Els socis rescatats protesten pel tracte a Espanya
BRUSSEL·LESAGrècia el doble rescat li ha costat l'acomiadament de milers de funcionaris, la retallada de sous i de pensions, la pujada de l'IVA i el tancament de centenars d'empreses, per apuntar-ne només alguns exemples. La ciutadania està a punt d'explotar i l'alternativa més immediata per als grecs és votar el partit que rebutja les dures condicions del rescat. A Portugal i a Irlanda la situació no és tan dramàtica, però la UE també ha imposat dures condicions a rescats que han costat menys de 100.000 milions d'euros. ¿I ara Espanya se'n sortirà sense un ambiciós pla d'ajust? És la pregunta que es fan, incrèduls, els tres socis ja rescatats.
Atenes, Lisboa i Dublín denuncien tracte de favor a Madrid perquè, a priori, el rescat bancari de l'Estat només tindrà, sobre el paper, condicions en el sector bancari. A Irlanda, molestos pel tracte de favor a Espanya, el govern del país ha negat públicament que a Rajoy el rescat li costi menys. Els partits de l'oposició, però, no han estat tan benèvols. "Molts irlandesos miren l'acord i es pregunten a si mateixos per què hi ha unes condicions per a ells i unes altres per a Espanya", assegura Pearse Doherty, el portaveu econòmic de l'esquerrà Sinn Féin. "És evident que el govern espanyol ha aconseguit un acord més bo", insisteix.
Grècia, indignada
Però és a Grècia, un país asfixiat per les mesures d'austeritat, on hi ha hagut més crítiques i indignació pel fet que a Espanya no se li exigeixin més retallades. El país, immers en la campanya electoral que acabarà amb les eleccions de diumenge, creu que les condicions del rescat a Madrid obren la porta a renegociar les condicions de l'ajuda grega. Portugal, en canvi, sembla el més resignat de tots, però també confia que Brussel·les afluixi.
De moment no hi ha res tancat en el rescat d'Espanya. Encara que el govern ho doni per fet, falta el més complicat: la negociació amb la resta de socis de l'euro sobre les contrapartides. Fins a la setmana que ve, quan està previst que es reuneixin personalment per primera vegada des de l'anunci del rescat espanyol els ministres d'Economia de la UE, no se sabran del cert les condicions que s'imposen al govern de Rajoy. Són els estats membres els que han de decidir quines contrapartides s'exigeixen a Madrid, però és la Comissió Europea qui presentarà la proposta inicial. I Brussel·les ja ha dit que les condicions seran estrictament de l'àmbit bancari.
És a dir, que Espanya no tindrà un pla d'ajust com els de Grècia, Portugal i Irlanda. Serà un rescat "tou", en condicions molt menys estrictes. Tot i això, informalment, la Comissió Europea ja ha advertit al govern espanyol que ha de complir els compromisos per reduir el dèficit públic, i això implica més retallades.
Preocupació pel futur de l'euro
Mentre l'eurozona debat el rescat d'Espanya, intenta resoldre també el futur de Grècia. Brussel·les va assegurar ahir que "l'únic escenari que es preveu" és que aquest país no abandoni la moneda única. Altres fonts, però, apunten que la Unió prepara plans de contingència per si el país hel·lè surt de l'euro. Entre les idees que hi ha sobre la taula, destaca limitar la retirada d'efectiu dels bancs i suspendre la lliure circulació de persones i capitals, sobretot més enllà de les fronteres gregues.
La Comissió Europea va admetre ahir que els estats membres poden suspendre legalment la lliure circulació de capitals però només en casos justificats, com ara per qüestions de seguretat, però no per raons econòmiques. En qualsevol cas, Grècia és ara la principal preocupació de la zona euro, perquè si el país abandona el grup, les conseqüències per a la resta de socis podrien ser desastroses. Davant d'aquest complicat panorama, la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, va advertir ahir als socis europeus que tenen "menys de tres mesos per salvar l'euro". Les pròximes setmanes seran claus.
