Un terç dels europeus creuen que un robot podria fer la seva feina
La UE alerta de l’impacte en l’atur de la intel·ligència artificial
Brussel·lesPodria fer de jutge, un robot? I de mestre? Podria fer d’assistent social? Un terç dels europeus creuen que la seva feina la podrà assumir un robot en el futur. Un eurobaròmetre afirma que el 32% dels treballadors enquestats consideren que una màquina intel·ligent els podria substituir a la seva oficina. No és, però, l’opinió generalitzada. Un 61% dels ciutadans afirmen que un robot no podria fer la seva feina. L’enquesta europea no dona pistes sobre l’ocupació que tenen els treballadors que creuen que les màquines els podrien substituir, però deixa clar que hi ha una por generalitzada a perdre la feina: set de cada deu treballadors afirmen que els robots roben llocs de treball.
El reemplaçament de treballadors de carn i ossos per màquines no és una novetat, però els experts adverteixen que els avenços tecnològics permetran en pocs anys accelerar la tendència. Ja s’estan provant vehicles sense conductor, màquines que escriuen notícies o robots que operen. Tot i l’evidència, la indústria es defensa assegurant que no es tracta de substituir treballadors sinó que la intel·ligència artificial ajudarà a fer més fàcils algunes tasques. “No volem robots que reemplacin persones. Són eines que ajuden la gent però no substitueixen persones”, assegura Dominik Bösl, director d’innovació de l’empresa alemanya Kuka, un dels principals fabricants mundials de robots.
Impacte sobre l’ocupació
El Parlament Europeu ha demanat a la Comissió Europea que impulsi un mecanisme per supervisar les conseqüències sobre el mercat laboral de la revolució de la intel·ligència artificial. En un informe votat al febrer, l’Eurocambra expressava la seva preocupació per l’impacte sobre l’ocupació que pot tenir en un futur el desenvolupament de la indústria robòtica. “Es destruiran molts llocs de treball, sobretot poc qualificats”, afirma l’eurodipiutada socialista i autora de l’informe, Mady Delvaux.
“Demanem a la Comissió Europea que segueixi aquesta evolució i que analitzi en quins sectors l’ús de robots pot destruir ocupació per poder estar preparats per a tot tipus d’escenaris”, explica Delvaux. L’informe, però, afirma que malgrat el perill potencial d’una destrucció de llocs de treball, el desenvolupament de la robòtica també comportarà la creació d’ocupació en el sector.
L’Eurocambra avisa de l’impacte en el mercat laboral dels robots, però també en reconeix els avantatges. La intel·ligència artificial, per exemple, contribueix a millorar la seguretat laboral. “L’automatització d’algunes feines permet evitar que els éssers humans s’exposin a condicions perilloses, com la neteja d’indrets contaminats amb substàncies tòxiques”, afirma l’informe. També té moltes aplicacions destacades en el camp de la medicina o de l’assistència a la tercera edat, per posar dos exemples.
L’informe original proposava també la creació d’un fons europeu per oferir ajudes als treballadors que perdin la feina a conseqüència de l’ús de màquines intel·ligents. La proposta, però, va ser rebutjada per una majoria d’eurodiputats i no apareix al text final.
Regulació europea
L’Eurocambra també va demanar a Brussel·les que impulsi una regulació en matèria de robots per evitar els perills que comporta el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Actualment no hi ha una legislació comunitària que reguli qüestions clau com la responsabilitat en cas de danys causats per drons o vehicles sense conductor. Està previst que la Comissió Europea es pronunciï sobre les propostes del Parlament en els pròxims dies.
