés, però no posarà impediments perquè arribi al ple. Els populars volen que la proposta catalana en surti rebregada, com va passar amb el pla Ibarretxe. El no rotund de PP i PSOE serà brandat com un mandat parlamentari contra la consulta, i esgrimiran que 25 diputats catalans -de PP i PSC- hi hauran votat en contra, enfront dels 22 -de CiU, ERC i ICV-EUiA- a favor.

Quina via legal quedarà si el Congrés la tomba?

Un cop es tanqui aquesta porta, els defensors del dret a decidir encara tindran una via legal a la qual apel·lar: la llei de consultes que elabora el Parlament. S'aprovarà a finals de febrer o ja al març. Però tot fa pensar que el govern del PP la recorrerà al Tribunal Constitucional perquè tampoc pugui servir per donar cobertura a la consulta del 9-N.

Més continguts de

El + vist

El + comentat