Dossier 06/02/2016

A Catalunya hi ha uns 2.000 sol·licitants d’asil

Ajuntament i Govern critiquen l’actitud de l’Estat

Mario Martín Matas
3 min
A Catalunya hi ha uns 2.000 sol·licitants d’asil

BarcelonaEs tracta només d’una estimació, perquè és impossible conèixer la xifra real, però es calcula que prop de 2.000 sol·licitants d’asil han arribat l’últim any a Catalunya. Les dades corresponen al nombre de persones que han demanat l’estatus de refugiat a l’Estat -uns 13.000 en total- i després han anat als serveis socials d’algun ajuntament català. Al Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de Barcelona van ser 1.374, un 70% més que l’any anterior. La majoria eren ucraïnesos, i la dada reflecteix també una realitat inqüestionable: hi ha centenars de refugiats que ens arriben pels seus propis mitjans.

Per aquesta raó l’Ajuntament ha incrementat el pressupost del SAIER d’una manera significativa, d’1,1 milions d’euros l’any passat a 1,7 milions de previsió d’enguany. Fonts del programa Barcelona, Ciutat Refugi recorden que aquest augment és imprescindible, perquè l’Estat només es fa càrrec de l’allotjament i la manutenció dels refugiats durant els primers sis mesos i, tot i que pot prolongar-se en cas que hi hagi risc extrem de vulnerabilitat, la realitat és que moltes d’aquestes persones es troben desemparades i sense cap tipus de suport. La situació registrada és només la punta de l’iceberg perquè, en realitat, les persones que en algun moment han sol·licitat ajuda als ajuntaments pot ser que hagin decidit marxar, o bé que n’hi hagi d’altres que encara no hi han contactat.

Informació deficient

“No tenim cap informació oficial, l’Estat no ens ha dit res”, critica Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Govern. Els 2.000 refugiats han arribat a través de Melilla, la frontera francesa o bé directament en avió, però es tracta d’una “aproximació”, insisteix, perquè les competències en matèria d’asil són exclusivament de l’Estat. L’única comunicació oficial ha sigut la demanda d’un llistat de recursos disponibles, es queixa Amorós. “Tenim un circuit d’acollida preparat, però en un tema tan urgent no s’està col·laborant”, afegeix.

El setembre passat, quan la crisi migratòria es va fer més visible, l’Ajuntament de Barcelona va comprometre 10,5 milions del superàvit municipal en el pressupost del 2015 per acollir els refugiats que llavors es preveien. Finalment no van arribar, i això va fer que aquells diners acabessin, sobretot, destinats a la creació d’habitatge social. La no arribada dels refugiats, però, no és atribuïble al Govern ni al consistori, sinó més aviat a la inacció de la Unió Europea i de l’Estat. Això ho explica la responsable d’incidència de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Pascale Coissard, que lamenta que les institucions comunitàries “no han fet gairebé res”.

Dels 160.000 refugiats que s’havien de distribuir entre els països europeus, de moment només se n’han reubicat 459. Espanya n’ha rebut la ridícula xifra de 18, tots arribats al novembre. El fet que la pròxima reunió dels ministres d’Interior comunitaris estigui fixada per al 20 de febrer fa pensar que no hi ha pressa per revertir la situació. “Les persones al final es reubiquen per elles mateixes”, diu Coissard.

A Catalunya hi ha empadronats prop de mil sirians, la majoria arribats fa anys i amb estudis superiors. Amorós creu que implicar-los en l’acollida dels nouvinguts seria exitós, però sense voluntat de l’Estat per accelerar el procés sembla una quimera. Mentrestant, milers de refugiats són en mans de les màfies, i des de l’1 de gener n’han mort o desaparegut 368 intentant arribar a Europa.

stats