Ja han passat més de tres anys d’ençà que Lance Armstrong va confessar davant d’Oprah Winfrey que havia fet servir substàncies dopants durant la carrera que l’havia dut a ser el ciclista amb més victòries aconseguides en la història del Tour de França: set de consecutives.
Uns mesos abans ja havia sigut desposseït dels seus títols i havia rebut una sanció de per vida després que l’Agència Antidopatge dels Estats Units publiqués un informe en el qual parlaven del “sistema més sofisticat, professionalitzat i exitós de dopatge que l’esport hagi vist mai”. Mil pàgines en què havien declarat una trentena de testimonis, entre ells onze excompanys d’equip. Un dels testimonis era Frankie Andreu, un cubà amb cognom català, de família d’emigrants del segle XIX. Andreu va ser un dels millors amics d’Armstrong als equips Motorola i US Postal. Però la relació es va trencar quan ell i la seva dona van ser els primers que van parlar sobre el dopatge del texà.
Armstrong va iniciar un judici l’any 2005 amb l’empresa SCA Promotions, que es va negar a pagar una prima de 5 milions de dòlars a causa de les sospites de dopatge. En aquell judici, Frankie i Betsy Andreu van explicar sota jurament que en una visita que van fer a Armstrong l’octubre del 1996 en un hospital d’Indiana, abans de començar el tractament contra el càncer, el texà va admetre que havia consumit EPO, testosterona, hormona del creixement, cortisona i esteroides.
Des d’aleshores, la maquinària legal i mediàtica d’Armstrong es va girar contra ells, igual que passava amb qualsevol que el posava en dubte, amb mètodes propis de l’ omertà. Quan l’italià Filippo Simeoni va qüestionar els mètodes del metge d’Armstrong, Michele Ferrari (actualment vetat després de desemmascarar-se la seva xarxa de tràfic de productes dopants i blanqueig de diners), el texà el va humiliar al Tour del 2004, perseguint en solitari una innocent escapada seva per esbroncar-lo davant les càmeres.
Armstrong va negar l’escena de l’hospital i sempre ha evitat parlar-ne, fins i tot a l’entrevista amb Winfrey. Després de l’entrevista, Betsy Andreu va aparèixer furiosa a les càmeres de la CNN. “Si no és capaç d’admetre això, ¿per què ens hem de creure la resta del que diu? ¿Que no era un líder?! Si a la pràctica dirigia l’equip! I si no que l’hi diguin al Frankie, quan l’any 2000 Armstrong es va assegurar que no el renovessin després de negar-se a anar al doctor Ferrari”, cridava. Frankie Andreu sempre ha defensat que només va consumir EPO abans del Tour del 1999, en el qual va ser un dels gregaris clau per a la primera victòria d’Armstrong. El seu rendiment va baixar l’any següent, i la veritat és que allà va acabar la seva carrera. El seu exemple és la prova de la influència que va arribar a tenir Armstrong, i que feia que a cap nivell, ni institucional ni mediàtic, es tingués la força ni l’atreviment de qüestionar-lo durant el seu domini.
Contactat per l’ARA, Andreu ha preferit no parlar. “Em mantindria donant voltes a antigues històries. Ja he passat prou angoixa i estic cansat de continuar donant-li corda”, ha respost en un correu electrònic. Altres excompanys d’Armstrong, com Floyd Landis i Tyler Hamilton, van explicar en l’informe de la Usada que el seu aleshores líder d’equip havia aconseguit silenciar un positiu durant la Volta a Suïssa del 2001. Després de la cursa, el nord-americà va viatjar a la seu de l’UCI i posteriorment va fer diversos donatius a l’organisme internacional, sumant fins a 125.000 dòlars en total. Tanmateix, l’aleshores president de l’UCI, l’irlandès Pat McQuaid, va negar l’any 2013 cap sospita d’encobriment, assegurant que Armstrong hi va anar a aclarir “uns resultats altament sospitosos, però no positius” -una pràctica habitual aquells anys, va dir- i que va fer els donatius “per promoure més esforços contra el dopatge”.
